COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

En els darrers mesos, molts mitjans de comunicació, institucions i usuaris han abandonat X —abans Twitter— amb la justificació que s’ha convertit en un altaveu de discursos ultres, mancat de moderació i que sobrerepresenta l’extrema dreta a escala global. La sortida d’Open Arms, n’és un exemple significatiu. Amb més de dos mil seguidors a la xarxa, l’organització denuncia que la plataforma “és un camp inclinat on les regles canvien al caprici de l’àrbitre” i assegura que continuaran apostant pel diàleg i la comunicació, però en terrenys “més nets”.

Aquest fenomen no és nou. Fa una dècada, la revista Time ja advertia sobre la migració de figures públiques cap a altres plataformes a causa de l’onada de missatges ofensius —homòfobs, masclistes, racistes i antisemites— que rebien a Twitter.

Les entitats socials han trobat a Twitter una eina poderosa per a la comunicació i el desenvolupament professional. Aquesta xarxa social, amb la seva capacitat de difusió ràpida i abast global, permet a les organitzacions establir connexions directes amb el seu públic, visibilitzar les seves causes i mobilitzar recursos. Però davant d’aquest context en què imperen les fake news i se sobredimensionen els discursos d’odi, és legítim plantejar-se si cal continuar apostant per aquesta xarxa social. És moment d’explorar alternatives com Mastodon o Bluesky?

És innegable que X ha canviat profundament en els últims temps, però no sembla pas que aquests canvis hagin portat tampoc a una millora de l’experiència d’usuari. Les interaccions han esdevingut més opaques —per exemple, els “m’agrada” ara són reaccions ocultes—, mentre que la pestanya “per a tu”, suposadament dissenyada per a personalitzar els continguts, sovint es converteix en un abocador de notícies falses i propaganda incendiària. Aquest soroll informatiu va acompanyat de l’augment de publicacions promocionals i continguts de baixa qualitat que dificulten trobar informació valuosa, disminuint la percepció d'utilitat de la plataforma.

La cerca d'alternatives o com guanyar el futur de la conversa digital

En l’últim capítol de La Turra, el vídeo pòdcast de la plataforma digital 3Cat, es plantejava la següent qüestió: s’està acabant l’Internet tal com el coneixem avui? En un espai de debat que va reunir diverses veus del panorama digital, es van abordar temes com la tirania dels likes, l’extenuació i el cansament dels usuaris i el viratge cap a la dreta més atemoridora. Davant d’aquest escenari, Ainhoa Marzol, gestora cultural i creadora del butlletí Gárgola Digital, apuntava una nova tendència cap a canals de difusió, newsletters temàtiques i comunitats tancades. Aquesta nova direcció buscaria recuperar l’esperit dels antics fòrums, on persones amb interessos comuns es trobaven per compartir experiències, apostant per un Internet més segur, personalitzat i humà.

Caldrà seguir de prop, doncs, aquestes noves tendències per repensar des de les entitats quines són les millors fórmules per dirigir-nos a la nostra comunitat, millorar l’impacte i el retorn dels projectes i implicar les persones membres. Entretant, però, i davant la paradoxa de Twitter, tant els usuaris individuals com les organitzacions tenim l’oportunitat de no abandonar el vaixell tot i que vinguin mars braves i continuar remant a la cerca d’escletxes que ens permetin combatre la desinformació i l'odi des de dins, amb fermesa i compromís. Marxar-hi significaria deixar que els bots i aquells que difonen mentides acabin dominant la narrativa. 

Segur que la d’Elon Musk no és l'única opció que tenim si pensem en XXSS on tenir-hi un perfil professional. De fet, ja ens estem familiaritzant amb d’altres amb funcionalitats molt similars, però dimitir d’un espai de conversa amb la projecció de Twitter i deixar campar lliurement aquells qui només volen enverinar i difondre al seu gust discursos d’extrema dreta des del darrere d’una pantalla tampoc no sembla la solució. Si realment creiem en la transformació cultural i social potser caldrà oposar-hi amb una mica més de resistència.