Màster o postgrau

* Màster en fase de revisió de l´homologació per part del Centre de Mediació Familiar de Catalunya del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya en el marc de la nova Llei de Mediació de Dret Privat de Catalunya.

Aquest mestratge desenvolupa una formació teòrica i pràctica sobre el conflicte des d´un tarannà plural i integrador. És un rpograma formatiu pluridisciplinari i transversal que es base d´anàlisi i comprensió del conflicte, en el desenvolupament de mètodes i tècniques d´intervenció, així com en l´apropament a diferents àmbits d´actuació professional (educatiu, familiar, comunitari, sanitari, de les organitzacions...)

Inclou pràctiques

HI HA LA POSSIBILITAT DE REALITZAR EL MÀSTER EN GESTIÓ DIALOGADA DE CONFLICTES I MEDIACIÓ. ESPECIALITAT COMUNITÀRIA I ORGANITZACIONAL I EL MÀSTER EN GESTIÓ DIALOGADA DE CONFLICTES I MEDIACIÓ. ESPECIALITAT EN MEDIACIÓ FAMILIAR ENTRE OCTUBRE DE 2011 I DESEMBRE DE 2012, AMB UN PREU TOTAL DE 6.200€

• Aprofundir en el coneixement interdisciplinari del conflicte i les seves implicacions, aportant eines per cercar-hi solucions creatives.
• Preparar per a l'exercici professional de la mediació i el tractament de conflictes en general (negociació, arbitratge, conciliació...).
• Promoure el desenvolupament de tècniques d'intervenció en els diferents àmbits dels conflictes.
• Capacitar per treballar amb expertesa els elements de la comunicació bàsics en tot conflicte.

Diplomats, llicenciats i doctorats, així com professionals que treballen en l'àmbit social, en el sentit més ampli. Professionals de l'administració pública, persones implicades en serveis de mediació públics i privats. Professionals de l´adminitració pública, persones implicades en serveis de mediació públic i privats. Persones que treballen en àrees de recursos humans, en serveis penitenciaris, en l'àmbit de la salut, en centres educatius, en universitats, en relacions públiques o empresarials i en contacte amb les famílies.

Mediadors en els àmbits comunitari, educatiu, familiar, penitenciari, sanitari... tant en serveis de l'administració com de caire privat. Docents i formadors en tallers i sessions de mediació i gestió de conflictes adreçades a futurs mediadors, a pares i mares, mestres i als mateixos infants i adolescents.

BLOC 1

Mòdul 1. LA CONVIVÈNCIA EN EL CONTEXT SOCIAL, COMUNITARI I EN LES ORGANITZACIONS  (2.8 ECTS)

Conferència inaugural

Concepte, origen, etologia, taxonomia

• El conflicte i la conflictologia: orígens i evolució
• La cultura de la pau
• Teories del conflicte. Definició i components del conflicte
• Tipus de conflictes (de valors, d' informació, d'interessos, d'identitat, estructurals...).

Les 3 violències

• Violència estructural, cultural i directa
• La prevenció
• Posicions. Clarificació d'interessos i necessitats.

Els conflictes en un món globalitzat

Diagnòstic del conflicte

• Com es fa un diagnòstic del conflicte?
• Les 3 P segons Lederach:

Persones. Magnitud, percepcions, necessitats, comportaments

Problema: causes del conflicte

Procés

• Pràctica del diagnòstic d'un conflicte

Mòdul 2. CONFLICTE I  CONVIVÈNCIA    (1.6  ECTS)         

Les persones i el seu entorn

• Desenvolupament afectiu, social i cognitiu
• Etapes de desenvolupament.
• Com operen i com gestionem les emocions en una situació de conflicte?

Processos psicosocials: aprenentatge i socialització, rols i funcions, grups de referència

• Els grans pensadors i el conflicte: Durkheim, Kant, Hegel, Parsons, Schutz , Berger i Luckmann, Baumann...
• Aprenentatge i socialització
• Rols i funcions
• Grups de referència.

Processos psicològics

• Necessitats i motivació
• Normes i conducta
• Processos d'atribució
• La percepció
• La resiliència.

Estratègies pedagògiques de gestió de conflictes

• Creences sobre el conflicte, valors i actituds
• El tercer costat
• Dimensió pedagògica
• Valors pedagògics
• La mediació com a cultura.

