|
|
|
|
|
Experts de diferents disciplines analitzen els origens i el futur de la situació actual
L'anomenada crisi de valors és la causa de la crisi econòmica actual o més aviat està sent una conseqüència? Sota aquesta interrogant es va desenvolupar el passat 11 de juliol la Taula Rodona "La Societat 2020: hereva de la crisi" dins del marc de les activitats programades de la Universitat d'Estiu de la Universitat Ramon Lull. . Organitzada conjuntament per la Universitat Ramon Llull i el Centre d'Estudis Jordi Pujol, la conferència, que es va realitzar a l'Aula Magna de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, va girar entorn de diverses perspectives sobre l'anomenada Gran Recessió actual, intentant fer un exercici de reflexió i de propostes d'alternatives des de diferents disciplines, davant d'aquest escenari. Un escenari incert pel conjunt de la societat, però que amb l'ajut de diverses visions pot ajudar a llençar una mica de llum davant d'aquest estat de les coses sense precedents, en què la sensació general és d'una interrupció del progrés i una posada a prova i assetjament de l'Estat del Benestar. L'antiga creença que les generacions futures viuran millor es qüestiona amb els canvis econòmics i socials que s'estan experimentant. Davant de la manca de consens sobre els veritables orígens de la crisi, aquesta taula rodona va intentar donar resposta de forma obligatòria des de diferents vessants. Però no només les causes s'han d'analitzar de forma inevitable des de vàries visions sinó també els efectes. La necessària perspectiva política va venir del catedràtic de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Bellaterra, Josep Maria Vallès que va fer un exercici de reflexió i una anàlisi de l'evolució del concepte de democràcia des de que es va encetar la crisi tant a l'àmbit global i estatal. Per la seva part, l'Elisenda Palouzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, va fer una succinta anàlisi de com ha condicionat l'economia la situació present i com aquesta ha assolit un paper preponderant en la decisió de molts governs en les seves polítiques estatals. El vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Esquirol, va basar la seva intervenció en una perspectiva més humanista i ampla, amb el punt de vista de l'ètica, donant més marge per la reflexió i, si més no, per al diàleg intern. També va fer notar com ha condicionat aquesta crisi l'escala de valors actual, apostant per un nou canvi en la forma de veure aquestes circumstàncies des de la vessant més humana i social. El periodista Vicenç Villatoro, actual president de l'Institut Ramon Llull, va abordar des d'un enfocament eminentment cultural i identitari la pròpia crisi i els efectes que està produint, entre ells un canvi cultural, íntimament lligat a un canvi de valors i al reforçament del l'identitat nacional i cultural de les nacions sense estat. La taula rodona va comptar amb la moderació del periodista especialitzat en política internacional, Lluís Foix que va establir una lúcida mediació entre les intervencions tant del públic com dels ponents i fent un exercici de anàlisi va interrelacionar les visions aportades per donar una visió clarificadora i simplificada. La cloenda va comptar amb la col·laboració especial del president de la Generalitat durant els anys 1980 i 2003,en Jordi Pujol i la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez Salinas. En Jordi Pujol va aportar un punt de vista institucional i basat en la seva extensa experiència política la situació present, intentant aportar solucions des del punt de vista polític i personal de l'antic President però també per donar lloc a nous interrogants que posar a prova. |
