Sala de premsa Sala de premsa

Sala de Premsa

Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies
  • “Treballem per generar igualtat d’oportunitats”, Montse Soria reflexiona sobre migracions i joves

“Treballem per generar igualtat d’oportunitats”, Montse Soria reflexiona sobre migracions i joves

24.11.17

Els joves immigrants de 15 a 29 anys representen el 35% del total de la immigració a Catalunya, xifra que representa el 5% de la població, amb un total de 53.666 persones immigrades. En aquest context, Montse Soria, coordinadora de Programes d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés, ens explica els aspectes a tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori.

Ens pots descriure els fluxos migratoris que arriben a Europa?

Des del gener fins el setembre del 2015, unes 470.000 persones han creuat el Mediterrani en direcció a Europa segons dades de la International Organization for Migration (IOM). Part important d’aquest flux migratori està conformat per persones que fugen de contextos de violència extrema buscant asil. En els darrers 5 anys han esclat 15 conflictes, provocant el desplaçament de 30 milions de persones. Destaquen conflictes com el de Síria, Iraq, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud o Pakistan, entre d’altres. Tot i que aquest tipus de migració és la més nombrosa, les migracions per raons econòmiques no s’han aturat i segueixen arribant persones a l’Estat Espanyol, bé per establir-se o bé per arribar a altres parts d’Europa, amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida.

De tots aquests moviments migratoris en destaca algun col•lectiu?

La cara més visible per la nostra societat és l’adulta, produint-se sovint una invisibilització dels infants i joves que emigren. Hi ha dos col•lectius que destaquen i cal tenir en compte quan es fa referència a la població jove i a les migracions: els Menors Migrants No Acompanyats i els fills i filles de famílies immigrades. Els Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) són aquells infants i joves, menors d’edat, que fan un viatge migratori sols sense cap referent adult. Els fills i filles de famílies immigrades són els infants i joves que emigren i que s’estableixen amb les famílies, tot i que es poden donar situacions diverses com un retorn del pare o de la mare o dels dos, al país d’origen. També som fills i filles de famílies immigrades aquells i aquelles que han nascut a Catalunya però la seva família va fer un procés migratori.

També caldria afegir que és important tenir en compte la variable gènere. Les dones sovint pateixen més situacions de vulnerabilitat tant en el viatge migratori com a les societats d’acollida i és una variable a tenir en compte, de manera diferent, en funció de la procedència, l’edat, la classe social, entre d’altres.

Quina és la situació de la població jove immigrada a Catalunya?

A Catalunya, la població jove immigrada de 15 a 29 anys representa el 35% del total de la immigració en el 2014. Aquest any, doncs, es comptabilitza 53.666 persones immigrades de 15 a 29 anys (el 5% de la població total).

Les situacions que afecten a la població jove immigrada són diverses, però sovint situacions de precarietat acompanyen processos migratoris, tot i que cal tenir en compte moltes més variables que poden intervenir.

Quina és la principal dificultat dels Menors Migrants No Acompanyats (MMNA)?

Els MMNA conformen un fenomen complex amb unes característiques concretes i requereixen una atenció especial tant pel que fa a les situacions de partida, com pels perfils sociodemogràfics, el viatge migratori i l’arribada i l’establiment a la societat d’acollida. Cal destacar l’alta vulnerabilitat que afecta a aquest col•lectiu que, es mostra divers pel que fa a les procedències, edats, sexe i pautes migratòries. Tanmateix aquest menors es troben afectats per una gran complexitat en relació a la legislació i per els sistemes de protecció existents a l’Estat Espanyol. Destaca que aquests menors són tractats com a immigrants en primer terme per les institucions, i no com a infants i joves amb drets com a menors d’edat, tal com es recull a la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (1959).

Com la intervenció socioeducativa afavoreix la seva inclusió a la nostra societat?

Des de la intervenció socioeducativa amb joves es requereix disposar d’una perspectiva intercultural amplia que incorpori la realitat d’aquests col•lectius per millorar l’acompanyament i el treball socioeducatiu, així com la inclusió real a la nostra societat. Per aconseguir-ho cal un coneixement profund dels col•lectius i del context que els afecta, així com estratègies, metodologies i recursos que responguin a les necessitats existents.

Quins aspectes cal tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori?

Els col•lectius de joves immigrats no són homogenis, donat que existeixen múltiples situacions que afecten aquests joves, fet que demana una mirada amplia, transversal i integral en la intervenció. Cal tenir en compte el projecte migratori, el dol migratori, el viatge en el temps i en l’espai, el dol migratori, la situació juridicoadministrativa, la procedència, la relació amb el grup d’iguals a la societat d’acollida, l’existència o no d’un reagrupament i la seva tipologia, etc.

A més el fet migratori condiciona els itineraris dels joves, ja que es sumen desigualtats socials que afecten a les seves relacions, referències i expectatives vitals i a la construcció de la identitat.

Sovint als immigrants, i també als fills d’immigrants, se’ls pregunta d’on són i si són estrangers, i molts es preguntes quan seran considerats d’aquí. Com treballeu des de la Fundació Pere Tarrés en la millora de la convivència i la tolerància?

En el marc del projectes d’intervenció socioeducativa amb joves, s’intenta treballar per generar igualtat d’oportunitats com a base de la convivència i el respecte. És molt important acompanyar als joves en relació a les seves necessitats diverses i facilitar que adquireixin eines i recursos propis per tenir millors condicions de vida. És, també, molt important facilitar l’ampliació de xarxes socials dels propis joves, així com enfortir-les.

El treball amb la comunitat, establint llocs comuns, compartits i coneixements construïts col•lectivament, així com combatent prejudicis i estereotips, és fonamental també. La pertinença positiva a una comunitat o ciutat, sentint-se part d’una manera sana i respectada, facilita molt més la convivència, la interrelació i el respecte.

Tot això es treballa a través de projectes concrets, amb objectius i accions, on s’intenta que la relació amb la comunitat tingui un pes rellevant.

Montse Soria
Sociòloga. Postgrau en Polítiques Socials i Comunitàries. Màster en Investigació Sociològica Aplicada. Coordinadora de Programes d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés. Membre del Grup de Recerca IFAM (Infància i Família en Ambients Multiculturals) de la Universitat Ramon Llull entre el 2008-2013. Ha estat docent col•laborador en la Universitat Autònoma de Barcelona i La Universitat Ramon Llull. Col•laboradora de l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de la participació juvenil. Ha participat des de la intervenció, la recerca o la coordinació en projectes d’intervenció amb joves. També ha participat en publicacions sobre joventut i migracions.