Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies
  • Entrevista a Txus Morata, coordinadora del número 73 de la revista d’Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa
  • Comparteix a les xarxes socials

Entrevista a Txus Morata, coordinadora del número 73 de la revista d’Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa

06.04.20

El monogràfic es titula ‘Ocio, acción sociocultural y educación’. En aquest número es fa una anàlisi de l’oci, l’acció sociocultural i l’educació des de diverses perspectives. Quin és el paper que juguen a la societat aquests elements?

Les perspectives que s’han volgut recollir en aquest monogràfic per la seva rellevància es concreten:

  • L’estudi del lleure educatiu: una perspectiva internacional i transcultural.
  • El lleure educatiu i l’acció sociocultural com a promotors de cohesió social.
  • La importància del lleure per a la gent gran com element de desenvolupament humà.
  • El lleure educatiu com espai de promoció i prevenció de la vulnerabilitat social i la salut mental positiva d’adolescents i joves.
  • I finalment, la contribució de les entitats de lleure educatiu i centres socioeducatius en el desenvolupament de competències acadèmiques i d’ocupabilitat dels infants i adolescents que hi participen.

Tots aquests aspectes son d’especial rellevància en el moment actual on el lleure educatiu pot actuar com a factor de prevenció, reinserció i promoció de la ciutadania i les comunitats.

 

A l’editorial, es posa en valor la funció de l’oci i l’acció sociocultural en el desenvolupament humà. Com ha evolucionat aquests elements al llarg del temps?

Des dels seus inicis, l’oci i l'acció sociocultural han estat contextos afavoridors de la promoció de la ciutadania, esdevenint espais de prevenció, davant societats complexes i en risc. Així doncs, aquests contextos educatius no estan associats únicament a la recreació, sinó que tenen un potencial de desenvolupament humà que facilita que les persones, les comunitats i les societats accedeixin a graus superiors d'humanització.

 

Al primer article es fa una anàlisi a nivell internacional i transcultural de l’oci educatiu. En aquest context, què podem aprendre de l’experiència d’altres països?

Aquest article evidencia que, malgrat les limitacions i orientacions particulars, l’estudi de l’oci educatiu està present tant en l’àmbit anglosaxó  com en l’àmbit europeu, contextos on s’ha consolidat com a hegemònic en el camp de la recerca i dels programes acadèmics.  Malgrat que en cada context social i cultural l’oci educatiu presenta característiques especifiques, destaquem alguns elements compartits que s’han identificat a partir de l’anàlisi de la literatura especialitzada: aquests àmbits d’educació i de desenvolupament cultural sempre han estat i segueixen sent: a) espais de gran valor educatiu i social, b) proporcionen  aportacions rellevants relacionades amb el desenvolupament personal i social i c) possibiliten la promoció de la participació ciutadana i la millora de competències per a la vida professional i la inclusió social.

Pel que fa a l’oci educatiu i l’acció sociocultural, es reflexiona sobre el seu impacte al territori. Quin paper hi juga com a element cohesionador?

Les entitats i activitats d’oci educatiu i d’acció sociocultural son especialment activadores i constructores de cohesió social en el marc dels barris i territoris. Alguns aspectes que crec poden descriure com aquest tipus d’activitats dinamitzen la comunitat, es concreten 5 idees:

  • Una primera, les entitats d’oci educatiu i d’acció sociocultural son espais on aprendre i practicar la participació social.
  • Dos, l’oci educatiu i l’acció sociocultural promou (des de sempre, des dels seus inicis) el desenvolupament d’un model de ciutadania amb capacitat de mobilització i d’activisme social.
  • Tres, les entitats d’oci educatiu i l’acció sociocultural tenen capacitat per a promoure la convivència en els barris i en els territoris, especialment davant de societats carregades de diversitat.
  • En quart lloc, les entitats d’oci educatiu i d’ acció sociocultural contribueixen a la creació de xarxes de suport social i veïnal
  • I finalment, la capacitat d’aquestes entitats de promoure líders socials i esdevenir alhora, les pròpies entitats, líders socials en els territoris on actuen.

 

Al quart article, es posa de relleu la importància d’educar en l’oci i el lleure els joves en situació de vulnerabilitat. Com millora l’oci socioeducatiu el desenvolupament personal d’aquests nois i noies? També el lleure permet desenvolupar habilitats socials per a la promoció de la salut positiva

L’oci educatiu, especialment pels  joves en  situació  de  vulnerabilitat,  requereix d’intervencions centrades en donar-los oportunitats per a desenvolupar un tipus d’oci saludable,  que promogui la participació. Algunes de les claus metodològiques importants per a la promoure aquestes activitats d’oci son: la creació de relacions significatives entre els propis joves i entre els joves i els dinamitzadors, basades en la confiança i el respecte; atendre les seves demandes; innovar en accions i activitats properes als interessos del joves i dissenyar activitats inclusives i inclusores.

També l’oci educatiu esdevé una oportunitat per entrenar i exercitar habilitats de relació, habilitats comunicatives i habilitats per a la resolució de conflictes, especialment amb els adolescents, un col·lectiu que es troba en la recerca de la seva pròpia identitat personal i social.

 

De fet, l’oci i l’acció cultura també permeten el desenvolupament de les competències acadèmiques i d’empleabilitat.

Certament, s’estan desenvolupant estudis que pretenen posar de rellevància els beneficis que la participació en entitats d’oci educatiu i centres socioeducatius possibiliten als infants i adolescents que participen en ells. Concretament, des de diferents estudis i investigacions es constata que les competències més desenvolupades pels joves que participen en aquesta tipologia de centres son: la competència social i la competència cívica, pel que fa a les competències acadèmiques i b) la presa de decisions, la resolució de problemes i  la flexibilitat, en relació a les competències d’ocupabilitat.

També algunes metodologies que els participants en els estudis destaquen com a afavoridores pel desenvolupament d’aquestes competències son: els jocs, les assemblees, el treball per projectes, els grups col·laboratius entre altres. Totes elles metodologies actives i amb un marcat posicionament participatiu.

Cada vegada més la població de gent gran gaudeix d’un oci que cal anar desenvolupant per oferir recursos i activitats des d’una perspectiva de desenvolupament humà

Davant l’emergent col·lectiu de gent gran activa que ens trobem en la nostra societat actual, que cerca propostes innovadores per a desenvolupar-se de forma integral, es necessari aportar propostes d’oci que donin resposta a la necessitat d’aquest col·lectiu, contribuint a la millora de la seva qualitat de vida i fomentant la seva aportació social als contextos propers. Parlem de col·lectius, en moltes ocasions, amb alts nivells de capacitació,  que poden i volen continuar sent agents de transformació social, a l’hora que cerquen continuar creixent i desenvolupant-se com a persones.