COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Inclusió dels infants amb TEA als centres d’esplai en temps d’incertesa

  • Inclusió dels infants amb TEA als centres d’esplai en temps d’incertesa
Inclusió dels infants amb TEA als centres d’esplai en temps d’incertesa
Comparteix a les xarxes socials

14.10.20

En el moment actual de tornada als centres d’esplai i d’educació en el lleure ens estem plantejant com tornar a dur a terme les nostres activitats educatives. És per això que presentem algunes orientacions per a la inclusió d’infants amb TEA. Les sigles TEA, com sabeu, fan referència al denominat Trastorn de l’Espectre Autista i engloba un seguit de diagnòstics que, si bé difereixen entre ells, podem identificar-ne algunes característiques comunes i orientacions de cara a facilitar la inclusió als centres d’educació en el lleure. Aquestes orientacions són ja conegudes per especialistes i persones amb experiència en l’educació d’aquests infants. El repte que es planteja és com adaptar aquestes orientacions en l’escenari actual d’incertesa i una tornada diferent als centres educatius, on podem trobar-nos amb noves mesures al llarg del curs, com per exemple confinaments puntuals en zones localitzades.

En primer lloc, caldrà demanar tota la informació possible a la família i centres educatius formals per ajustar el màxim possible el nostre estil educatiu, activitats i metodologia. Cada infant és únic/a i en cap cas el podem tractar com si fos “un diagnòstic” sinó un ésser amb totes les seves qualitats i amb certes especificitats, algunes diferents, que cal tenir en compte a la nostra tasca d’educació inclusiva.

Entre les característiques observables que podem percebre podríem destacar en primer lloc la interacció social. Aquesta es pot caracteritzar per respostes socials inadequades, aïllament, falta d’interès per a la interacció social i dificultat més o menys accentuada pels jocs o dinàmiques de grup. Per altra banda, la comunicació tant verbal com no verbal pot ser diferent. En alguns casos pot existir mutisme, dificultat per mantenir una conversa i ús estereotipat del llenguatge. Una altra característica observable són els patrons de comportament estereotipats, on poden haver-hi preocupacions absorbents i exclusives en certes rutines, pautes o comportaments i amb molt baixa tolerància als canvis. També es poden observar comportaments repetitius o ritualistes. Destaquem també certa selecció de l’atenció i als estímuls externs, on poden respondre a certs estímuls amb molta sensibilitat i altres ignorar-los. En alguns casos poden destacar en certes habilitats tant sensorials com de càlcul, lògica, música, entre altres.

Cal tenir en compte que el col·lectiu és molt heterogeni i el trastorn presenta nivells molt diferents, tant de gravetat del trastorn com de les característiques externes observables.

Recomanacions en la relació educativa

De cara a la inclusió d’infants amb TEA als centres d’educació en el lleure en el context actual on les relacions socials s’han vist clarament afectades i ha pogut haver-hi un aïllament social perllongat, proposem algunes recomanacions per a educadors i educadores de centres educatius de lleure.

