COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La frase atribuïda (erròniament?) a Sèneca "cap vent és favorable per al vaixell que no sap a on va" ha mantingut la seva vigència al llarg dels segles, i s'aplica perfectament a la planificació estratègica dins de qualsevol organització, incloses les entitats del tercer sector.

Engegar un procés de planificació estratègica implica un viatge de reflexió des d’allò essencial, la identitat –saber qui som com a entitat, d'on venim i on volem anar–, per conèixer-nos a nosaltres mateixes, però també per conèixer el nostre entorn i, sobretot, per conèixer les persones amb qui treballem i per a qui treballem (persones i societat).

Per això, dues preguntes mobilitzen els inicis de la reflexió estratègica:

Fem el que hem de fer? Com podem millorar el que fem, augmentant el nostre impacte social?

El primer interrogant es basa en la constatació que vivim en un entorn post-pandèmic BANI (acrònim anglès de fràgil –brittle–, ansiós –anxious–, no lineal –non-linear– i incomprensible –incomprehensible–), més que en un entorn VUCA. L'entorn és fràgil perquè poden produir-se canvis bruscos i ruptures inesperades, les estructures i/o sistemes poden tornar-se inestables o col·lapsar ràpidament; la incertesa sobre el que pot venir i la manca de control generen ansietat, mentre que costa veure patrons lineals i predictibles entre les relacions que abans eren causals. L'excés d'informació i la manca de dades fiables dificulten l'anàlisi i l'estratègia.

Per evitar caure en el catastrofisme immobilitzant d'aquesta descripció de l'entorn, noves eines aplicades a la planificació estratègica poden aportar un valor i una visió clau a les organitzacions.

Transformar la informació en coneixement i el coneixement en acció transformadora.

Recollir informació, tant interna com externa, transformar-la mitjançant eines digitals en coneixement i aplicar aquest coneixement en línies estratègiques i objectius és la clau i el valor afegit de la planificació estratègica. Ha de ser una eina de gestió, un instrument per a orientar el canvi organitzatiu i l'impacte de la nostra entitat. No pot restar en un document secundari de gestió.

Aquest procés, però, té algunes claus que seran fonamentals per assolir-lo amb èxit:

7 claus de l'èxit de la planificació estratègica:

1. Acompanyament extern especialitzat en el tercer sector. Moltes organitzacions, a l'hora de plantejar-se renovar o dissenyar el seu pla estratègic, dubten entre fer-ho internament amb un equip motor o una comissió especialitzada (a priori, més econòmic) o convocar una consultora o consultor extern. És important tenir en compte que una figura externa d'assessorament o guia amb un bon coneixement especialitzat del sector pot aportar un gran valor i també un nivell d'objectivitat que generarà més consens i validació a tota l'entitat.
2. Anàlisi profunda de l'entorn. El coneixement i l'experiència en el tercer sector contribuiran a trobar els factors clau de l'entorn que poden afectar la nostra entitat en el present i en el futur pròxim: canvis socials, polítics, legals, econòmics i tecnocientífics, així com el posicionament propi i de la competència del sector (i les possibles aliances estratègiques). En la cerca d'informació és clau incorporar eines d'intel·ligència artificial i de visualització de dades per afavorir l'extracció de conclusions estratègiques i els diferents mapes de l’organització. 
3. Procés participatiu i sistemàtic. D'on venim i on som. Per a l'èxit del pla estratègic és fonamental implicar totes les parts de l'organització a través de diferents metodologies quantitatives i qualitatives per comprendre totes les dimensions de l'organització i els seus reptes de futur. A més, un procés participatiu assegura més implicació i identificació de totes les persones amb la futura implementació. En aquest procés, pot ser interessant també recollir la veu dels stakeholders o parts interessades de la nostra organització, que ens ajudin a obtenir una foto més enfocada.
4. Anàlisi interna: escoltar l'organització. El procés participatiu de l'organització ens proporcionarà informació fonamental per, mitjançant la combinació amb la informació de l'entorn, obtenir el coneixement necessari per començar a visualitzar les diferents noves línies estratègiques. També caldrà incloure l'anàlisi de processos i de governança.
5. Focus en la innovació i la gestió del coneixement de l'organització. És fonamental tenir en compte la capacitat d'innovació i la gestió del coneixement en les organitzacions, dos elements clau per al creixement i el posicionament també en el sector de les entitats del tercer sector. El nou pla estratègic haurà de proposar un marc d'innovació i de gestió del coneixement que permeti que l'organització aprengui durant els pròxims anys.
6. Una proposta intel·ligent de línies i objectius estratègics. El procés lògic de la planificació estratègica permet transformar el coneixement en línies o eixos estratègics a desenvolupar en el futur. En aquestes línies, sovint es transforma l'anàlisi DAFO en CAME, amb propostes per a diferents àmbits específics o transversals de l'organització. Cal que les línies, els objectius i els indicadors que se'n derivin siguin SMART (específics, mesurables, assolibles, rellevants i programats en el temps). És important evitar línies massa genèriques, que no siguin assolibles en el temps o amb els recursos establerts per a la programació estratègica i la planificació de l'entitat.
7. Eines digitals de seguiment. Finalment, un cop establertes les línies i els objectius, cal disposar d'eines potents de seguiment i treball compartit amb els diferents equips. Actualment, hi ha diverses opcions d'eines tecnològiques, i cal adoptar la que ens permeti una personalització més ràpida i àgil a les nostres necessitats i característiques de l'organització.

Un mal procés de planificació estratègica sovint ens deixa com a resultat un pla que ens sembla aliè a la nostra organització, amb el qual no ens identifiquem, que és resistit i viscut com una càrrega per totes les parts implicades, i té altes probabilitats de fracàs.

Aconseguir fer, en canvi, una bona planificació estratègica no és un procés ràpid ni fàcil; requereix competències i habilitats molt específiques i, sobretot, soft skills (escolta, comunicació, adaptació), així com experiència i coneixement especialitzat. No obstant això, també és una gran oportunitat per transformar i cohesionar tota l'entitat cap a un rumb clar i poder aprofitar, així, els vents que bufen amb més força.