Com fer un pa amb tomàquet perfecte

Com fer un pa amb tomàquet perfecte

Un dels plats tradicionals de la cuina catalana és el pa amb tomàquet, sinònim de gastronomia catalana. Locals i visitants de la ciutat el troben a quasi tots els bars i els catalans el mengem durant tot l'any: a l'hivern a les calçotades o acompanyant un plat d'embotits, amb peix, formatge... o sol. El pa amb tomàquet, però, té la seva història i la seva manera de fer-se. L'orígen del plat no està clar. Tot i que l'escriptor i gastrònom Nèstor Luján el situa per primera vegada a un llibre sobre gastronomia al 1884 i és gairebé un símbol nacional de Catalunya, el pa amb tomàquet esta molt estès per la península Ibèrica. Se sap que a mitjans del segle XIX es feia servir el tomàquet per a estovar el pa ressec i s'hi afegia oli per a fer-lo més saborós. El trobem a Andalusia o Múrcia (amb el nom de media tostá con tomate i servit amb picada de pernil salat), a València com pa amb tomaca o a l'Aragó com a pan con tomate.

Fem pa amb tomàquet

Això és el que necessites:

  • Pa de debò
  • Tomàquet madur o de ramallet
  • Sal
  • Oli d'oliva

Sembla fàcil, oi? Doncs no tant

Primer el pa, la base de tot. Cal evitar el pa de baguette, especialment l'industrial, i el pa de motlle o el pa envasat. Cal un pa de debò, a ser possible artesà o de forn de pa i amb la crosta ben cruixent: el pa de pagès, el conegut com pa gallec o el de xapata en són perfectes. Ah! El pa ha d'estar torrat. El tomàquet també és un punt important. A Catalunya es fa servir la varietat 'de penjar' o 'de ramallet' d'origen mallorquí, unes varietats molt sucoses que quan es freguen al pa amb els dits, nomes deixen una fina pell. Important: el tomàquet no ha de mullar el pa, sinó impregnar-lo. Però en cas de no tenir aquest tomàquet, sempre podem fer servir un tomàquet ben madur i mai, mai, mai, mai, repetim mai triturarem el tomàquet ni el mesclarem amb l'oli a un bol o usarem tomàquet en llauna ni preparats espantosos pantumaca de supermercat. I recorda: el tomàquet es talla per la meitat i pel seu equador. L'oli ha de ser d'oliva, quan més verge millor i de sabor intens, evitem olis de gira-sol o similars. Al posar-hi l'oli cal ser generós, deixant que també impregni el pa. I per últim hi afegim la sal, que va al gust de cadascú. A partir del bàsic tradicional podem fer variacions: podem fregar un all o no torrar-lo, si el pa està acabat de fer i la qualitat ho permet. També podem usar alguna sal especial tipus 'Maldon' o cristalls de sal marina o afegir-hi alguna espècie aromàtica, però això va al gust de cadascú. Per últim el pa amb tomàquet es pot menjar sol, com un plat únic o podem acompanyar-lo amb embotits ibèrics, catalans o formatge. I per beure, sempre li escau una bona copa de vi.