En aquest moment social que vivim, ens cal, més que mai, trobar nous canals de comunicació, nous llenguatges alternatius. Els llenguatges artístics són una clau per al desenvolupament de les persones, una eina de creixement personal i de comunicació que, en l'actual marc social, esdevenen una molt bona oportunitat per a la intervenció educativa i una clara alternativa als mètodes més tradicionals.
La plàstica, la música, el teatre, el món de la imatge i les noves tecnologies... són alguns dels llenguatges que podem utilitzar, que són al nostre abast i que ens donen l'oportunitat d'intervenir socioeducativament d'una manera indirecta, lúdica i efectiva, plena de pluralitat i des de la realitat personal de cadascú, de cada persona o col·lectiu. En aquest sentit, els llenguatges artístics ens ofereixen la possibilitat de potenciar les capacitats dels infants, adolescents, o adults, aspecte central en l'educació social, i ens permeten fer-ho des del joc, l'experimentació, la creativitat, la innovació, la relació, la comunicació...
Així doncs, el propòsit d'aquest monogràfic és el de conèixer una mica més a fons el món de l'expressió plàstica i la creativitat com a eina de treball del dia a dia, un recurs que quan s'aplica esdevé una eina d'intervenció que va més enllà de la mateixa tècnica plàstico-artística que utilitzem. El conjunt d'articles s'han organitzat amb la voluntat d'ajudar-nos a descobrir la pluralitat de llenguatges visuals i plàstics, d'algunes tècniques i les seves estratègies, conèixer i veure les seves possibilitats, la seva fonamentació i algunes de les seves possibles funcions (educativa, terapèutica, estètica, lúdica...).
Per últim, en aquest número podrem veure algunes tècniques concretes i experiències artístiques vinculades al món de l'educació social. Ben segur que n'hi han moltes més, però aquestes, com a models, ens serviran d'aproximació a una diversitat i una riquesa que alguns educadors i educadores ja han descobert.
