Viu la universitat, ara és el moment!
Les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull presenten un nou Programa universitari especialment dissenyat per a gent gran.
El Programa Universitari per a Gent gran de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés s'emmarca en les recomanacions de les organitzacions internacionals i nacionals respecte a la integració de la gent gran en la vida social i cultural, i en especial dins de les activitats a promoure amb motiu de la Declaració política de la II Assemblea Mundial sobre l'Envelliment (ONU) del 2002, en el Pla d'Acció per a Gent gran 2003-07 del Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales, la Declaració de Lleó (2007) i en l’àmbit universitari en la Llei Orgànica d'Universitats (LOU), on s’estableixen les condicions perquè les Universitats donin suport a l'impuls de més i millors oportunitats d'aprenentatge en la nostra societat del coneixement al llarg de la vida. Des d'aquesta perspectiva fomenta el desenvolupament personal, tant en la seva dimensió individual com social, i té un component que es tradueix en una millora de la qualitat de vida de les persones participants, alhora que manifesta una preocupació a través dels coneixements i experiències compartides.
Es tracta d’una formació de qualitat centrada en la persona i capaç de respondre a les necessitats de la gent gran, tot seguint les noves lleis universitàries amb clara vocació social pel que fa a l’impuls de més i millors oportunitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida.
Què ofereix la universitat per a Gent gran
Programa universitari de 3 anys d’estudi (72 ECTS, 24 ECTS per curs).
Cada curs es divideix en 2 semestres. (1 ECTS = 25 hores lectives)
2 dies de classe per setmana + sortides programades.
Continguts enfocats cap al creixement personal, intel·lectual, social, de relació... centrat en la funcionalitat del QUÈ s’aprèn, COM s’aprèn i com es RELACIONA amb l’actualitat.
Un punt de trobada i participació on les persones grans potencien el seu rol dinamitzador del seu propi context sociocultural.
El SEMINARI «vida social i cultural» és un espai d’ensenyament especialment concebut per treballar en petits grups. Té com a finalitat la posada en comú de les vessants teòriques i pràctiques dels continguts tractats en les assignatures.
Un cop finalitzat el 3r curs, els alumnes que hagin assolit satisfactòriament el Programa universitari, obtindran el Diploma d’Extensió Universitària.
Aprenentatge al llarg de la vida
Un dels fenòmens socials més significatius del segle XX, i que continuarà durant el segle XXI, ha estat l'increment de l'esperança de vida i, l'augment de la població gran fruit d’un envelliment progressiu de la societat. Així, sens dubte, l'envelliment és un dels màxims reptes socials i econòmics del segle XXI per als països europeus. En aquesta perspectiva cal assenyalar que Europa, en el marc de les diverses regions mundials, té la major proporció de persones que supera els 65 anys, conjuntament amb el Japó, amb unes proporcions sense precedents. Aquest fet suposarà un increment de la despesa de la societat en allò que fa referència als plans de pensions i a la creació i manteniment dels recursos sociosanitaris per a aquesta població envellida, amb un augment del percentatge de persones grans en situació de dependència.
En aquest context plantejat, un dels reptes bàsics, al qual s'ha de donar resposta és l'increment de la qualitat de vida de les persones grans, i l'increment de la seva autonomia personal, a retardar al màxim els processos de dependència i a la millora de l'autoestima d'aquest col·lectiu. El desenvolupament de programes que incrementin la qualitat de vida de les persones grans en totes les seves dimensions és un dels objectius bàsics on les administracions públiques, les universitats i els centres d'investigació, i el conjunt d'institucions de la societat civil, han de col·laborar d'una forma coordinada.
En aquest sentit és important assenyalar, que la UNESCO comença a preocupar-se pels problemes de l'envelliment l’any 1958; no obstant això és a partir de la Conferència General (1974), quan l'envelliment es vincula a l'educació, dotant-lo de contingut i d'un pressupost específic. Dins aquest mateix àmbit internacional, cal fer referència a la V Conferència Internacional sobre Educació de les Persones Adultes, organitzada per la UNESCO i que va tenir lloc a Hamburg al juliol del 1997.
Dels temes abordats en l'agenda futura preparada a Hamburg figurava l'aprenentatge de les persones grans, amb dues propostes molt clares, en relació a elles:
a) Assegurar a les persones l'accés a l'educació i a la formació;
b) Organitzar activitats que il·lustrin la forma en què l'educació per a gent gran pot reforçar el paper de les persones en la construcció de les societats actuals.
Per tant, l'aprenentatge al llarg de tota la vida, allò que es coneix com a educació permanent és i ha de ser un element bàsic en la política a realitzar en relació a les persones grans en tant que condició sine qua non per aconseguir una millora real de la qualitat de vida, per aconseguir un increment i la seva autonomia personal, per millorar la seva xarxa de relacions socials i per possibilitar l'existència de suports socials, tant de caràcter formal com informal.
