COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Tornar a articles

Els drets dels infants... i els deures també

  • Els drets dels infants... i els deures també
Els drets dels infants... i els deures també
Comparteix a les xarxes socials

19.11.19

Els drets de la infància són aquells drets que tenen els infants i els adolescents pel sol fet d’haver nascut. Aquests drets són innats, irrenunciables, inalienables i imprescindibles per a tenir una bona infància i, per tant, esdevenen obligatoris.

La primera declaració dels drets de l’infant va ser la Declaració de Ginebra de 1924 i fou redactada per Eglatyne Jebb, fundadora de l’organització Save the Children. L’any 1959 les Nacions Unides van aprovar una Declaració que incloïa 10 principis contemplats en la Declaració Universal de Drets Humans però no era suficient per a protegir els infants perquè no era obligatòria. Després d’anys de negociacions amb governs, líders religiosos, ONGs i altres institucions, el 20 de Novembre de 1989 es va aprovar el text final de la Convenció sobre els Drets de l’Infant.  La Convenció es va convertir en llei l’any 1990 i fou signada i acceptada per 20 països.

Alguns dels drets que apareixen a la Declaració dels drets dels Infants són:

  1. Dret a la igualtat, sense distinció d’ètnia, religió o nacionalitat.
  2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
  3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
  4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
  5. Dret a una educació i atenció especials per als infants amb diversitat funcional.
  6. Dret a la comprensió i l’afecte per part de les famílies i de la societat.
  7. Dret a l'educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.
  8. Dret a una atenció i ajuda preferents en cas de perill.
  9. Dret a la protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
  10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.

Hi ha molts llocs al món en què aquests drets no es contemplen. En països com el nostre tenim encara molt de camp per córrer, però els drets del infants van prenent força poc a poc.

Però quins deures comporten aquests drets en els infants i joves?

Els adults som les persones responsables de facilitar l’entorn i les condicions per a què els infants puguin dur a terme aquests deures perquè com a futures persones responsables han de conèixer que tenen uns drets i els han de defensar però també han de saber que tenir drets comporta tenir deures.

Quins són aquells deures que implícitament acompanyen els drets dels infants?

Dret a la igualtat: El deure dels infants és saber veure les altres persones com a iguals: els companys i companyes de l’escola com a infants que tenen una família i que tenen unes obligacions semblants a les seves i la família com a persones que compartim una llar i que tenim unes tasques a desenvolupar que han de quedar ben repartides, per a estar en igualtat de condicions. Evidentment, les tasques a la llar han de ser coherents a l’edat i les possibilitats de cadascun de nosaltres. Els infants i joves no només poden fer-ho sinó que tenir una responsabilitat a casa els ajudarà a créixer com a persona.

Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure:  les famílies, sovint, a part de protegir els fills i filles també  els apuntem a fer extraescolars entre setmana o activitats de lleure el cap de setmana com anar al cau o a l’esplai. El deure dels infants és tractar bé a les persones que els cuiden i comprometre’s a anar a les activitats de lleure, participant activament d’allò que es proposa. Les activitats d’educació no formal esdevenen el lloc on els infants i joves coneixen la realitat del seu entorn més proper amb persones amb característiques i inquietuds semblants a les seves. En aquests marcs educatius els infants coneixen diferents maneres de fer de les de casa i es complementen amb l’objectiu de desenvolupar l’esperit crític de l’infant o jove.

Dret a un nom i a una nacionalitat: Tenir un nom i una nacionalitat vol dir tenir una identitat. De la mateixa manera que ens agrada que ens anomenin pel nom que tenim és un deure dels infants i joves parlar amb respecte a les persones que els envolten, siguin familiars, botiguers i botigueres, mestres... perquè aquestes persones també tenen un nom. Sentir-se identificat amb una nació vol dir conèixer-ne la història, la cultura i les tradicions i respectar-les. A cada lloc del món hi ha unes normes que cal conèixer i respectar per a viure en comunitat i harmonia.

Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats: Per a gaudir d’una alimentació és important saber menjar de tot. Potser un tipus de menjar no agradi tant però cal aprofitar el moment en què s’ofereix per a tastar-lo i, si cal, col·laborar en la seva elaboració. Els deures que es deriven de l’habitatge són mantenir-lo net i endreçat i col·laborar per a què segueixi així. Gaudir d’una atenció mèdica es tradueix en tenir el deure de seguir les indicacions i pautes del metge o la metgessa encara que, a vegades, puguin semblar difícils de seguir: fer activitat física, mantenir una dieta equilibrada i variada, dedicar menys estones a les pantalles i evitar el consum de drogues, entre altres.

Dret a una educació i atenció especial per als infants amb diversitat funcional: Totes les persones som diferents i per això necessitem una educació adaptada a les nostres característiques. El deure dels infants i joves és aprofitar aquest dret respectant les diferents característiques dels companys i les companyes del grup perquè és una oportunitat per a aprendre i créixer com a persona. Cal treballar per a què tothom trobi el seu lloc en la societat.

Dret a una comprensió i afecte per part de les famílies i la societat: El deure que se’n deriva d’aquest dret és que tothom, tant infants com joves com adults hem de ser capaços d’escoltar als altres i, sempre que sigui possible, fer-ho des de l’empatia. Les persones tenim sentiments i emocions i cal tenir-ho present a l’hora de fer o dir qualsevol cosa. Les accions fetes amb afecte possiblement ens portin a obtenir resultats més palpables. Recordar de mostrar afecte als altres mai està de més i ens fa el camí més agradable a tots plegats.

Dret a una educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar: Al nostre país aquest dret esdevé un deure que és obligatori fins als 16 anys. Anar a l’escola vol dir aprendre de les persones que t’envolten, infants i mestres, respectant les característiques de cadascuna d’aquestes persones i treballant i aprofitant totes les eines que s’ofereixen dia rere dia. Jugar i passar-s’ho bé va implícit amb el fet de ser un infant o jove. Aprofitar els diferents recursos i espais amb els quals poder fer aquesta acció: l’escola, el carrer, les persones, la varietat de jocs i joguines i les diferents estones que ofereix el dia a dia.

Dret a rebre atenció i ajuda preferents en cas de perill: El deure és conèixer les persones i les institucions a qui dirigir-se i per això cal que els adults que els acompanyem en el procés de creixement els oferim l’ajuda necessària per a arribar a les persones i institucions que, realment, els poden ajudar. Cal saber oferir ajuda a les persones que viuen en una situació més vulnerable.

Dret a la protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball: El deure dels infants és ser infants i gaudir d’aquesta etapa de la vida. És un deure dels adults no permetre ni l’abandonament ni l’explotació en el treball. Els infants han de jugar, anar a l’escola i, per sobre de tot, ser estimats i els responsables que això sigui així som els adults. Els infants tenen el deure de no deixar de banda a ningú ni fer-lo sentir malament.

Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom: El deure de l’infant és estar receptiu, col·laborar en el procés, ajudant els qui més ho necessiten, respectant i tenint cura de les persones que ens envolten i essent crític davant de les accions que no els semblin correctes intentant reconstruir-les per a fer un món millor.

La Convenció de les Nacions Unides de 1989 sobre els Drets de l’Infant recull els drets de tots els menors de 18 anys. Tots els drets són igual d’importants i hem de treballar per a què es compleixin arreu del món. En aquest article només n’hem treballat 10.

Els infants han de conèixer quins són els seus drets i també quins són els seus deures perquè tenir drets és sinònim de tenir responsabilitats. Per a què cada infant pugui viure amb dignitat i desenvolupar-se cal que aquests drets siguin reconeguts i quedin reflectits en les actituds que tenim en el nostre dia a dia.

 

Fonts:

https://www.parlament.cat/document/cataleg/48039.pdf

http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/nu-dec-infants-resum.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_de_la_inf%C3%A0ncia

https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/unicef-educa-CONVENCIO-SOBRE-ELS-DRETS-DE-L-INFANT-versio-resumida-cat.pdf