Mòdul 3. LA COMUNICACIÓ   (2.4 ECTS)

Teoria de la comunicació

• Significat de la comunicació. Procés. Nivells digital/analògic. Estils i disposicions personals
• Elements de la metacomunicació
• Axiomes.

Competències dialògiques

• Actes de la parla: afirmacions, declaracions, judicis
• Les històries: pautes d'interacció. Estructuració recíproca
• Coordinació d'accions: peticions, ofertes, promeses
• Llenguatge (positiu, metafòric...). Analogies i exemples

Programació neurolingüística

MÒDUL 4. LA MEDIACIÓ. PRINCIPIS, ESCOLES, DISSENY DEL PROCÉS I PRÀCTICA DE LA MEDIACIÓ (4.4 ECTS)

Negociació

• Tècniques de negociació i estratègies aplicables en mediació
• Negociació i establiment d'acords.

Escoles o models de mediació

• Diferències entre la mediació, la conciliació i l'arbitratge
• Origen i evolució de la mediació
• Escoles o models de mediació
• El rol de la persona mediadora segons el model.

Ètica i gestió de conflictes

• Codi deontològic de la persona mediadora.

Caixa d'eines per a la transformació de conflictes. La mediació 

• El procés de mediació i les seves fases
• Clarificació d'interessos i necessitats
• Identificació de punts clau
• Treball d'opcions i localització d'interessos comuns
• Negociació i establiment d'acords
• Exercicis pràctics i anàlisi de casos de mediació.

Mediació: procés, rol del mediador, límits

Procés de la mediació

Mòdul 5. (SEMINARI). PERFIL I COMPETÈNCIES DE LA PERSONA MEDIADORA    (2.4 ECTS)

L'objectiu del seminari és practicar les habilitats necessàries per conduir un procés de mediació (cerca activa d'informació, tècniques de preguntes, tècnica d'entrevista; escolta activa i empàtica; retroalimentar; gestió de la reactivitat (agressivitat i violència, manipulacions); assertivitat i credibilitat; generació de confiança; la funció de contenció del mediador; control del procés; competències tècniques; planificar i dur a terme processos de mediació; la co-mediació).

És a dir:

• Posar en pràctica els continguts teòrics adquirits en el curs
• Afavorir la relació i la participació dels estudiants mitjançant el treball en grup i el diàleg
• Facilitar l'intercanvi d'experiències
• Guiar a l'alumne en l'aplicació dels coneixements apresos.

Mòdul 6. LA REGULACIÓ JURÍDICA DE LA MEDIACIÓ. MARC JURÍDIC CATALÀ, ESTATAL I  EUROPEU  (2.8 ECTS)

Marc legal de la mediació

• La Llei 15/2009 de mediació en l'àmbit del dret privat (i l'anterior)
• Objecte de la mediació
• Persones legitimades
• Deures i drets de la persona mediadora
• La mediació a l'àmbit judicial.
• Validesa de l'acta final de mediació
• Conseqüències de la mediació i repercussions jurídiques, econòmiques i fiscals (normativa que grava les disposicions de béns).

El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

• Els registres de persones mediadores i la designació directa per part de les parts o d'ofici
• Modus operandi, terminis i documentació de les mediacions gestionades pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
• Suport a la persona mediadora i seguiment de les mediacions
• Cobrament de les mediacions i supòsits de mediació gratuïta.

Casos pràctics relacionats amb l'aplicació de les lleis

Altres lleis aplicables

Els serveis de mediació i les associacions professionals. Com s'aconsegueix feina en els diferents àmbits

Mòdul 7. ÀMBITS D'INTERVENCIÓ   (1.6 ECTS)

Introducció als àmbits d'intervenció en mediació escolar

Introducció als àmbits d'intervenció en mediació penal juvenil  

Introducció als àmbits d'intervenció. Mediació penal

Mòdul 8. PROJECTE   (2 ECTS)

BLOC 2

Mòdul 1.  LA CONVIVÈNCIA EN EL CONTEXT SOCIAL, COMUNITARI I EN LES ORGANITZACIONS  (4.4 ECTS)

Conferència inaugural

Història i sociologia dels grups i de les comunitats

• Perspectiva històrica i antropològica
• Perspectiva sociològica i demogràfica
• Elements sociològics i psicològics vinculats a la convivència en un mateix entorn. Compartir espais.

