Materials i recursos

El fuster que havia contractat per ajudar-me a reparar una vella granja acabava de finalitzar un dur primer dia de treball. La talladora elèctrica es va esoatllar i li va fer perdre una hora de treball i ara el seu antic camió es negava a arrencar. 

Mentre el portava a casa, va seure en silenci. Una vegada vam arribar, em va convidar a conèixer la seva família. Mentre ens dirigíem a la porta, es va aturar breument enfront d'un petit arbre, tocant les puntes de les branques amb les dues mans. 

Quan es va obrir la porta, va passar una sorprenent transformació: la seva brocejada cara estava plena de somriures. Va abraçar els seus dos fills i li va fer un petó a la seva dona. 

Acabada la visita em va acompanyar fins el cotxe. Quan érem prop de l'arbre, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar sobre el que havia vist una estona abans. 

- "Oh, aquell és el meu arbre de problemes. Sé que no puc evitar tenir-ne al treball, però una cosa és segura: els problemes no pertanyen a la casa, ni a la dona, ni als fills. Així que simplement els penjo a l'arbre cada nit quan arribo a casa. Després al matí els recullo una altra vegada. El més divertit és que, quan surto al matí a recollir-los, no n'hi ha tants com els que recordava haver penjat la nit anterior". 

A vegades ens resulta molt difícil no portar els problemes d'un lloc a un altre que no els hi correspon. Problemes ens en trobarem, com diu el fuster de la nostra història, a tots els llocs, tots els dies; és part de la nostra naturalesa i del nostre viure en societat.  

Serà sà, per a la nostra pau, convivència i creixement, que els problemes siguin tractats on es donen i no en un altre lloc. Hauríem d'esforçar-nos per trobar "el nostre arbre" o el que sigui, on penjar i despenjar "els nostres problemes". Gaudir cada nit d'una agradable vetllada amb la família, en comunitat i no disfrutar menys, quan al matí següent, en anar a recollir "els nostres problemes" sentim com alguns van ser transportats pel suau vent de la nit, que no dormia.