imatge banner

Graus / Diplomatures

Pràcticum

Pràcticum

El Pràcticum del Grau esdevé un dels eixos principals per a l’assoliment de les competències professionals. 

Una de les premisses bàsiques en què es basa la formació de l’estudiant és el coneixement a fons i reflexiu de la realitat social on haurà d’intervenir professionalment, i en la identificació de les seves pròpies habilitats, capacitats i inseguretats. El Pràcticum és l’element que serveix de pont entre el món acadèmic i el món professional, ja que permet connectar els aprenentatges teòrics amb aquells més pràctics.

Donada la importància de la dimensió pràctica de les nostres professions i que el Grau prepara essencialment per a l’exercici d’aquestes, el Pla del Pràcticum es desenvolupa de forma progressiva al llarg dels quatre anys dels estudis del Grau. En els dos primers cursos el Pràcticum s’organitza en seminaris pràctics i en el tercer i quart curs es realitzen les pràctiques en centres.

Des d’aquesta òptica no hem d’identificar el Pràcticum amb les pràctiques externes, sinó que integra tant el treball en les aules de la universitat com l’aprenentatge en la pràctica de l’exercici professional.

Els pràcticums dels dos primers cursos s’organitzen en grups reduïts d’estudiants amb el guiatge d’un tutor/a i en relació a les pràctiques externes en centres es compta amb el suport d’un/a professional en actiu amb rol de formador de pràctiques i amb la figura d’un supervisor/a de les mateixes en el centre universitari. L’estudiant intervé en tot el procés del Pràcticum amb implicació i autonomia creixent per assolir les capacitats relacionades amb les competències professionals.

Triple dimensió del Pràcticum

El Pràcticum (ja sigui des del treball en les aules de la universitat com en l’espai de pràctiques) ha d’assegurar una triple dimensió:

  • Capacitació personal: conèixer les pròpies capacitats, habilitats i destreses, relacionades amb la professió.
  • Capacitació acadèmica: adquirir coneixements i desenvolupar competències vinculades a l’exercici professional, els àmbits que pot tractar i els posicionaments teòrics que emmarquen l’acció social.
  • Capacitació tècnica: saber aplicar instruments i protocols imprescindibles en la seva activitat professional quotidiana.

Distribució del Pràcticum per cursos

El Pràcticum de Grau de la nostra Facultat té un valor de 43 ECTS, 12 ECTS distribuïts en els dos primers cursos i 31 ECTS de pràctiques externes. La distribució del Pràcticum per cursos és la següent:

Semestre Curs ECTS
  Primer  
1r Pràcticum I: Aproximació a l’Acció Social 3
2on Pràcticum II: Eines comunicatives 3
  Segon  
1r Pràcticum II: Contextos d’Intervenció Social 3
2on Pràcticum IV: Anàlisi social d’un territori 3
  Tercer  
1r i 2on Pràcticum V: Coneixement institucional (educadors)
Pràcticum V: Pràctiques en un marc institucional (treballadors)
15
  Quart  
1r Pràcticum VI:Pràctiques d’acció professional (educadors)
Pràcticum VI:Pràctiques d’acció professional (treballadors)
16

Els quatre primers semestres (primer i segon curs de Grau) corresponen a pràctiques i accions formatives i inclouen seminaris per al descobriment de recursos i organitzacions pròpies de la professió, taules d’experiències, visites a centres i estudis del territori.

El tercer curs correspon a la primera estada extensiva de pràctiques, d’octubre a abril. L’estudiant anirà dos dies a la setmana al servei de pràctiques (10 hores a la setmana) i tindrà una sessió de supervisió setmanal en el centre universitari. El total d’hores del Pràcticum de 3r curs són 375 hores; 200 h. en el servei de pràctiques, 60 hores de supervisió en el centre universitari i 115 hores de treball personal (tutoritzat i autònom) al llarg del curs.

El pràcticum de quart curs té 400 hores distribuïdes al llarg d’un semestre. L’estudiant realitzarà pràctiques intensives, amb un total de 250 hores en el centre de pràctiques, 30 hores de supervisió i 120 hores de treball personal. Aquesta modalitat de pràctiques requereix l’assistència al centre de pràctiques 4 dies a la setmana amb sessió de supervisió setmanal, de setembre a desembre.

L’assistència a les sessions presencials de supervisió és de caràcter obligatori. Com que es tracta de desenvolupar un treball cooperatiu, si l’estudiant té entre 3 i 5 faltes per semestre, això repercutirà en la nota final. Igualment, la manca d’assistència en el primer quadrimestre (6 o més faltes), comporta la interrupció del procés de pràctiques i la impossibilitat de continuar el pràcticum del curs. Igualment, la manca d’assistència en el segon semestre (6 o més faltes), comporta la interrupció del procés de pràctiques. En cap dels dos casos, es pot recuperar al juliol.