Comunitat versus individualitat. Les relacions interpersonals

• Interessos compartits/interessos excloents
• Associar-se: compartir interessos i/o objectius.

La diversitat religiosa

• Aspectes culturals i creences religioses
• Diferències en les formes d'alimentació.

La interculturalitat: Una realitat multicultural

• Adaptacions interculturals. Característiques de la societat inclusiva davant les diferències culturals
• Integració migratòria.

Tècniques d'intervenció en grans grups

• Els diàlegs apreciatius
• Diàlegs públics
• Converses públiques
• Imaging
• Escenaris de Futur
• World cafè.

Estratègies de gestió de conflictes en els equips de treball

• Dinàmiques grupals
• El concepte de grup. Diferència entre el treball individual i grupal. Fenòmens grupals "el que és manifest i el que és latent". Rols grupals
• Dispositius grupals. Cohesió grupal
• Etapes del desenvolupament del grup. Grups petits i grups grans
• Resistència grupal al canvi. Estereotips.

Dinàmiques grupals: els jocs cooperatius

Dinàmiques grupals: Teatre d'imatge en mediació i gestió de conflictes

Mòdul 2. CONFLICTE I CONVIVÈNCIA    (2.8 ECTS)

Introducció a la gestió de la convivència

• Els conflictes en l'àmbit de la comunitat i eines d'intervenció
• La convivència en els espais comunitaris
• Conflictes entre veïns
• Conflictes en l'espai compartit
• Conflictes entre membres d'una mateixa collectivitat
• Conflictes entre membres de diferents collectivitats
• L'escalada del conflicte en una collectivitat
• Punts clau dels conflictes comunitaris o societaris
• Relacions simètriques/asimètriques. Ús i percepció del poder
• Conflictes i diversitat cultural i religiosa
• Les discrepàncies culturals i religioses
• Estereotips, prejudicis i discriminació
• Conflictes vinculats a les manifestacions externes de culte (construcció de mesquites, formes de vestir o d'altres) i el seu tractament
• Manifestació dels diferents trets culturals: acceptar, compartir, de la tolerància al reconeixement social.

Seminari

Tècniques, estratègies i habilitats específiques per mediar en conflictes a la comunitat, entre veïns, en associacions, fundacions o d'altres entitats.

Mòdul 3. LA REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA EN L'ÀMBIT DEL DRET PRIVAT: ASPECTES JURÍDICS I ECONÒMICS    (4 ECTS)

El Llibre Cinquè del Codi civil català. La propietat i la funció social

• Les relacions de veïnatge. Les immissions
• Concepte i règim de les servituds com a gravamen entre dues finques

Regulació de la propietat horitzontal, simple, complexa i per parcel·les

• La comunitat de propietaris. Les quotes de participació i els Estatuts
• Òrgans de gestió i presa de decisions. Juntes i assemblees (convocatòria, constitució, adopció i impugnació d'acords)
• Actes d'administració ordinària i extraordinària de la comunitat
• L'administració de finques. Funcions i obligacions dels administradors
• La Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Els arrendaments

• Els arrendaments urbans. La Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans:

El règim de l'arrendament d'habitatge. La renda. Durada. Conservació de l'habitatge i obres de millora

El règim de l'arrendament per ús diferent de l'habitatge

La llei 13/1996, de 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i modificació de la Llei 24/1991 de l'habitatge

Els arrendaments per temps indefinits, text refós de la Llei d'arrendaments urbans de 1964

• Els conflictes residencials i la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge
• Els arrendaments rústics. La llei 1/2008, de 20 febrer, de contractes de conreu.

Les fundacions i associacions

• Concepte i elements identificadors de les persones jurídiques"associació" i "fundació"
• Constitució. Estatuts
• Els òrgans de gestió i participació. Juntes, assemblees i patronats. Règim de presa de decisions (convocatòria, constitució, adopció i impugnació d'acords).

Les associacions de veïns

Dret d'estrangeria

Les diverses comunitats, esglésies i confessions religioses a Catalunya

• Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social Modificada per la Llei orgànica 8/2000 i la 14/2003
• La Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels Centres de Culte
• Drets i deures vinculats a l'exercici del dret de llibertat de culte
• Condicions adequades de seguretat i higiene dels locals de culte. Llicències municipals.

