Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies
  • Entrevista a Eduardo Vila i Víctor Martín, coordinadors d´Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa sobre Educació Social i Drets Humans

Entrevista a Eduardo Vila i Víctor Martín, coordinadors d´Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa sobre Educació Social i Drets Humans

19.07.18

Entrevistem a Eduardo S.Vila i Víctor M. Martín, professors de l'àrea de Teoria i Història de l'Educació a la Universitat de Màlaga i coordinadors del número 68 del monogràfic d'Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa editat per la Facultat Pere Tarrés - URL, que ens explica com l'educació social té com a base de referència els drets humans. El monogràfic planteja un recull d'articles dels quals alguns reflexionen sobre la forma en què els drets humans es concreten en el discurs i les accions de l'educació social, i altres que són exemples d'experiències operatives de treball que fan presents els drets humans en les seves accions.

Fundació Pere Tarrés - De quina manera es podrien concretar en realitats les propostes per un aprenentatge permanent que demana l'educació en la Declaració Universal dels Drets Humans i no limitant aquest dret exclusivament a l'escolarització?

És important no circumscriure allò educatiu amb allò escolar, la qual cosa suposa una demanda històrica des de la pedagogia social, la qual cosa implica que, en matèria de drets, el dret a l'educació no sigui vist només com el dret a l'escolarització (que també) , sinó com una cosa molt més amplia quantitativament i qualitativament. Des del punt de vista dels drets, i en el marc de la DUDH, els espais i els temps educatius són fonamentals: tant la presència o l'oportunitat com a prerequisit, com les condicions de la praxi del propi dret. Des del nostre punt de vista, resulta tan important estar com veure en quines condicions s'està, la qual cosa també comporta l'anàlisi del dret a l'educació com a dret social, polític i cultural. En aquest anàlisi és crucial la dimensió que pot atorgar l'educació social. La mirada al dret a l'educació no pot ser individual sense ser comunitària, no pot ser només competencial sense albirar els contextos. Parlar d'educació o aprenentatge permanent (que no és el mateix, encara que s'usin a vegades indiscriminadament) cobra sentit des d'aquesta òptica, no entenent-lo com 'acreditació permanent', 'titulitis' o 'rendició de comptes en forma de competències laborals', sinó considerant que el dret a l'educació té, sense menysprear el formatiu, un component cívic-social ineludible, que al seu torn beu de la necessitat d’apoderament de les persones i comunitats. Per tot això, cal fer més educatius els processos escolars i socials, defensant la seva indissolubilitat amb els drets humans com a referents. No es tracta tant de com es concreta això en realitats tangibles, perquè no parlem de receptes a l'ús en aquest sentit, sinó de plantejar que qualsevol acció educativa hagi de repensar-epistemològica i axiològicament des dels referents al·ludits. Amb això, ja aconseguiríem moltes petites i grans transformacions.

Fundació Pere Tarrés - Com es pot garantir el ple desenvolupament de la personalitat humana des de l'àmbit de l'educació social?

En certa manera som molt vigotskians en la nostra concepció de l'ésser humà, entenent, d'una banda, som éssers socials que ens fem com a tals amb els i les altres, i d'altra banda, que el llenguatge configura el pensament, de manera que la manera en la que anomenem el món és important per anar construint el que entenem del mateix, la nostra manera de moure'ns i relacionar-nos amb ell, etc. Per aquest motiu l'educació social apareix com una acció humana amb una capacitat tremenda pel desenvolupament humà des d'una perspectiva holística i alhora garant, des de la seva aposta decidida per la perspectiva de drets (almenys com l'entenem), de les possibilitats del mateix.

Fundació Pere Tarrés - Què més es pot fer des del camp de l'educació social per fomentar el compliment dels Drets Humans?

Cal insistir en la necessitat que l'educació social, en totes les seves formes i contextos d'acció, tingui com a referent els drets humans. Això és òbviament més fàcil dir que fer-ho, sobretot quan de vegades la perspectiva tècnica demana altres referents més d'acord amb plantejaments economicistes en el dia a dia de les i els professionals. Per això és tan transcendent, i fins i tot potencialment transformador, gravar mentalment que res pugui passar per les nostres mans si no suposa una defensa o millora dels drets de les i els altres.