  • Tenir un referent educador clar amb qui establir vincle de forma estable. Com hem comentat, els canvis de rutines poden ser difícils i de vegades amb reaccions molt adverses. Pot resultar molt útil tenir un educador o educadora de referència a qui explicar les coses, anticipar-les, animar a participar i, en general, exercir una funció educativa de forma predominant, generant un vincle educatiu, emocional i també d’autoritat estable. Si en algun moment l’educador/a de referència preveu que no hi serà, en la mesura del possible, aquest referent hauria d’explicar-li abans, que el proper dia o a la propera hora, no hi serà i introduir-li el referent que tindrà en aquell moment. Les mesures preses davant de la COVID19, com per exemple, grups estables, reduïts i amb el mateix referent adult, pot facilitar en bona mesura, la implementació d’aquesta recomanació i algunes altres.
  • En una línia semblant a l’anterior, pot resultar molt útil amb l’infant tenir certes rutines, molt ben estructurades. Des de la benvinguda, amb qui, on i com és rebut o rebuda al centre; al desenvolupament de l’activitat, que es pot anticipar anteriorment; també els moments de descans o de joc lliure i fins i tot el comiat. Alguns infants poden ser especialment sensibles als espais pel que, en la mesura del possible, cal que l’espai que ell o ella té de referència sigui el mateix, i si no és possible, introduir-li primer aquest canvi des de l’espai i persona referent on es sent segur/a. La implementació d’aquesta recomanació pot ser útil també per a la resta del grup, especialment per seguir les pautes de seguretat i així el fet d’integrar certes rutines per a tot el grup, i no només per a un infant, pot ajudar a la inclusió amb mesures molt més compartides dins del grup.
  • Tal i com hem anat comentant, l’anticipació és una estratègia molt utilitzada i sovint necessària amb infants amb TEA. És important anticipar canvis d’espai, referent, activitats però també la pròpia dinàmica en sí. Pot ser molt útil que les activitats es presentin com una seqüència que es va seguint pas a pas i que es van descrivint prèviament. Altres moments importants per anticipar poden ser quan ha de finalitzar un joc, activitat o rutina que li agrada. És convenient anticipar 5 o 10 minuts abans que acabarà l’activitat i es farà una altra cosa, o cal anar a dormir o cap a casa...
  • Per facilitar la socialització, igual que és important un referent adult, també pot ser important una referència amb el grup d’iguals. A mesura que avança l’activitat i passen els dies és important afavorir un cercle d’amics i amigues amb qui es sent més segur/a i on es desenvolupi la major part de les activitats. Hem d’evitar però que s’estableixi una relació de dependència, que pot arribar a la fixació, cap a un altre infant, per això pot ser molt útil anar treballant “un cercle d’amics i amigues” amb qui es senti segur/a i prengui com a referència a l’hora de socialitzar-se, iniciar un joc, berenar, fer una activitat de quotidià, compartir habitació... Com ja hem comentat la implementació de certes mesures de seguretat, com els grups estables o de convivència als centres educatius, poden afavorir dur a terme amb més facilitat aquesta recomanació.
  • Com a educadors i educadores caldrà donar a l’infant uns límits clars. En aquest sentit seria igual que amb altres infants però en el cas que ens ocupa, també és molt útil que aquest límits li donin seguretat. És a dir, cal que els límits a part de clars aportin seguretat a l’hora de moure’s, relacionar-se amb adults i amb altres infants, participar, entre altres activitats. Si els límits no queden clars l’infant pot viure situacions que el poden desestabilitzar força; per exemple: fer-lo parar de cop de jugar d’una certa manera, aturar bruscament una forma inapropiada de relacionar-se o de parlar, formes de contacte físic inapropiat amb un altre infant o adult, agafar coses que no són seves... Per aquest motiu cal anar treballant progressivament però de forma ferma els límits, ja que les normes socials no sempre s’adquireixen i s’entenen de la mateixa manera. Insistim que no es tracta únicament de limitar conductes inapropiades sinó també proporcionar-li un marc de referència segur, amb límits el més clars possibles i sense ambigüitats, on poder expressar-se, relacionar-se i desenvolupar-se com a persona tant a nivell individual com social.
  • Buscar i dominar formes alternatives de comunicació pot resultar molt útil també. Utilitzar pictogrames per identificar com se sent quan li costa expressar-ho, o explicar-li com se sent un altre infant en certs moments o situacions. També per expressar normes, possibles prohibicions, rutines seqüenciades: anar al pati – berenar – recollir – jugar (anticipant així el que ha de passar, per exemple)... És recomanable explorar recursos sobre comunicació augmentativa. A més a més pot ser un molt bon recurs de treball amb tot el grup, sobretot si són petits i també en certa mesura amb infants més grans. Es poden proposar fer i comunicar-se amb pictogrames com a part del quotidià i en la realització d’algunes activitats, generant així un clima molt més normalitzat d’aquest tipus de comunicació.
  • Per part nostra com a educadors i educadores ens pot resultar molt útil utilitzar un llenguatge força literal, evitant ambigüitats i sobretot els dobles sentits. Tot i que no passarà amb tots els infants amb TEA, un nombre important pren la comunicació de forma literal. Per posar un exemple molt quotidià, algú cau i nosaltres comentem “ostres!, s’ha obert el cap!”, aquest comentari pot ser interpretat literalment i provocar fins i tot una reacció negativa a l’infant. Aquest tipus de comunicació literal, sense dobles sentits, sarcasmes, criticisme encobert... ens pot ser molt útil, en la comunicació quotidiana, per posar límits, per explicar activitat i per fer-nos entendre de la forma més clara possible. A més a més pot ser molt útil també abordar-ho amb tot el grup i fins i tot amb l’equip educador, ja que alguns del problemes interpersonals que hi ha es veuen agreujats per entendre la comunicació de forma molt diferent.
  • Saber identificar els interessos de l’infant i fer-ne activitats pren especial rellevància en aquest cas, sempre dins d’un equilibri amb la resta del grup i el projecte educatiu del centre.

Esperem que aquest seguit de recomanacions faci més fàcil la tornada als centres educatius i facilitin la inclusió de tots els nens i les nenes que participen als nostres centres. Recomanem sempre seguir formant-nos sobre aquest i altres temes. Hi ha força recursos i formació sobre atenció a la diversitat, acompanyament a infants amb TEA, comunicació augmentativa, vetllador/a, disponibles per a poder donar la millor atenció i educació als infants i joves amb els que treballem.