Notícies

30.05.25

“Vivim en temps d’incertesa, però això al llarg de la història sempre ha estat així. La incertesa és el que caracteritza la vida humana, excepte la mort, que és l’únic cert.” Així va arrencar ahir el filòsof Francesc Torralba la seva ponència educativa davant d’un auditori de prop de 150 persones, format per representants de la comunitat educativa de Manresa. Durant l’acte, que forma part d’una iniciativa anual de la Fundació Pere Tarrés a les comarques de la Catalunya Central per generar debat i oferir eines als agents educatius, Torralba es va proposar donar pautes per ajudar els infants i joves a enfortir el caràcter i enfrontar-se així a les adversitats de la vida.

“Qualsevol persona que engegui un projecte es trobarà contrarietats, i cal educar els joves per enfrontar-se a aquestes adversitats”, va explicar el filòsof, que va continuar: “Però com podem enfortir el caràcter necessari, com transmetem la virtut de la fortalesa?” Torralba va apuntar quatre grans pautes que poden ajudar a imprimir en els infants i joves la fortalesa necessària perquè després puguin enfrontar-se a les dificultats del dia a dia:

La primera, “combatre el paternalisme, que és destructiu educativament”: quan algú t’ho ha fet tot sempre, no tens eines, va raonar. La segona, ser conscient de tot allò que s’ha aconseguit gràcies a la fortalesa, un aprenentatge que ens donarà pistes sobre com hem d’actuar en el futur. Torralba també va considerar essencial “introduir contrarietats en els moments evolutius de la persona per entrenar el caràcter”: cal fer-ho gradualment i a la mida de les capacitats de cada infant, “però és important que entenguin que no assoliran l’objecte desitjat si no van superant petits obstacles”. I sense importar tant si aconsegueixen l’objectiu o no: “El fracàs és educatiu, quan un no se’n surt és quan comença a escoltar els altres i aprendre.” Aquí, va apuntar, la tasca educativa de l’escola, de les famílies i dels espais d’educació informal és clau.

Finalment, per Torralba, cal una quarta eina: “Combatre la moral de derrota. Crear un clima que faci possible l’aprenentatge, inspirar que el projecte que es proposa és possible, no fàcil, però realitzable”.

Això sí, en tot aquest procés és imprescindible la paciència dels agents educatius, perquè l’aprenentatge requereix temps: “Educar és un procés infinit”, va concloure.