COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

BLOG FUNDACIÓ PERE TARRÉS

La perspectiva interseccional en les entitats per combatre les discriminacions de les persones amb discapacitat

La perspectiva interseccional en les entitats per combatre les discriminacions de les persones amb discapacitat

07.03.23

Ja fa bastants anys que des del tercer sector i les entitats socials s’ha pres consciència de la necessitat de prendre mesures per tal d’evitar situacions discriminatòries en els nostres espais i activitats. La reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat i la desaparició de les barreres arquitectòniques en els locals i espais on es realitzen les activitats de les entitats, són algunes de les mesures dirigides a garantir la participació real i efectiva, que ja no sorprenen a ningú. De la mateixa manera, s’ha encetat una dinàmica consistent en elaborar documents per a prevenir i actuar davant de situacions de discriminació i violències sexuals, per exemple, que doten les entitats d’eines per abordar aquestes situacions i mostren un posicionament en pro de la igualtat.

Tanmateix, es tracta de dos eixos que poques vegades es creuen en les planificacions de les organitzacions internes i en les activitats de les entitats. En aquest sentit, és important recordar la teoria de la interseccionalitat que ens mostra com dues situacions potencialment vulnerabilitzadores, es poden sumar donant lloc a situacions de major complexitat. Aquesta teoria ens explica que, per exemple, ser dona pot suposar una situació de desavantatge a la societat, però ser dona i negra ho és encara més, i ser dona negra i amb pocs recursos ho complica encara més. En resum, el que ve a dir la teoria de la interseccionalitat és que tots els tipus d’injustícia estan interconnectades, interaccionen. Això no només significa que s’han de tenir presents tots els motius de discriminació paral·lelament, sinó també que no es pot actuar en la lluita contra un tipus de discriminació concreta des d’una posició de poder o abús respecte d’una altra. És a dir, no es pot lluitar contra el masclisme des de posicions classistes, ni treballar per la inclusió de les persones amb discapacitat des del racisme.

Evidentment, el Tercer Sector, des de la seva posició d’agent de canvi social, ha de vetllar per garantir els drets de totes les persones eliminant qualsevol barrera que puguin generar els fenòmens d’opressió, dominació i discriminació. Per tant, farem bé de plantejar-nos quin accés i participació estem procurant a les nostres entitats per a aquelles persones amb discapacitat, especialment, les que podrien ser susceptibles de major vulnerabilitat per qüestió de sexe o gènere.

A continuació, detallem algunes propostes i reflexions que poden facilitar que les nostres entitats sigui més inclusives i accessibles per a les persones amb discapacitat alhora que vetllen per una igualtat real i efectiva.

  • Presa de consciència i establiment de mesures de prevenció de situacions de violències amb les persones que treballen o són voluntàries a les entitats i també amb les persones usuàries.
  • Lluitar contra els estereotips sexistes i de discriminació envers la discapacitat. Dissenyar elements publicitaris on hi apareixen persones amb discapacitat que tenen una imatge més propera als estàndards de bellesa, ens allunya de l’objectiu de normalitzar la imatge de la discapacitat. No hem de tenir por de mostrar-nos tal com som.
  • Assegurar que la informació i comunicació de l’entitat sigui accessible per tal de garantir l’accés de les persones amb discapacitat als serveis/recursos que ofereixen les entitats, així com el seu concurs a proves de selecció, ofertes de treball, captació de voluntariat, etc.
  • Incorporar una mirada d’equitat i de no discriminació en les intervencions i investigacions realitzades per les persones tècniques de les entitats.
  • En els protocols d’abordatge de les violències sexuals i contra la discriminació, tenir en compte la discapacitat tant en les mesures de prevenció com en els processos de denúncia. Per exemple, s’haurà de tenir en compte la possibilitat que la víctima tingui dificultats de llenguatge o discapacitat sensorial.

Aquestes són només unes poques mesures de les moltes que es podrien portar a terme, però un bon punt de partida per començar un camí llarg i que transcorre a contracorrent d’algunes dinàmiques perverses de la nostra societat.

Comparteix l’article

Etiquetes