Des de la Revolució Industrial fins als nostres dies la distància entre rics i pobres s'ha fet cada vegada més notòria. Avui la proporció és d'I a 96. A Espanya, tot i que en els darrers anys hem viscut una economia creixent, el percentatge de famílies i persones que es troben per sota del llindar de la pobresa s'ha mantingut invariable malgrat que les xifres macroeconòmiques hagin estat bones. Així doncs, es comprova que el creixement econòmic i el desenvolupament social són dos factors independents.
Hem viscut una ètica de consum, no una ètica de valors. Hem de subratllar tots aquells valors que poden fer de contrapès a l'ètica individualista, a l'ètica que només fa que l'individu busqui la seva satisfacció personal, el seu interès, i no pensi en els altres. Tot el que ens proposen els mitjans de comunicació, la publicitat, el veí del costat, tot interessa a l'economia de consum. Hem de fomentar valors que ajudin a la convivència publica, que ajudin a fer que les coses funcionin millor. Hem de fomentar la solidaritat, que és una exigència ètica, així com la tolerància i la responsabilitat.
Cal que ens preguntem: de quina manera ens hem d'interessar pels altres? De quina manera podem implicar-nos en la vida col•lectiva? Són els eixos que han de guiar la nostra tasca.
Centrats en els més febles
Perquè l'exclusió disminueixi en temps de penúria hem d'intentar centrar-nos en les persones més febles, sempre partint del reconeixement de la seva dignitat personal i de la seva autoestima i protagonisme. És un reconeixement que s'ha d'expressar dia rere dia amb l'acollida incondicional, l'acompanyament i la continuïtat de la relació.
Fomentar la participació social
Cal fomentar el protagonisme dels afectats: el subjecte de l'acció són les persones i els grups socials que es troben en situació d'exclusió; són subjectes de l'acció amb les seves capacitats i potencialitats. També cal promoure un voluntariat responsable, no un voluntariat que digui: «Com que no sé què fer aniré a ajudar una ONG». Han de ser voluntaris que responsablement vulguin formar-se com a persones capaces d'ajudar els altres, per exemple, fent companyia els avis i àvies o acompanyant-los al metge.
Promoure una xarxa de solidaritat
És imprescindible comptar amb una xarxa d'equips o grups amb una gran presència d'altres grups o organitzacions i col•lectius perquè siguin capaços d'establir relacions i compromisos, que busquin la transformació social i les claus de la justícia i la solidaritat.
Informar, sensibilitzar i denunciar
Hem de fomentar la sensibilitat de la societat envers les problemàtiques socials existents. També hem de donar a conèixer allò que sapiguem, mitjançant activitats de difusió i informació, per a augmentar la comprensió de la dinàmica social actual. Així mateix, hem de pronunciar-nos sense demora davant de totes les situacions d'injustícia que detectem, i denunciar-les quan calgui.
També cal denunciar les polítiques socials no satisfactòries. En aquest sentit, cal fer propostes pertinents i promoure debats sobre els temes que preocupen les persones per a intentar trobar-hi solucions.
Si volem una societat més justa i més igualitària, ha arribat l'hora de fer un esforç, tenint present l'ara, però considerant també el futur. No s'hi val a pensar en el passat, ni a copiar models d'altres nacions. Hem de fer el nostre camí. Aquest camí no el podem fer sols. Necessitem els partits polítics, les patronals, els sindicats, les organitzacions civils i les esglésies.
Necessitem fer un pacte polític i social
Aquest pacte ha de garantir els esforços d'uns i altres en la recerca de solucions per als reptes que ens planteja aquest nou segle. Hem de lluitar per una societat lliure i equitativa, no solament garantint teòricament la igualtat de tota la ciutadania, sinó també proporcionant les mateixes oportunitats per a aconseguir els recursos per a tothom. A posteriori cal corregir els resultats del funcionament del mercat i garantir un mínim a tothom que eviti situacions de marginació i impedeixi les de privilegi.
Això és difícil, perquè en aquest moment els polítics cada vegada estan més allunyats de la ciutadania. Pensen sempre en grans projectes, però s'allunyen cada cop més de les realitats que viu el poble. Hi ha grans consells consultius, defensors de tothom, però no es pensa en el ciutadà. De vegades crec que es compleix allò de: «tot per al poble, però sense el poble».
Tot plegat ha fet que els partits polítics cada vegada tinguin menys incidència en el ciutadà, la qual cosa comporta que cada cop hi hagi més abstenció. Cal tenir esperança en la ciutadania. Cada vegada neixen més entitats que són d'interès cabdal per a tothom. Crec que comencem a construir les entitats de les persones. També nosaltres mateixos hem de canviar en la nostra manera de consumir amb responsabilitat i austeritat.
Si volem construir un món on tothom tingui futur, hem de construir un espai d'oportunitats dins un entorn.