Sala de Premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a Notícies

El voluntariat: una peça clau en l’engranatge de la Fundació Pere Tarrés

04.12.20

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat aquest dissabte 5 de desembre, la Fundació Pere Tarrés vol agrair la tasca duta a terme pels voluntaris i reconèixer la seva feina imprescindible en el desenvolupament dels seus projectes. En un any marcat per la pandèmia de la Covid-19, ha quedat palesa més que mai la necessitat d’ajudar i actuar de manera altruista, fent de la generositat la millor eina per a avançar com a societat.

L’acció social de la Fundació seria impensable sense la col·laboració dels particulars, entitats i empreses que aporten el seu temps i recursos de manera desinteressada per tal de tirar endavant els diversos projectes que es duen a terme. La Cristina Reyes és voluntària del Centre socioeducatiu de Poblenou, a Barcelona, i va decidir fer-se voluntària fer diversos motius. “Feia temps que volia col·laborar en alguna acció social. Tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb nens perquè m’agrada molt compartir el temps amb ells i vaig pensar que un dels meus hobbies, que és fer manualitats, podia oferir-lo i practicar-lo amb els infants de la Pere Tarrés. M’agrada relacionar-me amb nens, ajudar-los a ser creatius, a relaxar-se amb les manualitats, a veure’ls contents després de finalitzar la seva creació... I jo surto encara més contenta d’allà”, assegura.

La Cristina prepara tallers de manualitats pels infants, tot adaptant-los a la seva edat i necessitats, en col·laboració amb els educadors i educadores del centres, que detecten quines són les activitats que poden ajustar-se més als grups. “Als tallers, hem fet des de mòbils per penjar amb flocs de neu, pulseretes de macramé, scrap o collage amb fotos i materials diversos o sabonets de glicerina” A més a més, la Cristina passa grans moments amb el seu voluntariat perquè és una activitat que enriqueix les dues parts. “Gaudim tots plegats d’una estona en la qual tots som com nens retallant, enganxant, pintant, i oblidant-nos de qualsevol altra cosa que ens pugui amoïnar.” Com qualsevol relació en els primers anys de vida d’una persona, el vincle infant-monitor és molt important en el desenvolupament personal dels infants i posa de manifest la importància de la feina feta pel voluntariat, sempre supervisada, però, per educadors i educadores. “M’agrada el vincle que em dóna amb la realitat de la vida, em fa tocar més de peus a terra i que no cal anar massa lluny per veure la diversitat de la nostra societat”, afegeix la Cristina.

Però la tasca del voluntariat de la Fundació va més enllà dels centres socioeducatius i els eslais, on s’aglutinen els gruix de voluntaris i voluntàries que hi col·laboren. Aquest és el cas de l’Ernesto Poveda, membre de l’Assocació d’Amics de la Fundació Pere Tarrés, una entitat amb personalitat jurídica pròpia formada per un grup d’empresaris i directius de consolidada trajectòria professional amb sensibilitat per la infància i l’acció educativa i social de la Fundació Pere Tarrés. L’Ernesto Poveda, president executiu d’ICSA Grupo, va triar ser voluntari per una inquietud social. “Sempre he tingut una profunda motivació social d’ajudar. Vaig trobar que aquesta era una bona manera d’ajudar, particularment, als menors en risc d’exclusió social”. L’Agrupació d’Amics treballa tot l’any generant sinèrgies per crear una xarxa de col·laboració de persones i empreses que contribueixin a millorar la situació dels col·lectius que atén la Fundació Pere Tarrés. “Intento aportar el meu temps i coneixements de gerència, per tal d’assolir els objectius plantejats per l’entitat”, explica Poveda. “Busquem col.laboradors i fòrmules per arribar a la resolució de segons quins problemes.”

La feina del voluntariat sovint és sacrificada, ja que implica una dedicació de temps i recursos sense remuneracions econòmiques. És per això que cal valorar aquesta tasca de manera adequada i ser conscients de la necessitat d’ajudar el nostre entorn, ja que la recompensa sempre és molt satisfactòria a nivell personal. En paraules d’Ernesto Poveda, “en alguna de les visites que fem als esplais puc veure les cares d’alegria dels infants i la veritat és que un sol dels seus somriures et dona una gran felicitat. M’aporta una gran satisfacció personal i sento molta pau interior.”