Fundació Pere Tarrés  
   Facebook Fundació Pere Tarrés    Twitter Fundació Pere Tarrés    Instagram Fundació Pere Tarrés
Inici | Castellano | Contacte | | Intranet
Estàs a: Inici  > La Fundació  > Sala de premsa  > Notícies

Notícies | “Pretenem transformar la realitat a través de les arts escèniques” Toti Roger, impulsor de Somriures Nòmades i antic alumne d’Educació Social de la Facultat

Tornar enrere

29.03.2017 - Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Somriures Nòmades és una ONG catalana que des de fa 2 anys està immersa en un projecte educatiu itinerant. Entre els impulsors d’aquesta iniciativa hi ha Toti Roger, antic alumne d’Educació Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, a qui hem volgut entrevistar per conèixer de primera mà el projecte d’animació infantil que difon l’art i la cultura catalana arreu del món.

La ONG ha recorregut més de 20.000 quilòmetres realitzant més de 350 espectacles en zones perifèriques, amb risc d'exclusió social i en llocs afectats per catàstrofes naturals repartint somriures pel territori català, espanyol, i gran part del continent Llatinoamericà. Per encendre somriures arreu el millor aliat de la ONG és el Dream_Warrior, el camió de bombers que els acompanya en els seus viatges.

Fundació Pere Tarrés. Com neix i en què consisteix Somriures Nòmades?

Toti Roger. Somriures Nòmades neix a partir de la meva experiència personal de vint anys de nomadisme personal i de veure que com el 80% del món viu de forma diferent a nosaltres, el 20% de la societat que vivim, segons el meu punt de vista, d’una forma totalment malalta.

El naixement de Somriures Nòmades parteix de dues mirades interiors. La primera és identificar què es el que jo, Toti Roger, vull a la meva vida. La resposta és que vull seguir el meu viatge nòmada perquè d’aquesta manera conec cultures de les que aprenc. La segona mirada és identificar que és el que sé fer a la vida i la resposta són els espectacles d’animació infantil. D’aquí sorgeix Somriures Nòmades. Somriures perquè animen als infants i nòmades perquè viatgem.

Aquest viatjar d’una forma somrient es transforma en un projecte formatiu itinerant a través de les arts escèniques que vol arribar arreu. Els llocs a on es dirigeix el nostre projecte són punts de la geografia allunyats, en els que les condicions de vida són desfavorables o en els que hi ha hagut catàstrofes humanitàries.

Qui recolza Somriures Nòmades?

A Somriures Nòmades creiem en la filosofia del guanyar-guanyar. La nostra subsistència està basada un 80% en l’intercanvi. Nosaltres, a través dels nostres espectacles aportem somriures i el públic ens ho retorna amb gasoil pel camió i menjar pels integrants de la ONG. Quan la quantitat de menjar resulta ser més gran del que necessitem per a subsistir, el donem a les entitats dels llocs on actuem. L’altre 20% de les aportacions provenen dels mini-dreamers, persones, que com jo mateix, fan donatius perquè la ONG segueixi endavant. Aquests ingressos ens ajuden a pagar assegurances o bitllets d’avió, entre d’altres despeses. L’únic lloc on no practiquem l’intercanvi és quan anem a zones on hi ha hagut algun desastre natural.

Quina situació pretén canviar el vostre projecte?

No m’acabo de sentir còmode amb la paraula canviar, sí que em sento còmode amb el mot transformar, perquè a través de les arts escèniques pretenem transformar la realitat social. I és que la realitat que engloba aquest món està basada en patrons antics de diferències entre classes que generen guerres i odis. Uns patrons que ens fan creure que la felicitat passa per coses materials, per coses efímeres. Amb els nostres espectacles intercanviem energies amb altres entitats socials i empoderem els diferents col•lectius que hi assisteixen.

Quina és la teva aportació, com Educador Social, al projecte Somriures Nòmades?

El grau d’Educació Social m’ha aportat eines i aproximació a una realitat social que molts ignorem abans de començar els estudis. La meva aportació al projecte és la meva experiència en centres oberts, on vaig conèixer altres realitats socials i vaig entendre i interioritzar eines per escoltar. Eines com l’empatia i diferents actituds en terrenys o situacions, que no formen part de la nostra quotidianitat i és que una de les eines de l’educador social és escoltar. Precisament Somriures Nòmades s’ha format a través d’una escolta. En un viatge a Chiapas, abans del naixement de Somriures Nòmades, les mateixes comunitats on anàvem a cantar ens reclamaven que portéssim els espectacles que fèiem a altres punts del territori. Aquest va ser l’origen de Somriures Nòmades.

Quina ha estat la teva trajectòria com Educador Social abans d’iniciar el projectes Somriures Nòmades?

La meva trajectòria com educador ha estat diversa. He fet tasques de cooperació a l’Equador i a Guayaquil. He estat Educador Social al barri de Torre Baró, en Barcelona, en un programa d’educació a través de l’esport. També he estat fent espectacles en camps de refugiats sahrauís. També afegeixo com a experiència el que m’ha aportat viatjar, les experiències de moure’m a través de faveles, villas, barris complicats i el contacte amb seva realitat social.

Quin creus que és el paper que poden tenir els educadors i treballadors socials per canviar les situacions desafavorides dels llocs on actueu?

Nosaltres quan anem als territoris sempre treballem de la mà amb altres entitats i ens sumem a les seves propostes educatives. Intentem adequar l’espectacle a les realitats socials a les que arribem. Els Treballadors Socials i els Educadors Socials invertim energies treballant en les persones per empoderar-les, per treure-les de la seva situació i donar-los eines. Sento que a més de en la intervenció en el terreny, els Treballadors i Educadors Socials també haurien d’estar més presents a les altes esferes de la política i de les empreses multinacionals i no només ser un pedaç per solucionar problemes.

Quines recomanacions donaries als alumnes de la Facultat que vulguin engegar iniciatives similars a la de Somriures Nòmades?

No sé si puc donar cap recomanació, en tot cas el que puc fer és explicar la meva experiència i dir-los que si tenen un somni, que el segueixin, que el somni sap el camí.

Més informació: Facebook Somriures Nòmades

[Element content="current" type="content" key="url_vincle1" end="</div><div style='display:block'>"]

Més informació:



© Fundació Pere Tarrés | Avís legal | Mapa de la web | Accessibilitat | Contacte

Segueix-nos:

Facebook Fundació Pere Tarrés Twitter Fundació Pere Tarrés Youtube Fundació Pere Tarrés Flickr Fundació Pere Tarrés RSS Fundació Pere Tarrés Linkedin Fundació Pere Tarrés Slideshare Fundació Pere Tarrés Blog Fundació Pere Tarrés Instagram Fundació Pere Tarrés



Fundació Pere Tarrés | Numància 149 - 151 | 08029 | Tel. 93 430 16 06 | Fax 93 419 62 68 | fundacio@peretarres.org