Sala de premsa Sala de premsa

Sala de Premsa

Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies
  • Educació social i gènere, tema del nou monogràfic d’Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa
  • Comparteix a les xarxes socials

Educació social i gènere, tema del nou monogràfic d’Educació Social. Revista d’intervenció socioeducativa

05.10.16

La qüestió de la violència de gènere, centrada específicament en l’adolescència, és la proposta del nou monogràfic d’Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, la publicació que edita la Facultat d’Educació social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. El número 63 del monogràfic posa la mirada en el col·lectiu adolescent perquè, des del punt de vista de la intervenció socioeducativa, és un bon moment per a plantejar accions que permetin construir relacions positives i saludables entre nois i noies des de plantejaments preventius.

El monogràfic arranca amb un article de Maria José Díaz-Aguado, catedràtica de Psicologia de l’Educació a la Universitat Complutense de Madrid, que planteja que el sexisme i la violència de gènere no són fatalitats biològiques, sinó productes culturals, en els que es reprodueix un model social ancestral, basat en el domini i la submissió. Sota el títol “La prevenció de la violència de gènere entre adolescents” l’autora aprofundeix en les pautes per detectar la violència de gènere des dels seus inicis i també a través de les seves formes actuals a través de les xarxes i el telèfon mòbil.

En l’àmbit de la recerca, l’article de Maria Elche, Santiago Yubero i Elisa Larrañaga, de la Universitat de Castilla-La Mancha, han realitzat una intervenció a partir de la identificació de conductes discriminatòries, dirigida a 55 adolescents d’entre 14 i 16 anys. Els resultats explicats a l’article “Una proposta de reflexió a l’aula sobre la igualtat de gènere” reflecteixen que si bé és necessari seguir treballant en la promoció dels valors de la igualtat, és possible intervenir sobre les creences de l’alumnat adolescent sobre el sexisme i els estereotips de gènere que estan en la base de la desigualtat.

El següent article analitza les representacions lligades al gènere en els episodis de violència en parelles adolescents i la influència que exerceix sobre aquest tipus de conductes l’espai d’oci nocturn, on sol ser freqüent el consum d’alcohol i drogues. Les professores de la Universitat de Deusto, Elisabete Arostegi, Teresa Laespada i Ioseba Iraurgi, basen el text en els resultats d’un estudi qualitatiu amb 47 adolescents d’entre 16 i 18 anys del País Basc.

Les percepcions que els i les adolescents tenen de les identitats de gènere centren l’article Paula Canal i Ignacio Megías de Sociològica Tres. Des d’un enfocament quantitatiu i qualitatiu, els autors exploren els seus posicionaments sobre el que significa ser noi i ser noia, i observen amb detall les atribucions estereotipades, que fan persistir els rols de gènere i de condicions que s’amaguen sota la desigualtat. Aquestes atribucions atorguen qualitats diferenciades a nois i a noies. Elles són caracteritzades al voltant de la sensibilitat, la responsabilitat i, en menor mesura, la debilitat; ells són percebuts com més dinàmics, divertits i funcionals.

L’article dels professors de la Universitat de Deusto, Rosa Santibáñez, Marta Ruiz-Narezo, Manuel González de Audikana i Janire Fonseca, descriu la incidència de la violència en les primeres relacions de parella. Les dades procedeixen d’un estudi en quatre centres educatius de Bilbao que recull informació sobre la participació dels i les adolescents, tant en la seva vivència com a víctimes com en el rol d’agressor/a, en sis conductes que inclouen la violència psicològica, la violència sexual i la violència física.

L’últim dels articles se centra en la formació i la intervenció de professionals de l’educació social en qüestions relacionades amb la igualtat entre homes i dones, així com la prevenció de la violència de gènere. Les autores, Encarna Bas, professora de la Universitat de Murcia, i Mª Victoria Pérez, de la Universitat Pablo de Olavide, conclouen que si bé existeix unanimitat sobre la necessitat de rebre formació en educació per la igualtat, la prevenció i la detecció de la violència de gènere o familiar, hi ha una escassa formació en temes de gènere en els graus d’Educació Social.

D’altra banda, com és habitual,Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa aporta un text interessant en la secció d’Intercanvi dels professors de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, Jordi Enjunes i Txus Morata titulat Estudi de la substitució i suspensió de la pena en justícia juvenil. Aproximació a la realitat penal juvenil catalana. En aquesta secció també trobem l’article Tatekari Sarea: una experiència per a la sensibilització i eradicació de la violència contra les dones d’Elda Uribelarrea i Eva Tomás.

La secció Llibres recuperats tanca el número 63 amb una crítica de Jesús Vilar, director de publicacions la Facultat Pere Tarrés – URL, al llibre Ètica i escola. El tractament pedagògic de la diferència, varis autors.

Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa

Amb 200.000 consultes anuals, Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa és la publicació acadèmica i científica de referència dels estudiants i professionals de la intervenció social d´Espanya i Llatinoamèrica i està editada per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull). La revista està disponible en format electrònic i permet la consulta en català i castellà de tots els seus articles: http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial

La revista s’ha convertit en portaveu de la progressiva professionalització del sector de l’Educació Social. Amb un comitè científic format per professionals, professorat d’altres universitats i representants del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya que vetlla per la qualitat dels continguts, Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa vol contribuir a l’elaboració i la difusió de marcs teòrics i així com de les reflexions sobre la pràctica, que ajudin a avançar i optimitzar la intervenció des de l’Educació Social.