COMPROMISO EDUCATIVO Y SOCIAL
BLOG DE LA FUNDACIÓN PERE TARRÉS

Volver a artículos

La escuela inclusiva y la figura del integrador/a escolar

  • La escuela inclusiva y la figura del integrador/a escolar
La escuela inclusiva y la figura del integrador/a escolar
Comparte en las redes sociales

17.10.17

En Cataluña alrededor del 70% de los niños/as con necesidades educativas especiales asisten a la escuela ordinaria. ¿Qué modelo educativo fomenta su escolarización?

Integración versus inclusión

En sus inicios, los niños con necesidades educativas especiales se introducian en el sistema educativo a través de las escuelas de educación especial que eran centros educativos especializados donde los alumnos seguían un itinerario curricular alternativo en función del déficit o trastorno que presentasen.

Desde este modelo se fomentaba la segregación y la exclusión social de estos niños y niñas y partía de una visión de estos niños centrada en su déficit o trastorno y de un planteamiento educativo que daba relevancia a los aprendizajes de tipo conceptual.

Como intento de eliminar esta exclusión surge el movimiento de la integración escolar que abrió la escuela ordinaria a los alumnos con necesidades educativas especiales. En esta línea se crearon inicialmente aulas cerradas dentro del centro escolar ordinario para estos alumnos y, más adelante, algunos de ellos asistieron a tiempo parcial al aula ordinaria. Pero, dado que la integración implica introducirse en un grupo ya establecido de forma que el esfuerzo de adaptación recae fundamentalmente en el niño/a con necesidades educativas especiales que, sin pretenderlo a menudo se han acabado fomentando prácticas de exclusión.

Este modelo integrador que, actualmente podemos continuar encontrando en algunas escuelas, ha dado paso a la educación inclusiva que se basa en la lucha por conseguir un sistema educativo para todos fundamentado en la igualdad, la participación y la no discriminación. Incluir significa ser parte de alguna cosa y, por tanto, desde esta concepción se fomenta un clima de receptividad, flexibilidad y sensibilidad hacia cualquier alumno independientemente de sus características personales.

En la integració per tal que un alumne amb necessitats educatives especials estigui en un aula ordinària calia que tingués dificultats mitjanes o lleugeres. En la inclusió, tots els alumnes són membres de dret de l’aula ordinària siguin quines siguin les seves característiques personals.

La inclusió és un procés de transformació en el qual els centres docents es desenvolupen en resposta a la diversitat de l’alumnat que tenen escolaritzat, identificant i eliminant les barreres que aquest entorn posa a les seves possibilitats d’aprenentatge, socialització i participació, sense que, per això deixi de capacitar i enfortir l’alumne a partir de les seves capacitats i potencialitats.

L’escola inclusiva és aquella que és capaç de donar respostes educatives diverses a alumnes que són diversos en les maneres d’aprendre, de ser i de relacionar-se. Des d’aquesta visió, es valora l’heterogeneïtat dels alumnes com a riquesa. 
Aquest model es basa l’atenció a la diversitat i, dins d’aquesta diversitat d’alumnat, s’inclouen, entre d’altres, els/les alumnes amb necessitats educatives especials.

Des del Departament d’Ensenyament, s’han anat elaborant dos plans que pretenen aproximar-se cada cop més a un model realment inclusiu i són la referència actual pel que fa a les accions educatives entorn a l’Educació Especial:

  • Pla director de l'educació especial de Catalunya (Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, 2003). 
  • “Aprendre junts per viure junts” - Pla d’acció 2008-2015 (Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, 2009).

Segons el pla d’acció 2008-2015 “Aprendre junts per viure junts”, per exemple, es considera que “la inclusió, o l'educació per a tothom, tenen a veure amb la capacitat dels sistemes educatius d'oferir una educació eficaç i de qualitat per a tot l'alumnat i amb la voluntat d'oferir-la en entorns comuns i compartits”.

