Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies

Presentem el dossier sobre justícia restaurativa, una manera més humana i inclusiva de respondre al delicte

06.02.20

La resposta al delicte no pot ser únicament sancionadora sinó que ha de ser reparadora i poder restaurar en la mesura del possible el dany causat. Aquesta és la tesi principal del concepte de justícia que defensa el dossier “Justícia restaurativa. Una resposta al conflicte més humana, inclusiva i transformadora”, elaborat per la jurista Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, i Aida C. Rodríguez, cap de projectes de la mateixa càtedra.

"El càstig, per sí sol, és ineficaç", ha afirmat Esther Giménez-Salinas durant la presentació del dossier, a l’hora d’explicar en què consisteix aquesta visió de la justícia “que vol posar la víctima al centre i intentar que la persona que ha delinquit sigui conscient del dany causat.”

Aquesta pràctica s'aplica des de fa anys però encara no compta amb un marc legal, tot i que els estudis fets fins ara demostren que els casos que han passat per mediacions són satisfactoris i aconsegueixen un acord en el 80% dels casos. Malgrat això, el 2018 només es van fer a Catalunya unes 3.000 mediacions entre les gairebé 68.000 persones condemnades, és a dir, menys d'un 5% del total. El dossier subratlla també que fins i tot en el cas de la justícia de menors, en què la mediació sí que està regulada per llei, aquesta pràctica restaurativa tampoc supera el 20% de les mesures malgrat l'alt percentatge d'èxit.

L'informe repassa tots els avenços històrics que s'han aconseguit els últims 30 anys en polítiques penitenciàries i subratlla que, malgrat tot, l’Estat espanyol encara no compta amb una regulació específica en justícia restaurativa que permeti avançar en nous models judicials. "No tenir un marc legal complica molt l'aplicació", ha admès Esther Giménez-Salinas, que lamenta que, malgrat els casos d'èxit, "els professionals d'aquest àmbit no tenen un paraigua legal que els empari en aquestes pràctiques diàries". Per això, les autores de l’informe reclamen la creació d'un nou marc legal que permeti implantar la justícia restaurativa i modernitzar el sistema, per fer-lo més eficient, humà i inclusiu que la justícia penal tradicional: involucrant la víctima, l'ofensor i la comunitat en el procés. L'autora ha remarcat que la llei hauria d'incloure unes regles bàsiques com ara la voluntarietat de les parts, el reconeixement dels fets per part de l'autor, la confidencialitat, la reparació del dany o acord i la figura del mediador.

La presentació del dossier va tenir lloc en el marc del debat “Catalunya Social” de la Taula del tercer Sector, que va. Comptar també amb experts d'entitats socials que han explicat la seva experiència amb la justícia i les pràctiques restauratives des del Tercer Sector, com Esther Gil, responsable Oficina de Projectes i coordinadora del Pis de Joves de la Fundació IRES i membre de la CAPEP d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social); Xavier Badia, coordinador de voluntariat penitenciari de Justícia i Pau (Federació Catalana de Voluntariat Social) i Carles Bonete, responsable tècnic de l’àrea sociocomunitària a la Federació Salut Mental Catalunya.