COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Les persones amb discapacitat intel·lectual volen votar

  • Les persones amb discapacitat intel·lectual volen votar
Les persones amb discapacitat intel·lectual volen votar
Comparteix a les xarxes socials

15.01.18

El Congrés del Diputats va acordar prendre en consideració la proposició de l’ Assemblea de Madrid per a la Modificació de la Llei Orgànica 5/1985 de 19 de Juny de Règim Electoral General.

L’objectiu de la proposició és garantir el dret de sufragi de totes les persones amb discapacitat intel·lectual, d’acord amb una proposta defensada ja fa temps pel CERMI (Comité Español de Representantes de Personas con discapacidad) www.cermi.es

Actualment a Espanya hi ha unes 100.000 persones amb discapacitat intel·lectual que no poden votar com a conseqüència d’una sentència judicial de modificació de la seva capacitat que, si bé està orientada a protegir-les econòmicament i personal, en molt casos les priva d’un dret fonamental, quedant fora de la participació en el temes d’interès públic.

L’esmentada Llei Orgànica, en el seu article 3, obliga al Jutges que coneguin del procediment de modificació de la capacitat a pronunciar-se expressament sobre la incapacitat d’aquestes persones per a l’exercici del dret de sufragi. Això ha suposat ens molts casos una privació gairebé automàtica del dret de sufragi, i que alguns parlin d’una autèntica mort civil de la persona que ha restat sotmesa a la protecció de la tutela o de la curatela amb la finalitat d’assegurar la cura dels seus interessos personals i patrimonials.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada a Nova York el 13/12/2006, i publicada al BOE el dia 21/04/2008 estableix el dret d’aquestes persones a que els Estats procurin que els procediments protegeixin el dret de les persones amb discapacitat per emetre el seu vot, després d’afirmar que els poders públics  han d’assegurar que la persona amb discapacitat pugui participar efectivament i plena en la vida política

L’admissió per part del Congrés dels Diputats per trametre la possible derogació de la Llei de Regim Electoral en aquest punt és un avanç, i podrà suposar que s’ampliïn el drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. La proposició preveu que la derogació s’apliqui amb caràcter retroactiu a totes les privacions de sufragi ja existents.

Això serà coherent i suposarà el compliment del redactat de la Convenció de 2006 que parteix de considerar que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de de condicions amb la resta de persones en tots els aspectes de la vida. Igualment aquesta norma aplicable des de la seva publicació al BOE obliga als Estats a adoptar les mesures pertinents per proporcionar accés a les persones amb discapacitat al suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

S’haurà de seguir amb atenció la tramitació d’aquesta Llei per tal d’evitar qualsevol mena de restricció al dret de sufragi que només seria una discriminació basada en la discapacitat. La reforma de la llei electoral suposarà la necessitat de reformar altres lleis, com la que regula el procediment per a modificar la capacitat. Igualment caldrà reformar codis civils. Però la reforma només pot partir, com indicàvem abans, de la plena capacitat jurídica de les persones amb discapacitat i dels suports necessaris.

La Convenció en el seu article 29 obliga als Estats a garantir la lliure expressió de la voluntat de les persona amb discapacitat com a electors y amb aquesta finalitat, quan sigui necessari i ho demani, permetre que una persona a la seva elecció el presti assistència per votar. És evident que la reforma haurà de ser molt acurada, atès que es tracta de garantir el vot de la persona amb discapacitat en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

Aplaudirem que es derogui l’article que restringeix un dret i que avui sotmet a la persona amb discapacitat, implicada en un procediment de modificació de la seva capacitat, a una decisió judicial obligatòria que s’ha de basar en un seguit de reconeixements forenses i judicials que constitueixen un examen sobre coneixements polítics. A cap persona se’ns sotmet a cap prova de abans d’anar a votar. En aquest fet es a on radica avui una discriminació que col·loca a la persona amb discapacitat en una situació d’un tracte diferent només per ser com és.

Si voleu ampliar aprofundir sobre el tema podeu consultar el material i el vídeo d’una de les jornades que la Fundació Pere Tarrés a organitzat, conjuntament amb DIXIT sobre el tema:

http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/23112017_conferencia_dret_vot_persones_discapacitat_intel_lectual