COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Vivim un moment únic en la història de la nostra societat. El confinament de tota la població sonava més com l’argument d'una pel·lícula de sèrie B de dissabte a la tarda que com a pronòstic sobre la nostra situació l'any 2020. Segurament tothom esperava poder passar el tram final de curs amb els típics mal de caps, estudiar pels exàmens, acabar feines, entregar treballs, pensar en les vacances, gaudir de la primavera a l’aire lliure, etc. En canvi ens trobem en un moment atípic, moltes són els i les joves que passen gran part del dia mirant les xarxes socials, fent videotrucades amb els nostres o barallant-nos per ser l'afortunat o afortunada que pugui sortir a llençar les escombraries o comprar.

En aquest context, les xarxes socials estan agafant un gran protagonisme: si abans ja formaven part del nostre dia a dia, sobretot en el cas dels i les adolescents i joves, actualment són la resposta a la nostra necessitat de comunicar-nos i compartir amb la resta de la societat. Quin és el paper que juguem les persones que treballem en l'àmbit social en aquestes circumstàncies? Com podem seguir, en la mesura del possible, oferint recursos a aquells que ho necessiten?

En aquestes línies explicarem una experiència en l’àmbit de joventut, duta a terme al servei socioeducatiu de Sant Cebrià de Vallalta, l’Hivernacle, durant aquests dies de confinament.

“Els reptes de l'Hivernacle”

El dia que ens van anunciar que havíem de parar temporalment l'activitat vam plantejar-nos com podíem seguir formant part del dia a dia dels nois i noies que assisteixen al nostre servei, seguir connectades i fer més amena la seva situació. És per això que vam decidir fer servir les xarxes socials com a pont per seguir en contacte i intentar portar una mica de l’Hivernacle a les seves cases, mantenint-nos presents i fomentant el vincle que havíem treballat al llarg del curs.

D’aquí va néixer el projecte anomenat "Els reptes de l'Hivernacle". La idea, senzilla, consistia a plantejar, mitjançant el nostre perfil d'Instagram (@lhivernacle.scvl), una proposta diària d'activitat a realitzar, tal com fèiem normalment al servei socioeducatiu, però des de casa.

Aquestes activitats van des de fer una pizza o unes galetes i compartir-ne el resultat, fins a plantar llavors, fer manualitats, dibuixar, imitar un cantant, fer esport i un llarg etcètera de propostes variades. La varietat de les activitats ha estat precisament un dels objectius principals que s’ha perseguit, donada la diversitat de joves i infants a qui es dirigien, tant d’edat com de gustos. Un altre objectiu principal de la proposta és que els participants tinguessin l’oportunitat d’interaccionar de manera directa amb Els reptes de l’Hivernacle, animant-los a compartir els resultats dels reptes i activitats a la mateixa xarxa social, on des del compte es fa ressò de les respostes penjades i es generen dinàmiques engrescadores com votacions, concursos i reconeixement de la participació dels i les joves. I encara més important, s’obre l’oportunitat a què els i les joves facin les seves pròpies propostes d’activitat, fent la proposta més propera i aconseguint que agafin el protagonisme, com fèiem dia a dia a l’espai.

Els reptes han permès obrir un ventall d’activitats, permeten als i les joves compartir les seves habilitats, capacitats i gustos, obrint la porta de casa seva per mostrar allò que els hi agrada fer i a la vegada sentir-se partícips d’aquesta iniciativa, convidant a la resta de joves a socialitzar els seus recursos per a l’oci a casa.

La resposta per part de les famílies i participants

La proposta ha tingut una gran rebuda per part dels participants i les famílies, i en poc temps ha quallat i s’ha anat fent més gran. Ha estat una oportunitat per mantenir el vincle i conèixer com estan i que necessiten. Parlant amb els nois i noies i les seves famílies, expressen que el que busquen són distraccions: allò que els faci, per un moment, no pensar en el confinament i sentir-se connectats a la comunitat. L’èxit ha estat poder gaudir d’una varietat de propostes distretes i poden veure els resultats del que fan els seus companys i companyes, sentint-s’hi connectats. D’aquesta manera el sentiment de grup i l’acompanyament de l’equip educatiu és fa més proper.

Les famílies també hi juguen un paper important, sovint col·laboren amb els seus fills/es, donant un cop de mà, gravant el vídeo, oferint consells, així com proposant nous reptes. Així doncs, els reptes, es converteixen en l’excusa perfecte per engrescar a compartir, participar, descobrir i experimentar la creativitat entre tots i totes.

Una oportunitat

Els reptes esdevenen un fil conductor per obrir la porta a l’oportunitat de seguir en contacte, de forma diària. No només es tracta de fer un repte, sinó d’anar més enllà; parlar de com estan, de la incertesa, de la por, d’allò que els preocupa i a la vegada allò que els anima.

Cal reflexionar si aquests reptes estan donant lloc a l’oportunitat de crear un sentiment de benestar, de reconeixement personal i social, compartint allò que sé fer, m’agrada i puc donar a conèixer a la resta de companys/es perquè els hi pot ser útil i interessant. I això ens fa repensar com tornarem a retrobar-nos, si el que ens ha donat la distància ho seguirem mantenint, valorant i compartint.

El sentiment i clima d’ajuda mútua que aquests dies ens acompanyen, és el repte més gran que podem abraçar i acollir, el repte com a professionals, serà cuidar les aliances i vincles entre els i les joves participants que han nascut arrel d’aquesta situació. Cal ser conscients que en més o menys mesura aquesta experiència, és un abans i un desprès i per aquest motiu, cal seguir tenint presència i acompanyament en les seves vides, cercant els recursos i fórmules més adients per no desconnectar-se i teixir espais i vies de participació i relació saludables.