Març - RUBY BRIDGES - Antiracisme Torna enrere

Ruby Bridges

Infants i joves referents de l'activisme social

Hi ha activistes que neixen amb el foc de la justícia social i d’altres als quals les circumstàncies els empenyen a convertir-se, molt a desgrat seu, en abanderats d’una causa. La Ruby Bridges pertany a aquest últim grup. Quan només tenia sis anys es va convertir en la primera nena afroamericana a assistir a una escola de primària blanca del sud dels Estats Units, desafiant així el racista sistema de segregació racial que imperava en aquesta zona del país nord-americà.

Ruby va néixer el 1954 a Tylertown, Mississipi. Quan tenia només quatre anys, es va mudar amb els seus pares a Nova Orleans a la recerca d’una vida millor i una educació digna, però el que hi va trobar la família va ser el mateix racisme institucional que al lloc d’on provenien. Tot i que després d’un recent dictamen de les Corts Supremes les escoles de Louisiana estaven obligades a no segregar per raó de raça, a la pràctica el sistema promovia la discriminació racial. Les escoles blanques preparaven exàmens d’admissió més complicats per als alumnes negres que volien accedir-hi, i als seus sis anys, Bridges va ser l’única alumna negra que va aprovar l’examen per assistir a l’escola William Frantz.

La dantesca escena de l’entrada de la nena a l’escola el 16 de novembre de 1960, escortada per dos agents de policia caminant al davant i dos seguint-la al darrere per protegir-la de la multitud de manifestants racistes que a fora cridaven i llançaven objectes va ser immortalitzada en una coneguda pintura de Norman Rockwell que, molts anys després, Barack Obama va penjar en un dels despatxos de la Casa Blanca. No sense dificultats i a costa de patir una dura experiència al llarg de tots aquests anys, Ruby va aconseguir acabar els estudis de primària. El 1999 va crear la Fundació Ruby Bridges per promoure els valors de la tolerància i el respecte i, dos anys més tard, va rebre una medalla de mans del president dels Estats Units Bill Clinton.

El racisme, encara molt present a tot Europa

Malgrat que a Catalunya no hi ha encara una estadística oficial sobre les discriminacions i les desigualtats que pateixen les persones racialitzades, una enquesta de l’Agència Europea de Drets Fonamentals mostra que el racisme continua ben present a Europa. Les discriminacions per raó d’identitat ètnico-racial, incloent-hi l’origen de les persones, són freqüents en l’accés al treball (29%), l’habitatge (23%), l’educació (12%) o els béns i serveis (22%). L’enquesta també constata la persistència d’estereotips i prejudicis entre la població en general. D’altra banda, l’informe 2023 sobre el racisme a l’Estat elaborat per la Federación SOS Racismo indica una preocupant tendència a l’alça: el 2022 es van denunciar un 41% més de casos que el curs anterior. En la meitat d’aquests casos denunciats, l’agent discriminador era una administració pública.
Malgrat aquestes elevades dades, és una evidència que els casos de racisme estan infradenunciats: segons l’enquesta europea esmentada, només el 14% de les víctimes de racisme va informar de l’incident a alguna autoritat. Qüestions com la manca de confiança en el sistema policial i judicial poden tenir-hi a veure.

Materials pedagògics per treballar aquest personatge

Proposta pedagògica per treballar l'antiracisme amb infants de 4 a 10 anys

Autoria: Oriol Alcalde Floriach, director d’activitats de la casa de colònies La Conreria de la Fundació Pere Tarrés

Proposta pedagògica per treballar l'antiracisme amb joves d'11 a 16 anys

Autoria: Oriol Alcalde Floriach, director d’activitats de la casa de colònies La Conreria de la Fundació Pere Tarrés

Proposta pedagògica per treballar l'antiracisme amb famílies

Autoria: Oriol Alcalde Floriach, director d’activitats de la casa de colònies La Conreria de la Fundació Pere Tarrés

Projectes relacionats

Recursos d'interès