Materials i recursos

Déu, tu has volgut que t'esperem tot el temps de l'Advent.
Però, a mi no m'agrada esperar ni fer cues.
No m'agrada esperar el meu torn.
No m'agrada esperar el tren.
No m'agrada esperar per dir el que penso.
No m'agrada esperar que arribi l'hora.
No m'agrada esperar perquè arribi el demà.
No m'agrada esperar perquè no tinc temps i jo visc només el moment present.
Tu ja ho saps prou bé, tot es fa per evitar les esperes:
les targetes de crèdit, el lliure servei,
les vendes a crèdit i els distribuïdors automàtics,
els WhatsApp, les fotografies digitals, el wifi,
els telenotícies i les notícies breus de la ràdio...
No necessito esperar les notícies, van davant meu.
Però tu, Déu, tu has decidit que t'esperem
tot el temps de l'Advent,
perquè Tu has fet de l'espera un espai de conversió,
el cara a cara amb allò que està amagat,
el temps perdut que no es perd de cap manera.
L'espera, només l'espera,
esperar el temps d'esperar,
la intimitat amb l'espera que forma part de nosaltres
perquè només l'espera et fa estar atent i
que només estant atent ets capaç d'estimar.
Tot et serà donat en l'espera, i per a Tu,
Déu nostre, el verb esperar es conjuga amb el verb pregar.