L'envelliment de la població és un fenomen progressiu característic dels països desenvolupats. Segons dades demogràfiques del 2010, a Espanya, l'esperança de vida és de 82 anys. El creixement en el sector poblacional de la gent gran implica que la societat, en general, i les entitats i els professionals de la salut, molt especialment, es veuen empesos a prendre mesures concretes enfocades a aquest col·lectiu i a futures generacions, i hi ajusten les seves intervencions.

Més enllà de les xifres demogràfiques, la manera de viure el procés d’envelliment ha experimentat grans transformacions respecte d’èpoques anteriors. Avui dia trobem que les  persones grans s’hi enfronten de maneres molt diferents, perquè els estils de vida, les oportunitats i les experiències viscudes no són les mateixes per a tothom.

Un gran nombre d'estudis indica que, per garantir una millor qualitat de vida, és important tenir hàbits saludables. La pràctica d'exercici físic o d’activitats corporals programades que s'ajustin a les necessitats i característiques de cada persona pot arribar a ser un hàbit potencial per promocionar la salut.

L'exercici físic és un instrument no invasiu, vàlid per  ajudar a mantenir i millorar la salut de les persones. El millorament o manteniment que s’experimenta gràcies a la pràctica física no només té repercussions a nivell físic (articulacions, ossos, tendons, músculs...), sinó que també influencia en el component psicològic i relacional de la persona. És a dir, l’activitat física ajuda a la persona a sentir-se més àgil, activa i viva, fet que probablement comportarà que es percebi d’una millor manera i possibilitarà que tingui més ganes de relacionar-se amb les persones del seu entorn.

Existeixen diferents modalitats d’activitat física. La dansa, el ball, els esports o la psicomotricitat en són alguns exemples. La psicomotricitat, al nostre entendre, és un bon recurs per a la gent gran ja que pot adreçar-se tant a persones que viuen un envelliment sa com a d’altres que pateixen patologies i són més dependents a nivell funcional. Segons De Lièvre i Staes (1992), la psicomotricitat és una tècnica que permet a la persona conèixer de manera concreta el seu ésser i el seu entorn immediat perquè pugui actuar de manera adaptada. Aquest tipus d’activitat té en compte la globalitat de la persona, ja que permet un treball corporal integral i en el qual es poden plantejar objectius com ara la millora de  la seva autonomia, la recerca del seu reequilibri emocional, la potenciació de la seva socialització o la millora de la seva capacitat d'adaptació a noves situacions.

Conscients dels beneficis que la psicomotricitat pot aportar a la gent gran, des de la Fundació Pere Tarrés oferim aquesta acció formativa en la qual es posen en pràctica diferents activitats físiques perquè posteriorment es puguin portar a terme amb gent gran. Fer aquest curs és una experiència enriquidora tant a nivell professional com personal. Anima't a participar-hi!

Et convidem a que ampliïs la informació sobre aquest curs al nostre web.

Beatriz Tobón Castaño
Llicenciada en Ciències de l’Esport i Responsable Pedagògica d’Esport 3