Tornar a articles

Desprès del 8M

  • Desprès del 8M
Desprès del 8M
Comparteix a les xarxes socials

26.03.18

La vaga general feminista i les nombroses mobilitzacions a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya van ser un èxit sense precedents superant totes les expectatives de les organitzacions convocants. Va representar una eclosió social de reivindicació a favor de la igualtat, a la que es van sumar moltes dones i també homes.

Però què ha passat per a què enguany s’hagin desbordat totes les previsions?.

Com sempre, les causes són múltiples, però de motius, en sobren.

D’una banda, enguany han esdevingut successos que han exclamat a l’opinió pública, com és el cas, de l’agressió sexual de “la manada”, i el posterior seguiment mediàtic de la víctima i l’acceptació de probes en el judici que violaven els drets de la noia i posaven de manifest el caràcter patriarcal de la justícia espanyola.

Contínuament, totes les representants polítiques han estat sotmeses a valoracions masclistes en relació al seu aspecte físic i sobre si s’adherien correcta o incorrectament als patrons femenins.

Els casos de violència de gènere no han minvat i el 2017 es tanca amb 56 dones assassinades a l’estat espanyol a mans d’ homes amb els que tenien o havien tingut una relació de parella.

A final del 2017 i en motiu del dia contra les violències de gènere es va realitzar, a nivell internacional, la campanya #metoo que es va convertir en viral per totes les dones, conegudes i desconegudes, que denunciaven haver patit violència.

De motius, per mobilitzar-se, en sobren.

Però si hi ha alguna cosa que ha canviat durant el 2017 és que la lluita feminista ha estat  incorporada en els mitjans de comunicació com una preocupació general que afecta al conjunt de la societat. En aquest sentit, ha augmentat la sensibilització social envers les desigualtats i discriminacions per raó de gènere, i moltes persones, que anteriorment no es sentien cridades per el feminisme, s’han mobilitzat a favor del dret de les dones, conjuntament amb els moviments feministes.

Així, el 8M es va convertir una celebració reivindicativa on dones i homes, demandaven igualtat efectiva de drets per a les dones i la fi de les violències de gènere. Valors, que com a principi, la societat comparteix.

Però que passa a l’endemà del 8M?. De quina manera, totes les persones que es van manifestar i es van adherir a la vaga feminista promouen la igualtat efectiva?. Si bé, és cert que per aconseguir una igualtat real i acabar amb les discriminacions envers les dones, és necessari que els governs actuïn, hi ha altres accions que no depenen dels poders polítics, sinó de totes les persones que formem part de la societat.

El més fàcil, és que a l’endemà del 8M seguim funcionant amb els patrons de relació que hem après. En aquest sentit, decodificar i deconstruir les formes de relació patriarcals que mantenen les desigualtat de gènere i crear-ne de noves és el gran repte que tenim en el nostre dia a dia.

La igualtat de gènere, no vindrà donada només per una aposta dels partits polítics, no passarà per la difusió de determinades campanyes de sensibilització que es facin a través dels mitjans de comunicació, no succeirà de manera màgica desprès d’una amplia mobilització col·lectiva.

La igualtat, no vindrà donada. La igualtat entre homes i dones, i, la fi de les discriminacions i les violències de gènere, passarà per els canvis que fem les persones fruit d’un treball de reflexió i revisió individual, que podran permetre establir canvis en les nostres relacions i que, acabaran per impactar en l’àmbit comunitari i social.

Perquè no hem d’oblidar que allò personal és polític.