Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies
  • Entrevista a Maria Sosa, premi Civisme 2019 al millor treball pedagògic

Entrevista a Maria Sosa, premi Civisme 2019 al millor treball pedagògic

07.02.20

Parlem amb la Maria Sosa, graduada en Educació Social per la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-Ramon Llull i guanyadora del Premi Civisme 2019 al millor treball pedagògic pel seu treball de final de grau. Sosa va triar parlar de la xarxa social Instagram i com aquesta contribueix a la definició del gènere entre els adolescents.

Primer de tot, felicitats per aquest premi. En el teu treball poses sobre la taula com Instagram contribueix a la definició del gènere entre els adolescents. Per què vas triar aquesta temàtica?

Moltes gràcies! Vaig triar aquesta temàtica perquè volia comprendre des de l'inici el feminisme, endinsant-me a aquest a través del concepte gènere, analitzant les bases que el fonamenten: la identitat de gènere, els rols de gènere i l'orientació sexual. Un altre objectiu que tenia amb aquest treball era entendre les conseqüències que tenien aquestes bases que fonamenten el gènere en la nostra societat. Per fer-ho, després d'introduir-me en la temàtica vaig analitzar com es viu en l'adolescència i com afecta la influència de les xarxes socials en la construcció del gènere en els adolescents centrant-me, en aquest cas, en Instagram.

 

Com a nadiua digital, com vius la influència d’Instagram entre el jovent?

Penso que la influència d'Instagram entre el jovent podria venir del fet que és una manera d'entretenir-se i de passar el temps, de veure imatges, stories, etc., de la gent del teu cercle social o d’instagramers. També serveix com a eina de comunicació, sobretot per mantenir el contacte amb el cercle social conegut.

Instagram és com un aparador en el qual exposes la part de la teva vida que vols que sigui vista, normalment la que mostres és la part més idíl·lica i feliç. Així doncs, si t'endinses al món d'Instagram, veuràs l'aparador del teu cercle social, el que ells volen exposar, i el dels comptes que segueixis. Aquest últim va segons els teus gustos, el que tu vols veure durant el temps lliure que disposes, que pot anar des d’actrius o actors famosos, cantants, escriptores o escriptors, el/ la influencer de moda, etc.

Instagram és, també, una xarxa social en la qual, si vols aprendre, pots trobar contingut per fer-ho, com ara persones que comparteixen informació sobre feminisme, moda, nutrició, esport, etc. El ventall és molt ampli. El que marca la diferència és el prisma des del qual es mira i la influència que pot generar en un mateix tota aquesta informació. Trobo que, en definitiva, l'esperit crític d'un mateix és clau quan estem immersos en les xarxes socials.

 

Al llarg dels darrers anys, ha quedat palès que les xarxes socials són un instrument de comunicació molt potent. Consideres que s’hauria de formar els més joves perquè en facin un ús adequat?

Considero que no només els més joves s’han de formar perquè facin un ús més adequat, la formació també l’haurien de rebre els adults que estan al seu voltant. En el cas de els adolescents és important que sàpiguen a què s’exposen, els possibles perills de les xarxes socials. També és clau generar en ells un esperit crític en què es pugin recolzar quan entrin a les xarxes per, així, reduir la influència o l’impacte del contingut que consumeixen.

En el cas dels adults (pares i mares, educadors, professors), la formació que podrien rebre seria igual que la dels adolescents amb l’afegit de donar-los eines per a fomentar l’esperit crític i també l’empatia i el respecte que haurien de tenir a l’hora de comunicar-se amb els altres a les xarxes socials.

Quin és el paper que jugarien els educadors socials en aquest aspecte?

Per a jugar un paper en aquest aspecte, penso que primer s’hauria de tenir una formació en gènere per a poder basar l’acció socioeducativa que, conjuntament amb el vincle, el respecte i la confiança mútua, generi espais on els educadors socials puguin posar-se al dia i informar-se sobre les influències dels adolescents amb els quals treballen per poder així fomentar-los l’esperit crític a l’hora d’utilitzar aquesta xarxa social.

 

El paper dels influencers és clau a l’hora de difondre missatges a Instagram, en aquest cas, a fer visible la diversitat de gènere. Creus que potser tenen massa responsabilitat per un tema tan rellevant com aquest?

Penso que en el fet de fer visible la diversitat de gènere, la responsabilitat que recau en els influencers depèn de la manera en la qual viuen la seva vida, el que volen mostrar d’aquesta i en la llibertat que tenen per expressar i dir el que senten en base aquest tema. Crec que, en definitiva, la responsabilitat no hauria de recaure en el contingut que comparteixen els influencers sinó en la perspectiva de les persones que el veuen.

 

Què opines de la decisió d’Instagram d’eliminar els likes per tal de reduir la pressió a la que es veuen sotmesos els adolescents per agradar el seu entorn?

El fet que Instagram elimini els likes em sembla una molt bona iniciativa, ja que aquesta pressió recau en la majoria d’usuaris d’aquesta xarxa social. M’he adonat que aquesta pressió pot ser causada per comparar el teu compte amb el d’altres usuaris que coneixes, és a dir, en comparar el nombre de seguidors i likes del teu entorn mesures el número que hauries de tenir en el teu compte, lligant així la teva autoestima al nombre de likes, els quals fins i tot et poden arribar de gent que ni coneixes. En definitiva, el fet que Instagram elimini els likes pot contribuir que es deixi de competir per aconseguir likes a compartir el contingut que cadascú vulgui sense aquesta pressió i competència amb els altres.

Tot i que Instagram intenta ser una xarxa social amable i que vetlla pel benestar dels usuaris, com seria per a tu un Instagram ideal?

Un Instagram ideal per a mi seria una xarxa on la gent compartís el que volgués  sense sentir pressió ni competir amb els altres, on no hi hagués restriccions ni diferències entre el cos femení i el masculí. També que fos un espai que vetllés realment pel benestar dels seus usuaris amb unes normes establertes que excloguessin missatges d’odi i que previnguessin realment l’assetjament.