Considerem que de vegades la praxi de l'educació social emmalalteix de referents clars, cobrint-se els buits que això deixa a través de processos assistencialistes, religiosos, etc., el que pot comportar errors en els plantejaments, sobretot d'ordre ètic, i en les accions conseqüents. Creiem que, sense cap dubte, si som capaços de pivotar l'educació social al voltant dels drets de les persones, als drets humans, aconseguirem focalitzar les accions socioeducatives i deixar de vincular-les a les característiques abans assenyalades.

Fundació Pere Tarrés - Segons informes de nombrosos organismes internacionals, el paper de l'educació com a eina per acabar amb el tràfic d'éssers humans és fonamental. Quin marge d'actuació té l'educació social en aquest nou àmbit?

L'educació social fa i ha fet molt en aquest àmbit, i suposa una de les baules més fortes en les quals s'han basat moltes iniciatives per combatre aquesta tràgica realitat. Evidentment, el paper de l'educació com a procés per a la millora de les persones i contextos és ineludible, però també ho és treballar 'en context', és a dir, fer-ho sempre atenent a aspectes culturals, comunitaris, socioeconòmics, etc., i en tot això l'educació social, la seva manera de treballar i els seus professionals tenen moltíssim a aportar.

Fundació Pere Tarrés - Segons els resultats de l'estudi, quins són els factors implicats en l'estreta relació pobresa - fracàs escolar?

El vincle entre pobresa i fracàs escolar és una cosa molt investigada i corroborada, però voldríem destacar aquests punts com emergents i d'interès per a la reflexió des de l'educació social, de manera sintètica:

- L'escassetat de recursos influeix en el desenvolupament biològic i cognitiu de les infàncies.

- La pobresa produeix ansietat i estrès en la unitat familiar, el que influeix negativament en les emocions personals de cada membre familiar i en l'ambient de convivència, minorant les capacitats de desenvolupament de les persones.

- Les situacions adverses, com les produïdes per la pobresa, són apreses per les persones, el que pot produir inacció, passivitat i una indefensió apresa.

- La qualitat i contingut de les experiències construeixen en gran mesura l'educabilitat dels éssers humans; evidentment, en tenir poques experiències positives a causa de les influències de la pobresa, les infàncies afectades veuen minvat el seu desenvolupament.

- El capital cultural de les famílies influeix en l'èxit cultural. Si la pobresa influeix en el desenvolupament cultural, és evident que les poblacions empobrides tenen menys possibilitats d'acumular un bagatge cultural positiu.

- La pobresa pateix una estigmatització social que pot portar als afectats a processos d'autoexclusió i exclusió social, el que influeix negativament en el propi desenvolupament educatiu.

- En qualsevol cas, és evident que, a través dels processos educatius i socials, hem de treballar per trencar el bucle de la pobresa heretada que es cristal·litza generació rere generació en molts casos.

Fundació Pere Tarrés - De quina manera podríem dir que influeix el contacte entre cultures i processos culturals en favor dels drets humans?

La qüestió no és només si es produeix contacte entre cultures (que evidentment és un prerequisit per a la interacció, l'intercanvi i la resta de formes de relació) sinó com es dóna, i aquí és on es determina el paper dels drets humans. Evidentment, postures negacionistes, segregacionistes, assimilacionistes o xenòfobes, no comporten processos ni contactes culturals vinculats a una perspectiva de drets, sinó, en tot cas, al seu sistemàtic incompliment. Per això advoquem per la perspectiva intercultural, que es basa en els principis dels drets humans i té com aspiracions la convivència i la justícia social, com la major garant.

Fundació Pere Tarrés - Veient la concepció que els adolescents tenen sobre els rols de gènere i les relacions amoroses i sexuals, ¿quines propostes a nivell educatiu existeixen per combatre la heteronormativitat imperant?

Des del nostre punt de vista, cal repensar des de l'educatiu moltes coses, d'entre les quals podem destacar les següents: reflexionar (i fer que les i els adolescents reflexionin) sobre els models d'atractiu imperants i el seu origen, fer que entenguin que aquestes qüestions (com la heteronormativitat) són fonamentalment fruit de processos culturals i que per tant no són 'veritats absolutes i inqüestionables', així com provocar que les noies i nois percebin que hi ha moltes maneres de ser home o dona més enllà del que s’estableix hegemònicament i que és important treballar l'empatia a l'hora de veure les conseqüències per a les i els altres i, per a nosaltres mateixos, dels models patriarcals.