Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies
  • Entrevista a Carolina Cañellas, directora del postgrau d’Acompanyament socioeducatiu en entorns virtuals
  • Comparteix a les xarxes socials

Entrevista a Carolina Cañellas, directora del postgrau d’Acompanyament socioeducatiu en entorns virtuals

05.11.20

Entrevistem Carolina Cañellas, directora del postgrau d’Acompanyament socioeducatiu en entorns virtuals que ofereix la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, formació que pretén donar eines als professionals del treball social per poder desenvolupar la seva tasca en una època on el teletreball té més protagonisme que mai. 

Entenent que la quarentena hi ha jugat un paper important, quan i d’on sorgeix la idea de crear un postgrau d'Acompanyament socioeducatiu en entorns virtuals?

Després de finalitzar el curs, i amb l’expectativa que els models educatius híbrids, amb una complementació de mitjans presencials i virtuals, esdevindran la normalitat a mig termini, des de la Facultat es proposa la creació d’aquest programa com a espai de creixement professional i difusió de pràctiques que permetin l’atenció socioeducativa mitjançant les TIC.

A qui està destinat aquest postgrau? Quins serien els principals col·lectius vulnerables que es beneficiarien d’aquest acompanyament virtual?

Aquest posgrau té com a destinataris tots els professionals que estan en contacte directe amb infants, joves i famílies, en un context d’acompanyament i intervenció socioeducativa, tant en context de crisi com en context de normalitat i que vulgui incorporar la semipresencialitat en les seves programacions. També es planteja que puguin beneficiar-se altres col·lectius en l’ús positiu de les tecnologies per mantenir el vincle social i/o rebre suport en moments de crisi.

Què representa la doble perspectiva del projecte formatiu? Com es formen aquests grups vulnerables en l’ús positiu de les tecnologies?

Entre els objectius del programa en trobem dos que concretament van adreçats tant a col·lectius professionals com col·lectius que no pertanyen al sector professional de la intervenció social, i que tenen com a finalitat última formar en l’ús positiu de les noves tecnologies: pautes per a situacions d’aïllament, indicadors per la detecció i prevenció d’aspectes disfuncionals en l’ús del mòbil o altres pantalles, gestió d’emocions, eines de comunicació no presencial, pautes de comunicació no presencial, aspectes tot ells d’educació digital i que ens afecten de manera transversal a professionals i no professionals del sector.

Com es pot paliar, a través d’una pantalla, la manca de contacte físic dels col·lectius vulnerables?

Els professionals que treballem a través de la relació sabem que la pantalla suposa un gran repte, però tot i així, podem fer ús d’elements de la comunicació implicats en el vincle, que generen empatia, comprensió i acompanyament. Ho són la mirada, l’escolta activa, fer preguntes, l’accessibilitat i la predisposició a acompanyar emocionalment... són presents tant en l’atenció presencial com la que no ho pot ser. I, a més, a més, també podem fer ús de tècniques de joc que permetin la interactivitat i la implicació emocional i motivacional en la comunicació.

De quina manera es pot acompanyar virtualment una persona sense recursos que no disposa dels elements necessaris per fer una videotrucada?

L’acompanyament es realitza sobre la base de processos de comunicació, per tant qualsevol canal que permeti aquesta comunicació és una porta. El telèfon, per exemple, ha estat i és utilitzat pels professionals dels sectors psicosocials i sanitaris com a canal de contenció i d’acompanyament.

Creus que en un futur "post-covid" l’acompanyament online serà una eina útil? Per què?

Si, i tant, tots plegats estem fent un curs accelerat en noves tecnologies, i aprenem a incorporar les avantatges que ens dona la tecnologia. L’acompanyament online permet fer intervencions en col·lectius que tenen dificultats per accedir presencialment als recursos, per dificultats en la mobilitat, per exemple, i també agilitzar la intervenció en situacions de crisi, el treball en equip i les coordinacions sense una despesa de recursos.

Però més enllà d’això, l’acompanyament online ha d’estar incorporat en els programes d’acompanyament a joves i infants, per simple fet que són generacions la identitat de les quals s’ha construit tenint una gran participació en aquests entorns i és una realitat amb la qual hauran de conviure. Una programació que no inlogués aquesta vessant educativa,metodològica i preventiva envers el món digital estaria obviant una dimensió que genera una influència molt rellevant en la presa de decisions i en la vida dels adolescents i joves d’avui dia.