COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

En l’actualitat ens trobem en un moment social i geopolític complex, que té un gran impacte en la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables. En aquest context, garantir els drets digitals i reduir la bretxa digital és un repte que cal afrontar perquè les problemàtiques generades són multifactorials i són causa de desigualtat social.

Els avenços tecnològics incideixen a l’espai i a la pràctica social generant noves formes d’exclusió social, delimitant el grau de participació i d’accessibilitat, tant pel que fa a drets bàsics com també a la pràctica de la ciutadania. Els mitjans i eines que fem servir avui dia per comunicar-nos, consumir, treballar i estudiar, entre d’altres, i el grau d’integració de diferents tecnologies de la vida quotidiana marquen diferències entre les persones que les utilitzen en la seva vida diària i les que encara no en tenen accés, o que en tenen però no les saben utilitzar.

No podem oblidar que les dinàmiques socials estan emmarcades dins un context socioeconòmic on la tecnologia ha canviat la forma de treballar, comprar, produir, estudiar, comunicar-nos i relacionar-nos. Per aquest motiu, cal una mirada humanística sobre la tecnologia, que tingui per objectiu el benestar i el desenvolupament integral de les persones, facilitant l’accés i la seva integració en tots els àmbits com a exercici d’equitat social.

La bretxa digital afecta diferents col·lectius de persones, segons l’edat, el nivell d’ingressos i el gènere, entre d’altres. Per exemple, la bretxa de gènere en l’elecció d’estudis tecnològics és cada vegada més elevada. Segons xifres del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la presència femenina en els àmbits STEAM (ciència, tecnologia, enginyeries, arts i matemàtiques) es troba per sota del 25%. Així doncs, aquesta escletxa de gènere té un impacte directe en l’ocupabilitat i en la bretxa salarial actual.

Tanmateix, un factor a destacar de desigualtat és el nivell d'ingressos relacionats, d'una banda, amb una menor possibilitat d'accés a la connectivitat i a dispositius i, per una altra, amb les carències formatives en detriment de les oportunitats d'inserció laboral o de drets ciutadans, especialment en el dret a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, complicant gestions i  tràmits de serveis bàsics com, per exemple, l'ingrés mínim vital. Precisament, relacionat amb la bretxa digital en relació amb l'edat, hem vist en els últims mesos com diferents col·lectius de persones grans es van mobilitzant per reclamar solucions a les seves dificultats per fer gestions bancàries i el risc d'exclusió financera que implica la digitalització de la banca.

Cal insistir que per afrontar aquest repte és necessari que l'alfabetització digital i la formació contínua tinguin com a objectiu facilitar l'accés al coneixement i fomentar el pensament crític. S'ha de desenvolupar una alfabetització que vagi més enllà del coneixement tècnic i afavoreixi les pràctiques socioculturals. Aquesta idea s'aproxima a la necessitat d'aprendre a "llegir el món" (Freire, 1978) i a la capacitat crítica per comprendre i donar significat als fets en relació amb el context, on la bretxa digital constitueix els paràmetres d'inclusió/exclusió social de les persones.

Per aconseguir l'equitat digital cal desenvolupar de manera transversal les competències digitals des d'una perspectiva inclusiva, que millori les habilitats, les destreses i també les oportunitats personals i professionals, sobretot de les persones amb risc d'exclusió social, amb la finalitat de trobar solucions als problemes socials mitjançant la igualtat d'oportunitats tecnològiques i digitals per a totes les persones.