COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Avui celebrem el Dia de l'Educació Social, #DiaES, participant en la 5a edició del "Carnaval de blogs" que organitza el Col·legi d'Educadors i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). El tema d'aquest any és "Els Reptes de l'educació social en temps de la globalització" i en aquesta ocasió el CEESC ens ha proposat fer un intercanvi de blocs: que els blocaires escriguin l'entrada en un bloc d'un altre blocaire. Per això avui el bloc.peretarres.org acull l'article de l'animador sociocultural Pablo García.

Per començar a escriure aquest article he fet el de sempre, fixar-me en el tema donat (Els reptes de l'educació social en temps de la globalització), fer una pluja d'idees sobre els aspectes que podria tocar, i després divagar en cadascuna de les idees havia pensat.

Al final m'he quedat amb la primera, si el repte que l'educació social té per davant és la globalització, és que és una cosa universal, si és una cosa universal, afecta a tots els països, per tant a totes les persones, llavors ... i diverses associacions mentals més em van fer arribar a la idea dels Drets Humans. No busqueu la seqüència lògica, la meva ment va d'un costat a un altre, a més estic en un tren, així que amb molt més vaivé.

Tornant als Drets Humans, el meu germà sempre diu que "els drets són drets, perquè no ho són de fet" i és veritat que hem de recordar i reivindicar que ho són, perquè veiem en moltes ocasions que no es compleixen o respecten, que són un fet. Crec que amb l'educació social passa el mateix: hem de caminar recordant que existeix perquè encara no s'assumeix.

Per això, per a mi, el principal repte davant la globalització és el reconeixement de l'educació social, de l'àmbit de treball, de la seva metodologia, però sobretot de la seva necessitat. Una cosa que per desgràcia no és nova.

Si investiguem sobre els orígens de l'educació social trobem antecedents en les accions de protecció a la infància a partir l'educació popular i el moviment obrer per compensar la falta d'accés a l'educació de gran part de la ciutadania. En aquests moments ens enfrontàvem a la industrialització (finals del segle XIX i començaments del XX), trencant els esquemes tradicionals, donant un pas cap a les ciutats, amb grans oportunitats de creixement, però també amb grans desigualtats. Avui estem en una situació semblant amb la globalització.

Podem tenir més facilitats de connexió, per intervenir, per generar i compartir coneixements i de fet si investiguem, veiem experiències educatives genials arreu del planeta que, a més de realitzar la seva tasca, han de reivindicar que és útil, bona i necessària. En altres àmbits pots qüestionar el resultat de les actuacions, però no l'existència de l'àmbit en si. L'educació reglada hi és, és un fet, amb les seves pràctiques apropiades, però està reconeguda. La medicina també, hi ha fins i tot especialitats. L'hostaleria també, la fusteria, la química, etc. Però en arribar a l'educació social, hem de caminar explicant què fem, per què i demostrar que funciona.

Si hem de enfrontar-nos a la globlatització i també aprofitar-nos del que ens ofereix, no fem que l'educació social sigui només un dret, sinó un fet.