2020-01-31 Em falta, Senyor, paciència
Pregàries
Desconegut
Em falta, Senyor, paciència:
per analitzar i assaborir les coses
i els esdeveniments,
per escoltar les estrelles, els arbres...
per comprendre el batec de la història.
Em falta paciència, Senyor,
per confiar que el meu germà pot canviar,
que el meu germà s'està fent,
que també a ell li és possible la conversió.
Tanmateix,
quants clixés i etiquetes imposem!
quant dolor i quants murs creats!
com tanquem la confiança i la proximitat,
ofegats per una "fama" aixecada!
Em falta paciència amb mi mateix:
m'enfonso fàcilment quan crec que no avanço,
s'ensorra el meu anhel amb el primer stop.
La crida a la conversió
se'm fa pura il·lusió,
pur eslògan sense encarnació real
en la meva vida.
Tu, Senyor, ens convides a la misericòrdia,
que és molt més que la resignació,
molt més que la compassió o el conformisme,
que és acollir el germà per combregar-lo,
compartir el germà per créixer junts.
Ens convides a la misericòrdia:
a confiar en el creixement del germà,
en la positivitat del germà,
en la germandat del germà;
a confiar que en els ulls del germà hi ha llum,
i que en el seu somriure hi ha paraula;
a assaborir que el dolor del germà és el meu,
i que en el seu patiment jo pateixo.
Ens convides, Senyor,
a iniciar una felicitat nova i paradoxal:
la felicitat de ser sentint-nos en els altres,
la felicitat de ser feliços felicitant-nos,
la felicitat del dolor compartit,
la felicitat de la fam alimentada,
la felicitat d'una misericòrdia
universal i propera,
concreta i oberta,
senzilla i atrevida.
Dóna'ns, Senyor, la teva misericòrdia,
aquella que ens fa família,
aquella que ens neteja l'egoisme i la comoditat,
aquella misericòrdia que Tu visqueres,
de la qual Tu ens digueres:
Qui acull un d'aquests,
els meus germans petits,
m'acull a mi.