La Fundació

"Estat del benestar, societat civil i sentit comú" era el títol de la conferència que el director de la Fundació Pere Tarrés ha ofert avui a Tribuna Barcelona davant d'una audiència d'unes 300 persones formada per dirigents de la Societat Civil catalana, representats de Càritas, Creu Roja, el Banc del Aliments, ONCE, que han volgut estar presents en l'acte així com líders polítics i institucionals com ara el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, i la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el president d'ERC, Joan Puigcercós, la presidenta del Grup Parlamentari Socialista, Manuela de Madre, diputats i regidors de tots els colors polítics. Es tractava d'una ocasió especial, atès que les entitats que conformen la societat civil catalana no gaudeixen de moltes oportunitats com la d'avui per poder expressar les seves inquietuds i preocupacions.

Pujol s'ha centrat en la "necessària solidaritat social per construir una societat cohesionada i justa amb els més febles". I per fer-ho realitat, Pujol ha defensat que "és imprescindible el rol de la societat civil". Una societat civil que, segons el conferenciant, "es troba amb dificultats davant una administració a vegades omnipresent amb un model econòmic força liberal i sense una sensibilitat social generalitzada que l'ajudi".

La infància més vulnerable

Precisament una de les necessitats que segons Pujol està sent desatesa són els més petits: "Els infants són un dels col•lectius que més està vivint en la pròpia carn les carències que comporta la crisi", ha assegurat Josep Oriol Pujol. Una situació que la Fundació Pere Tarrés coneix molt bé a través de la vintena dels seus centres d'esplai que cada tarda acullen uns 3.000 infants i joves en risc d'exclusió social. I és que segons Pujol, "si volem avançar com a país, si volem uns ciutadans plenament persones, no podem descuidar espais educatius amb una funció preventiva i que promocionen l'infant, com ho és l'educació en el lleure".

Pujol ha parlat de la pobresa infantil que aquest treball quotidià constata en torn del 17% de la població. Pobresa infantil que es concreta "en absentisme i fracàs escolar, en abandó pràctic dels menors que viu des de molt petits sense cap referència adulta amb criteri, amb problemes de nutrició desequilibrada i fins tot insuficient, amb un risc de desequilibri psíquic cinc vegades superior al de la mitjana de la població". Desatenció dels menors que s'agreuja amb problemes socioeconòmics com la monoparentalitat per abandó, l'atur, els salaris baixos o el consum de tòxics. I és aquí on Pujol ha volgut donar visibilitat al paper dels centres oberts i d'esplai diaris en la tasca imprescindible de prevenció i d'acompanyament de les famílies.

En aquest sentit, Pujol no ha escatimat propostes a l'Administració: "No té cap sentit que el mestre tingui les condicions laborals i les ràtios d'alumne per aula que té, mentre l'educador que ensenyarà a menjar als nostres fills (responsabilitat que també hem delegat a l'escola) estigui contractat per una multinacional del càtering incomplint les ràtios educatives o fins i tot el conveni col•lectiu d'educació en el lleure perquè l'escola no el pot pagar. I no el pot pagar perquè moltes famílies tenen dificultats per fer front a aquest servei".

La promoció de la lliure iniciativa social

Segons Pujol, el model actual basat en la combinació d'economia de mercat i Estat del Benestar produeix punts cecs que no estan contemplats i en paraules del director general de la Fundació Pere Tarrés "és aquí on arriba la societat civil" que actua des de la responsabilitat social. Per això, és clau que l'Administració promogui l'acció de les entitats. En aquest sentit, Pujol ha alertat contra "una Administració com a prestadora i garant de tots els serveis, i ha optat per un model d'Estat relacional". Concretament, ha explicat que "preocupa que les entitats no lucratives que van sorgir amb voluntat d'atenció a les persones d'algun dels col•lectius esmentats passem a ser considerades només "operadors" que en lliure concurrència puguem optar a la gestió de concursos per a la prestació de serveis i prou". De fet, Pujol va anar un pas més enllà i va alertar contra el fet de "limitar en excés la iniciativa social promovent un marc on tot passi per la planificació pública, perquè no totes les dificultats personals són planificables ni s'és prou àgil a donar-hi resposta".