La inclusió educativa dels infants amb necessitats educatives especials a les escoles ordinàries va fer emergir la figura professional del vetllador/a escolar que és aquell professional encarregat d’ajudar a un alumne/a amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en els activitats organitzades en el centre docent.

Per tal de facilitar l’adequada inclusió de l’infant en l’escola i, per extensió, en la societat, el/la vetllador/a haurà d’atendre les seves necessitats d’individualització/autonomia i de socialització partint dels següents plantejaments:

Desenvolupament de la individualització/ autonomia

Per anar avançant cap a l’autonomia de l’infant, a l’hora de planificar activitats, de forma general, cal que el/la vetllador/a tingui en compte els següents aspectes:

  • Conèixer les característiques particulars de l’infant i la seva discapacitat o trastorn.
  • Plantejar objectius basats en les capacitats de l’infant.
  • Planificar l’aprenentatge per tal que l’infant pugui aconseguir l’autonomia plena o en el major grau possible i incrementar la dificultat en la seva realització fins a aconseguir l’objectiu proposat.
  • Enregistrar les capacitats que l’alumne/a amb necessitats educatives especials va adquirint.
  • Acompanyar i donar suport a l’infant de forma que cada cop la presència de l’auxiliar d’educació especial sigui menys imprescindible ajudant-lo només quan sigui necessari.

Desenvolupament de la socialització

S’entén per socialització l’adaptació al món al qual pertany l’infant. Encara que sovint es pugui pensar que l’infant amb necessitats educatives especials estar aïllat, cal tenir en compte que pertany a un grup familiar i educatiu, a més d’interrelacionar-se amb altres grups socials, formant el gran grup que es denomina societat.

En funció de les seves capacitats, es potenciaran i facilitaran relacions amb altres nens i nenes.

En aquest sentit, l’auxiliar d’educació especial cal que treballi amb l’infant amb necessitats educatives especials aspectes bàsics en la socialització com són la participació i la comunicació fomentant el respecte entre ell i els seus companys i suprimint o evitant la competència i la rivalitat.

Concretament, les activitats d’oci i temps de lleure són una bona oportunitat per treballar, entre d’altres, aquesta àrea.

Al plantejar aquestes activitats cal tenir en compte:

Les característiques específiques de la discapacitat o trastorn de l’infant.

Que els objectius estiguin en funció de les capacitats de l’infant.

  • El temps de què es disposa per l’activitat.
  • Que siguin activitats en grup (preferiblement grup petit).
  • Que l’infant participi activament, en la mesura que sigui possible, en les tasques vinculades a l’activitat.
  • Que l’activitat sigui flexible i adaptable i promogui l ́ús de la comunicació per part de l’infant amb necessitats educatives especials.
  • Que l’activitat sigui motivadora de forma que promogui la participació de l’infant amb necessitats educatives especials així com de la resta d’infants.
  • Evitar promoure activitats de caràcter competitiu.
  • Des d’aquesta perspectiva, el paper del/la vetllador/a  és clau  per a la inclusió educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials ja que contribueix en el descobriment i desenvolupament de les potencialitats personals de l’alumnat, acompanyant-lo en el seu camí cap a l’adultesa. En aquest sentit, és important oferir-li oportunitats de sentir-se segur, comprès, acceptat i atès.

Mirem com viuen en primera persona el seu procés d’aprenentage l’Emma i el Martí, dos exemples d’alumnes amb NEE al reportatge “Una escola per a tothom”,  de l’equip de TEBVist una televisió online realitzada pel Servei Ocupacional d'Inserció del Grup Cooperatiu TEB.

Des de fa més de 8 anys, la Fundació Pere Tarrés desenvolupa un programa d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials. Cada dia, uns 500 monitors i monitores de la Fundació Pere Tarrés acompanyen nens i nenes hiperactius o amb dificultats motrius durant l’horari escolar per afavorir la seva integració en les escoles ordinàries. La nostra secció de Formació també opta per la professionalització de la figura de Vetllador/a Escolar amb dues accions formatives: el monogràfic de Vetllador/a escolar de 40 hores en format presencial i online.