Ja fa temps que des de l'àmbit social parlem de la importància d'avaluar la nostra intervenció, el nostre impacte. La realitat, però, és que continuem lluny de la pràctica avaluativa que es dóna en les àrees de salut o educació, on aquesta praxi ja forma part de la seva cultura.
A partir de l'experiència assolida en la realització d'avaluacions externes de diferents programes socials, educatius i laborals, des de l'àmbit de Recerca i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés volem compartir algunes reflexions al respecte:
1. Hem de donar comptes?
Les polítiques socials inverteixen recursos que són de tots, utilitzen diner públic, però també ajuts i donacions privades. Les administracions públiques i les entitats del Tercer Sector Social han de poder rendir comptes, han de ser gestors i professionals competents i ho han de saber comunicar de manera clara i transparent. L'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques Ivàlua és una eina útil en aquest sentit, mitjançant la qual es vol fomentar l'avaluació de totes les intervencions, també les que es produeixen en l'àmbit social. La responsabilitat és compartida entre tots els agents implicats en aquest àmbit social: administració pública, gestors dels serveis, públics i privats, amb i sense ànim de lucre. L'avaluació i transparència és cosa de tots.
2. Analitzem bé les necessitats sobre les quals intervenir?
Tenim ben identificat el problema?, sabem a quanta gent li afecta?, quines són les seves necessitats?, i la seva demanda?, quina evolució es preveu que farà la situació en el futur? Les necessitats socials són un constructe combinat de percepcions subjectives, aspiracions i expectatives i consens social, entre d'altres. És el punt de partida que condiciona el disseny de la intervenció, per la qual cosa és fonamental encertar amb la seva detecció i definició.
3. El programa que plantegem és pertinent?
Els programes socials es plantegen sota un escenari i s'argumenten entorn a unes hipòtesis i models d'intervenció. Hem de tenir en compte que la realitat canvia i cada cop ho fa de manera més ràpida. Aquest és el motiu pel qual cal avaluar la pertinença, per copsar de manera continuada les adaptacions que mereixen les nostres intervencions.
4. El disseny d'intervenció és eficient?
Els programes socials responen a unes necessitats socials que podrien revertir-se o reduir-se de moltes maneres. En aquest sentit, hem d'avaluar si el disseny de la intervenció és prou eficient. No només hem d'intervenir, sinó que cal fer-ho bé, garantint que la nostra acció respon de la manera més equilibrada al problema social que se'ns planteja.
5. Com mesurem l'impacte?
Mesurar l'impacte és mesurar que el canvi produït es dóna gràcies a la intervenció dissenyada. No es tracta només d'atendre moltes persones, ni tan sols d'atendre-les bé, sinó d'aconseguir que aquell àmbit de la seva vida sobre el qual s'intervé millori. Això s'ha de poder mesurar. En l'àmbit social aquest és un dels reptes més grans. Quines metodologies de recerca ens aproximen a aquesta avaluació? Quins indicadors són els més adients? Respondre aquestes preguntes no és gens fàcil. Però que no sigui fàcil, no significa que no s'hagi de fer.
6. Fer avaluació és fer recerca
Avaluar és una forma de fer recerca perquè genera coneixement sobre la realitat, la intervenció i l'impacte social i perquè requereix d'un gran rigor metodològic. Si s'entén així, cal planificar-la bé des de l'inici, i ho podem fer a partir d'experiments amb grups control (gens estesos al nostre país) o comparant el canvi entre la situació en el moment inicial, abans de la intervenció i el moment final, un cop passat un temps d'aplicació.
7. Ens hem de fer nostra l'avaluació.
Avui dia, ningú no nega la importància i necessitat d'avaluar. Tot i això, sovint vivim l'avaluació com un examen i no com un aprenentatge o una oportunitat de millora. Aquesta perspectiva genera inseguretat, malestar per la feina afegida o per pensar que és un tràmit que s'ha d'acomplir. Les inseguretats personals existeixen i la por del gestor a perdre el finançament també i pot ser legítim. Mentre sigui aquell tràmit molest que s'ha de salvar, aquesta qüestió no estarà ben resolta. En l'àmbit social hem d'avançar i fer-nos nostra l'avaluació, amb metodologies pròpies, amb professionals propis, sense perdre de vista el nostre objectiu i les oportunitats que l'avaluació ens pot oferir de tenir un sector més i més madur.