Tenir cura de qui cuida: el repte d’acompanyar el voluntariat des de les entitats

L’acció voluntària és un dels motors de la transformació social i la solidaritat. Es tracta d’una activitat que, canalitzada i organitzada a través de les entitats, contribueix a construir una societat molt més justa i cohesionada. Les persones voluntàries hi aporten el seu compromís, el seu temps, els seus coneixements i una energia que no només dona impuls al projecte en què participen, beneficiant les persones destinatàries, sinó que ajuda a enriquir les mateixes entitats.

És essencial cuidar a qui representa aquests valors, la qual cosa no ha de dependre únicament de l’autocura de les pròpies voluntàries, sinó que ha de ser responsabilitat de l’entitat. Les organitzacions tenen el repte d’assegurar les condicions necessàries perquè les persones voluntàries puguin desenvolupar la seva tasca de manera satisfactòria i segura, a més de sostenible en el temps.

Per posar el focus en aquesta temàtica, La Volunteca, projecte estatal coordinat per la Fundació Pere Tarrés i la Plataforma del Voluntariado d’Espanya, va organitzar el passat 11 de juny la jornada ‘El voluntariado en el centro: el valor de cuidar a las personas voluntarias’, celebrada al Jardí Botànic de Còrdova. En aquesta jornada es va posar èmfasi en la necessitat de cuidar adequadament l’equip de voluntariat i de disposar d’estratègies per ajudar-lo a desenvolupar la seva missió amb èxit i eficàcia. En definitiva, situar el benestar de les persones voluntàries al centre.

Què és cuidar el voluntariat?

Quan parlem de cuidar el voluntariat, sovint pensem en el reconeixement de la seva tasca. Una acció necessària i rellevant, però cuidar és molt més que agrair. La cura de la persona voluntària abasta un ampli ventall, que ha de ser present en totes les fases, des de l’acollida fins al tancament, passant per tot el procés de l’acció voluntària.

Algunes claus per assegurar la cura del voluntariat a les entitats són:

• Clarificar expectatives des de l’inici: ja a la mateixa acollida, cal explicar amb claredat a la persona voluntària les seves funcions, el seu rol, els seus drets i deures o qui és la referent a la qual acudir quan necessiti suport.
• Acompanyar, no només coordinar: assegurar un bon acompanyament de la voluntària, no només supervisant tasques, és bàsic. Oferir formació i orientació, tant relacionada amb les funcions pròpies de l’acció voluntària, com relatives a oportunitats de desenvolupament més enllà d’aquestes.
• Tenir espais de participació: s’han d’assegurar espais en què la persona voluntària pugui expressar-se i sentir-se escoltada. Cal normalitzar els límits: tenir l’opció de reduir temporalment la dedicació, canviar de funció o tancar una etapa, coses que no hauria de considerar-se manca de compromís per part de la persona voluntària.
• Dir “no” també és cuidar: de la mateixa manera que és important que les persones voluntàries puguin expressar-se, des de l’organització també és necessari poder dir “no” en cas de considerar-ho. Si a la persona voluntària no li escau els programes que ofereix l’entitat, cal expressar-ho. Redirigir la persona també és cuidar.
• Reconèixer més enllà de l’agraïment: tot i que és essencial, de vegades un agraïment no és suficient i cal anar més enllà: fer visible la seva aportació, donar retorn d’allò que s’aconsegueix i assegurar-se que la persona pugui percebre el sentit de la seva col·laboració.

Cuidar el voluntariat és cuidar l’entitat

Cuidar les persones que realitzen l’acció voluntària a les entitats no és una qüestió tangencial, sinó central i essencial. Una organització, especialment una entitat social, no pot parlar de benestar si al mateix temps normalitza situacions de sobrecàrrega de les persones voluntàries o provoca una manca d’informació o referents per poder exercir de manera correcta i segura la tasca. De la mateixa manera, si una entitat demana compromís al voluntariat, també ha d’assumir la responsabilitat d’acompanyar-lo.

Per tant, la cura del voluntariat no es pot entendre com una estratègia per aconseguir que les persones voluntàries continuïn lligades a l’entitat, sinó que va molt més enllà. Tenir cura de qui cuida permet ser coherent amb la feina que es fa des de l’entitat i els valors que es defensen. Perquè la manera com una entitat acompanya les persones que decideixen implicar-s’hi de manera voluntària diu molt del tipus d’organització que vol ser.