  • Per cursar Pràcticum V cal haver superat els Pràcticum I, II, III i IV.
  • Per cursar Pràcticum VI cal haver superat el Pràcticum V.

Itineraris d’especialització

El Pla d’Estudis de Grau contempla la possibilitat d’acabar els estudis amb una menció específica relacionada amb un dels quatre itineraris següents:

  • Vulnerabilitat i inclusió social
  • Salut i promoció de l’autonomia
  • Infància i adolescència
  • Diversitat, comunitat i cooperació al desenvolupament

Per poder obtenir una d’aquestes mencions l’estudiant haurà de fer 12 crèdits com a mínim de les assignatures optatives de l’itinerari triat i fer les pràctiques de tercer i quart curs en l’àmbit corresponent. El fet de triar un mateix àmbit per fer les pràctiques no pressuposa que s’hagin de fer en un mateix recurs.

El Servei de pràctiques es gestiona des del SOPP (Servei d’Orientació i Promoció Professional).

Consultar les empreses col•laboradores del Pràcticum

Treball de final de grau

El Treball Final de grau (a partir d’ara TFG) és una assignatura de 11 crèdits que es desenvolupa al llarg de tot el curs, durant els dos quadrimestres. Bàsicament, consisteix en elaborar un projecte on s’integrin les competències bàsiques adquirides a la titulació. Aquest treball de síntesi pot adoptar formes diverses (intervenció, emprenedoria o recerca) i el resultat ha de ser un text on l’estudiant demostri la capacitat d’utilitzar de forma significativa el màxim de coneixements que s’hagin treballat al llarg dels estudis, tant de caràcter conceptual, procedimental o actitudinal, des d’una perspectiva transversal i alhora integradora. Es tracta, doncs, d’una experiència d’ús de coneixement i de contextualització en una problemàtica o situació específica.

Els objectius que es pretén assolir són:

  • Dissenyar amb rigor una aproximació de caràcter tècnic-científic a una temàtica pròpia de l’educació social o del treball social.
  • Integrar el major nombre possible de coneixements de caràcter conceptual, procedimental i actitudinal que s’hagin treballat durant el grau.

Com s’indica en els objectius, els temes podran fer referència o estar relacionats amb qualsevol dels contextos o temàtiques pròpies de la titulació. En el cas que l’estudiant opti per una de les mencions, el treball final de grau haurà d’estar temàticament vinculat al Pràcticum i l’optativitat corresponent a la menció triada.

Continguts

La varietat de TFG que es poden elaborar és àmplia i extensa, de manera que cal diferenciar els aspectes conceptuals, que seran propis de les temàtiques que abordi cada projecte específic, dels aspectes procedimentals, metodològics i de disseny, que es corresponen amb cadascuna de les dues tipologies de TFG (intervenció i recerca) que es descriuran a continuació.

En tots els casos, l’estudiant haurà de demostrar la capacitat per organitzar-se i treballar de forma sistemàtica i regular, de manera que en tots els casos ha d’haver un disseny operatiu dels moments, passos i accions que s’estiguin implementant.

Tipologia de treballs

Per regla general els treballs podran ser de dos models:

  1. Intervenció: Es tracta de desenvolupar una proposta d’actuació socioeducativa en un context específic, a partir de l’estudi diagnòstic d’aquella realitat.
    • Disseny i/o implementació d’un projecte en un àmbit professional: Disseny de les millores, implementació i avaluació d’un projecte ja existent; es tractaria de dur-lo a terme i per tant d’avaluar els resultats del mateix i les conclusions específiques.
    • Projecte d’emprenedoria social: Anàlisi de l’entorn i el producte o servei, anàlisi del mercat, detecció de necessitats actuals i emergents, pla de màrqueting, planificació organitzacional i financera i pla d’avaluació.
  2. Recerca: Es tracta d’una proposta de treball d’anàlisi i /o aprofundiment d’una temàtica de l’acció social.
    • Treball de recerca aplicada que inclouran marc teòric, hipòtesi, part empírica, resultats, discussió i conclusions.
    • Treballs d’aprofundiment teòric: revisió bibliogràfica de temes d’interès, estudis comparatius, etc.

Resultats de l’aprenentatge

Al final del procés l’estudiant mostrarà les següents evidències de les competències desenvolupades:

  • Abordar una problemàtica real en la seva totalitat.
  • Dissenyar una acció per al seu tractament.
  • Integrar coneixements que s'hagin treballat en els cursos anteriors del grau.
  • Utilitzar de forma adequada la metodologia per a l'elaboració de projectes socials.
  • Elaborar i usar els instruments necessaris en cadascuna de les fases (diagnòstic, planificació, aplicació i avaluació).
  • Expressar-se de forma comprensible per als interlocutors i comprendre diferents codis referents als diferents contextos socioculturals i professionals.
  • Exposar públicament de forma argumentada, clara i precisa el resultat d'un treball científic.

