Beat Pere Tarrés

Pere Tarrés i Claret nasqué a Manresa el dia 30 de maig de 1905 i morí a Barcelona el dia 31 d'agost de 1950.

En tan sols 45 anys, va exercir un treball professional i d'apostolat intens i fecund en els tres camps importants de la seva vida: la medicina, el lideratge de joves cristians i el sacerdoci.

De 1926 a 1939 es va distingir com a metge i profund coneixedor de la naturalesa humana. Sabé establir fàcilment la connexió entre el cos i l'esperit, valorant sempre les persones, a les quals tractava amb gran humanitat. Durant la Guerra Civil actuà en qualitat de metge de campanya amb l’exèrcit republicà, atenent nombrosos ferits entre els quals hi havia els de les terribles batalles de Valadredo i de l'Ebre, on les tràgiques circumstàncies i la precarietat dels mitjans disponibles feren de la seva acció com a metge una actuació heroica.

Entre els anys 1931 i 1936 fou dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJOC), on portà a terme un treball rigorós de lideratge i de formació de responsables en actes de conscienciació i trobades de militants. A causa d’aquesta militància, fou perseguit durant l’època d’execució de sacerdots a Barcelona i hagué de romandre amagat durant un any.

Per què una facultat universitària, un centre de formació, una xarxa de cases de colònies, centenars de serveis socials i educatius porten el nom de Pere Tarrés? Qui era aquesta persona que dona nom a la Fundació? Parlem d'un empresari ric que va donar diners per a una obra social? En absolut! Ens referim a un jove cristià, com un monitor d'avui, líder d'un moviment del qual ens sentim hereus, que va viure de forma exemplar, es va donar als altres i va morir de càncer als quaranta-cinc anys, a la clínica per a malalts de tuberculosi que havia fundat a l'edifici llogat on hi ha l'actual seu social de la Fundació Pere Tarrés, al carrer Numància de Barcelona.

DESCARREGAT EL LLIBRET "PERE TARRÉS"

En els seus escrits a la revista Flama trobem els exponents dels ideals de la FJOC, que eren, també, els seus ideals i els que sabia encomanar als joves. En les seves glosses es pot descobrir el conjunt de valors humans i cristians que ell proposava intel·ligentment, amb passió i grans dots per a la comunicació.

El Dr. Pere Tarrés fou ordenat sacerdot el maig de 1942 i acceptà amb gran humilitat i esperit de servei totes les funcions sacerdotals que li van encomanar. Fou vicari de Sant Esteve de Sesrovires i allí treballà en la renovació de l'aspirantat d'Acció Catòlica.

Sempre va saber unir la pregària i l'acció. Així, trobem en ell una vida extraordinàriament dinàmica, plena d'un sentit de transcendència i d’un gran entusiasme i confiança que encomanava a tots aquells als que tractava.

L'any 1947, juntament amb el seu amic el Dr. Gerard Manresa, metge especialitzat en infeccions de l'aparell respiratori de gran fama i competència, fundà la Clínica Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè que s'instal·là a l’edifici que, actualment, és la seu de la Fundació Pere Tarrés i que va guarir moltes persones de famílies sense recursos afectades per la tuberculosi i altres malalties infeccioses.

L'any 1949 fou nomenat consiliari de l'Escola Catòlica d'Assistents Socials on també exercí de docent.

Novena del Fiat al Beat Pere Tarrés i Claret