El Treball Social és una professió que promou la millora de les condicions socials que incideixen en el desenvolupament de la persona i de la comunitat.
El treballador/a social és el professional que facilita canvis personals i socials, fent tasques de prevenció, atenció, gestió, orientació, mediació, suport i dinamització social amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i els grups; aquest professional també està present en la formulació de polítiques de benestar social.
El treballador/a social es coordina amb altres professionals per a l'atenció de necessitats de diferents col·lectius i exerceix la seva professió preferentment en els següents serveis:
Els estudiants que volen cursar Treball Social són persones motivades per l'àmbit de l'acció social, amb sensibilitat vers els altres i amb inquietud per promoure una millora de les condicions de vida que incideixen en el desenvolupament personal i de la comunitat.
Sergi Condelazaro | Treballador Social
Vaig estudiar Educació Social i Treball Social a la Facultat Pere Tarrés. He pogut col·laborar amb entitats del sector públic i privat, i en àmbits tan diversos com són l’educació ambiental, els centres residencials d’infants i adolescents, o els centres sociosanitaris.
Considero que el model educatiu de la Facultat Pere Tarrés, esdevé proper i de qualitat. Destacant la presència dels seminaris al pla d’estudis, que enllacen i donen major sentit pràctic als continguts treballats a les diferents assignatures.
Participo també en política a nivell local, actualment com a regidor del municipi on vaig nàixer i on sempre he viscut. Aquest pas esdevé una continuació natural del treball dut a terme fins al moment, essent la coneixença de primera mà de les principals problemàtiques socials un valor afegit a l’hora d’incidir en la presa de decisions polítiques.
Anna Pou | Estudiant de Treball Social
Quan ets petit i et fan escriure la carta als Reis Mags, la llista és fàcil. Els nens/es que semblen més innocents i ignorants, potser són els que tenen les coses més clares; de seguida saben quin és el seu color preferit i quin berenar els hi agrada més menjar.
Quan jo era petita era una d’aquestes nenes amb les idees clares: el color preferit el verd i per berenar pa amb fuet. Ara de gran, totes les decisions em porten més temps. A la vida se t’obren camins, preguntes, i costa saber triar perquè sempre vols triar el millor. Quan un jove adolescent acaba els seus estudis secundaris no sap cap a on mirar, ni què triar. Possiblement no escollirà el millor, però és que no hi ha un millor per ningú.
Quan em preguntaven què volia ser de gran, jo pensava en ser cirurgiana; volia obrir els cossos humans i treure’n els mals. Ara que estic a segon de carrera, d’una manera o altra també intento saber com treure “mals interiors” de les persones. No estudio medicina, estudio Treball Social. Sempre diuen que les primeres idees, els primers pensaments acaben sent els correctes.
Quan vaig començar aquesta carrera, ara ja fa més d’un any, vaig pensar: “Ai Anna on t’has ficat, problemes ja en tens a casa, per què vols els de l’altra gent?” I ara penso: “ajudar als altres amb els seus problemes potser també em pot ajudar a mi a solucionar els meus”.
La pel·lícula de Katmandú diu que cada persona té el seu mirall en el cel; personalment penso que les persones naixem, creixem i ens movem per trobar el nostre lloc. Hi haurà persones que ho trobaran més fàcilment, altres no tant, però amb això vull dir que sempre hem de mirar endavant, mirar cap allò que volem aconseguir.
Jo cada vegada tinc més clar que vull dedicar les meves hores professionals com a treballadora social en l’àmbit de justícia. Per aconseguir treballar en el Departament d’Assessorament Penal, (que és al què aspiro sinó canvio d’opinió), hauré de mastegar assignatures i projectes que no seran especialment emocionants, ni divertits, ni rellevants ni dinàmics. Però és que per aconseguir un bon pa, s’ha de moldre bé el blat.