Metodologia

El TFG és individual, exceptuant aquells casos que per les seves característiques, es consideri la conveniència de fer-lo en petit grup.

Estaran redactats en català, castellà o anglès. En qualsevol cas, el treball haurà d’incloure un resum en anglès, català i castellà.

La realització del TFG tindrà una durada de dos semestres i se supervisarà per part d’un professor/a.

Relació tutorial

L’estudiant tindrà assignat un professor/a que serà la persona responsable de fer el suport, el seguiment i una primera avaluació del projecte. Aquest seguiment es farà en diverses tutories individuals presencials (el calendari orientatiu de les quals es presentarà a la guia d’aprenentatge) i també amb el suport d’altres mitjans (correu electrònic i indicacions en l’espai virtual de l’assignatura). Cal tenir en compte que el projecte es desenvolupa en un marc diferent del seminari/supervisió, encara que en alguns casos hi hagi coincidència.

Sessions d’assessorament metodològic

Les sessions d’assessorament metodològic es faran al llarg de tot el curs i tenen la finalitat d’orientar i donar suport en els aspectes metodològics i formals de l’elaboració del projecte. Es tracta doncs d’assegurar la complementarietat entre els aspectes formals, que són comuns a tots els estudiants, i els aspectes de contingut conceptual, que són pròpiament de cada professor/a de projecte.

Aquestes sessions poden ser grupals o individuals i es decidirà en cada cas la conveniència d’un model o un altre. En qualsevol cas, les primeres sessions introductòries seran grupals.

Fases

Per tal que es pugui començar a treballar des del començament de quart curs, els professors/es de tercer curs faran l’orientació dels/les estudiants perquè puguin fer una primera proposta de treball. Aquest assessorament es farà les darreres setmanes del curs actual, en l’espai de tutoria (maig-juny).

Durant la darrera setmana de juny, l’estudiant lliurarà el document amb la seva proposta de treball al seu tutor/supervisor.

Al llarg del curs, l’estudiant haurà d’anar lliurant informes de progrés sobre el seu treball. Les característiques d’aquests informes dependran de la tipologia de treball i s’indicaran en la guia d’aprenentatge.

Fase 1 Juny Proposta
Fase 2 Octubre Avantprojecte
Fase 3 Desembre Primer informe
Fase 4 Abril Segon informe
Fase 5 Maig Lliurament definitiu del TFG
Fase 6 Maig- Juny Defensa del treball

Sistema d’avaluació

Hi haurà dos moments d’avaluació:

1 El professor/a assignat durà a terme un seguiment continuat de cada treball al llarg de tot el curs. Durant aquest període, l’estudiant haurà de presentar 2 informes de progrés, que seran la base a partir de la qual el professor/a podrà avaluar el treball. La constància i regularitat en el procés de treball serà un aspecte a tenir en compte en la qualificació final (25%).

Per poder defensar el treball, caldrà prèviament el vist-i-plau del professor/a, que haurà presentat un informe avaluatiu sobre la idoneïtat del treball que ha realitzat l’estudiant.

2 Presentació i defensa pública davant una comissió d’avaluació (CA), constituïda per professors/es de l’àrea.

Per fer la defensa oral del TFG, l’estudiant disposarà de 25 minuts i podrà utilitzar suports tecnològics per a la seva exposició. Haurà de lliurar un breu resum de 10 línies en castellà, català i anglès, i 5 paraules clau.

El tribunal emetrà la qualificació definitiva.

La repercussió en la nota final de cadascun dels sistemes d’avaluació serà:

Avaluació del procés i contingut (professor/a) 25%
Avaluació de la presentació i defensa pública (tribunal) 25%
Avaluació del treball escrit/article científic (tribunal) 50%


Administracions públiques Escoles Famílies Esplais
imatge banner
imatge banner
imatge banner
Notícies
“Pobresa infantil. El lleure com a espai d’inclusió social” ha estat guardonat amb la menció especial en la modalitat de premsa en la XIX edició dels Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació que atorga l’Ajuntament de Barcelona.
Des de la Fundació Pere Tarrés hem considerat important explicar quina és la nostra posició davant el difícil moment que travessa la societat a l’actualitat i què està repercutint en els més dèbils, especialment en la infància.
Estris, la revista editada pel Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, ha preparat un número especial per commemorar el seu 40è aniversari amb continguts especials com un repàs històric d'aquestes quatre dècades de periodisme especialitzat en el lleure, reflexions sobre el present i el futur de l'educació en el lleure i felicitacions de persones compromeses amb aquest món com Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya; el cantant Natxo Tarrés, o Miquel Àngel Essomba, director del Centre UNESCO de Catalunya.
Fundació Pere Tarrés | Avís legal | Accessibilitat |