Sala de premsa Sala d'expertes i experts Pere Tarrés en xifres Opinió i anàlisi d'actualitat
 Tornar a notícies

Més de 400 persones participen el I Congrés internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat

02.04.19

Les polítiques de protecció social davant situacions de pobresa, els drets de la infància i la família en situacions de vulnerabilitat social, l’educació i l’apoderament de les famílies són algunes de les principals qüestions que s’han abordat en el I Congrés Internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat, que ha reunit a més de 400 persones durant els dies 1 i 2 d’abril al CaixaFòrum de Barcelona.

En la inauguració del Congrés, Ester Cabanes, directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya, va destacar que “el nivell d’una societat ve determinat per com cuidem la nostra infància”, i que “la formació de l’estructura de la personalitat del nen o nena vindrà determinada per com estigui estructurat el seu entorn: família, escola, societat”. Per a  Laia Ortiz, segona tinenta d’alcaldia i regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, “Espanya està a la cua de tots els indicadors d’infància, especialment de la seva protecció”. Per a la regidora, “la infància té una dificultat afegida que és la fragmentació de les polítiques d’infància i dels papers que ha d’assumir cada administració, dificultant una atenció integral d’aquesta i de les seves famílies”. Ortiz també va tenir paraules de reconeixement per a la gran tasca social que fan els centres socioeducatius en l’atenció de la infància en situació de vulnerabilitat social i de les seves famílies. Per la seva part, Josep Muñoz, gerent de Serveis de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, va remarcar que “el treball amb les famílies és un element clau, especialment des del factor de proximitat, la creació de xarxes i la implicació dels diferents actors”, per això va afegir que “espais com aquest congrés són clau per millorar la situació de totes aquestes persones”. Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, va assenyalar que “la darrera crisi econòmica ha posat de manifest l’entorn especialment fràgil en què viuen aquestes famílies i com, en els darrers anys un número molt alt de persones que, per formació o trajectòria professional no es creien que podrien trobar-se en aquesta situació, han caigut en la marginalitat”. Finalment, David Velasco, responsable del Programa Caixa ProInfància de la Fundació Bancària “la Caixa” va afirmar que “els índexs actuals de pobresa infantil a Espanya no són el resultat de la crisi econòmica sinó que són previs. La cronificació de la pobresa infantil a Espanya és clarament manifesta i un gran repte social que hem d’abordar entre tots, tant entitats com administracions públiques” i que “el millor mecanisme per sortir de la pobresa i l’exclusió social és invertir en educació i en el treball amb les famílies”. 

La intervenció amb les famílies, clau per millorar la situació de la infància

Segons les dades del darrer cens a Catalunya, el 87,7% de les persones viuen en família. De fet, la família continua sent el primer estadi d’aprenentatge de l’infant, tant a nivell individual com social. I encara que en els darrers anys els models de família han canviat en funció de l’evolució de la societat, és el nucli familiar  on ens estructurem com a persones.

Malauradament, segons l’indicador AROPE, durant el 2017 el 31,3% dels menors de 18 anys que viuen a Espanya ho fan en risc de pobresa o exclusió social, set punt per sobre de la mitjana que composen els 28 països de la Unió Europea. I tot i que des de diverses fonts s’insisteix en la millora de l’economia, des de les entitats i organitzacions socials s’alerta d’una cronificació de la pobresa en determinats sectors de la societat. Són aquestes famílies i, especialment, els seus fills i filles, els que més dificultats tenen per poder sortir del cercle de l’exclusió social.

A Catalunya, segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida (Idescat, 2017), un 20% de persones viuen en llars considerades en risc de pobresa i exclusió social. En el cas de tenir fills a càrrec el percentatge puja al 24,2%, i baixa al 15,6% en el cas de no tenir fills. La situació més precària es produeix en el cas de les famílies monoparentals, on el percentatge arriba al 35,3%. 

Si reconeixem el nucli familiar com el primer espai de desenvolupament de l’infant és necessari actuar en ell per poder millorar la seva situació, especialment quan els seus membres viuen en situació de pobresa o d’exclusió social. Analitzar la situació actual, compartir experiències i fer incidència en les polítiques referents a infància i estat del benestar són alguns dels objectius marcats en aquest Congrés.

Quines són les polítiques de protecció social davant situacions de pobresa i vulnerabilitat de les famílies va ser el tema de la conferència marc del Congrés, que va anar a càrrec del Dr. Fernando Vidal, director de l’Instituto Universitario de la Familia de la Universidad de Comillas. Segon el Dr. Vidal, “protegir a les famílies requereix fer d’ella una agència activa que sigui capaç de desenvolupar a les persones, la comunitat i la societat civil. Un enfocament familicèntric reconeix el paper crucial que els vincles i grups familiars tenen en la constitució i desenvolupament humà integral”. Per Vidal, “en condicions de pobresa o vulnerabilitat, la família constitueix la principal defensa davant de la inseguretat social i la font clau dels pocs capitals amb els que la persona pot comptar”.

Per la seva part, Rocío Calvo, professora titular de Pràctica Global a l’Escola de Treball Social del Boston College, va exposar en la seva conferència les claus de la intervenció socioeducativa per a la inclusió de les famílies en situació de vulnerabilitat social.

El I Congrés internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat ha finalitzat amb la conferència d’Isabel Torras, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, sobre els reptes que comporta el treball amb aquestes famílies i les perspectives de futur. Per a Torras, “el repte principal que tenim com a societat és promoure comunitats més amables i solidàries amb els infants i les seves famílies, que els permetin desenvolupar-se de forma tranquil·la i harmònica en l’entorn que hi desitgin”. Torra, coautora d’un estudi sobre Monoparentalitat femenina i pobresa, ha recordat que “els països amb menor índex de pobresa de famílies i infants, són aquells que dissenyen polítiques familiars universals dirigides a totes les famílies amb fills menors, sense dissenyar-les especialment per a cap col·lectiu en concret”.

Manifest final del Congrés: Atendre i protegir a les famílies en situació de vulnerabilitat ha de ser una prioritat

De les intervencions i reflexions del Congrés ha sorgit un Manifest que incideix en la necessitat de protegir a les famílies a través de polítiques que permetin que la família sigui l’entorn clau en el desenvolupament de l’infant i el motor de canvi de la societat. Per aconseguir aquests objectius és clau augmentar la inversió destinada a recolzar que les famílies puguin tenir fills i filles en condicions i trencar el cercle de la pobresa i l’exclusió social a través de mesures en l‘àmbit econòmic, educatiu (tant formal com no formal) i de coordinació entre les diferents administracions per garantir una correcta assistència i cobertura d’aquestes persones.

Entre els aspectes destacats, el manifest reclama que la família es vegi com a motor de canvi social i de millores en les persones, la comunitat i la societat civil. Altres aspectes que també permet el treball amb les famílies és millorar la prevenció de les malalties mentals, reduir les desigualtats, treballar contra els estigmes i en favor de la parentalitat positiva, abordar la diversitat i la complexitat de les situacions familiars i promoure l’enfortiment familiar per millorar la criança dels fills i filles.

El manifest també reclama la necessitat de crear espais de reflexió i sistemes d’avaluació que permetin mostrar la millora aconseguida amb la intervenció i acompanyament de les famílies.