Mòdul 4. LA MEDIACIÓ EN ELS ÀMBITS DEL DRET PRIVAT   (2.8 ECTS)

Els conflictes en l'àmbit de la comunitat

• La tipologia de conflictes als diferents àmbits del dret privat com a punt de partida de la mediació
• Característiques específiques i diferències respecte a la mediació familiar
• Principis psicològics que poden afectar la mediació: reciprocitat, consistència, semblança, escassetat
• Origen i evolució de la mediació comunitària i social
• Límits de la mediació en l'àmbit comunitari i societari:

Indicacions i contradiccions per a l'ús de la mediació

Motius per a no iniciar o per suspendre el procés mediador.

Els conflictes en l'àmbit de la comunitat

• La mediació com a procés d'intervenció i gestió en conflictes a la comunitat, en associacions, fundacions o altres entitats
• Metodologia i procés de mediació aplicats a l'àmbit comunitari, entre veïns, en associacions, fundacions o altres entitats
• Etapes en el procés de mediació; Preparació del procés: identificació del problema, informació a les parts i acceptació de la mediació; Determinació de la percepció del conflicte per cada part; Identificació de les persones clau del conflicte; Determinació dels representats de cada sector o part, amb poder de negociar i decidir; Clarificació d'interessos i necessitats de cada part i de l'entorn de la comunitat o de la collectivitat; Treball d'opcions i localització de punts clau i d'interessos comuns; Negociació i establiment d'acords.

Els conflictes en l'àmbit de la comunitat i eines d'intervenció

(formació, coneixement del territori, altres eines d'intervenció)

• Tècniques, estratègies i habilitats específiques per mediar en conflictes a la comunitat, entre veïns, en associacions, fundacions o altres entitats:

El diàleg públic

L'entrevista

Els grups focals

Participació ciutadana

Tècniques d'avaluació de casos (mediabilitat, arbres de decisions, cost i risc del cas en mediació i en justícia, anàlisi de riscos, fer diagrama del problema, quantificació de sortides)

Tècniques per limitar el regateig. 

Mòdul 5. PRÀCTIQUES   (4 ECTS)

Mòdul 6. PROJECTE  (2 ECTS)

Sessions teòriques i pràctiques amb exposició sobre els temes proposats i treball en grups, dinàmiques, comentaris i debats, amb suport digital. Sessions de seminari amb grups més reduïts per a reflexionar i consolidar els coneixements adquirits al llarg del curs. Projecte final a realitzar amb el guiatge d'un tutor/a.

Sheila Vilaseca, mediadora. Llicenciada en Dret. Postgrau en cooperació internacional (UB) Màster en Drets Humans (LLM) per la University of Essex, Màster en Resolució de Conflictes (FESTS, URL).

Direcció científica

Direcció tècnica

Coordinació acadèmica

Laura Actis Mazzola, Diplomada en Treball Social. Trainner i Màster en PNL. Consultora, formadora i supervisora d'Equips de professionals de Serveis Socials, Sanitaris i de Mediació Comunitària.

Marta Burguet Arfelis, Dra. en Pedagogia. Professora en mediació i resolució de conflictes de la Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Jaume I de Castelló.

Elena Castellano, Diplomada en Treball Social, Màster en Resolució de Conflictes, Màster en PNL, Terapeuta Gestàltica. Professora col·laboradora de l'Institut de formació Pere Tarrés (URL).

Josep M. Font, Pedagog especialista en llenguatges expressius, Diplomat en Magisteri i graduat en Arts Aplicades. Cap de departament d'Expressió i Animació de l'Institut de Formació Fundació Pere Tarrés. Especialista en llenguatges expressius del CEIP Municipal Escola Casas de Barcelona. Professor col·laborador  i Director del Postgrau de Teatre Social  de l'EUTSES Fundació Pere Tarrés de URL.

Pablo Gago, Economista. Mediador de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

Robert Gimeno, Licenciat en història contemporània, màster en criminologia i execució penal. Mediador àmbit penal  juvenil.

Charo Juan, Llicenciada en Dret. Mediadora del Servei de Mediació Ciutadana de l'Ajuntament de Mataró.

Rafa Llinàs, Psicòleg, Cap del Servei de Mediació Ciutadana de l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.

Fadhila Mammar, Llicenciada en Filologia Hispànica por la Universitat de Grenoble i Tunis, Diplomada en Mediació Social Intercultural.

Fidel Molina, Dr. en Història (Grups Socials), catedràtic d'E.U. de Sociologia, Degà de la Facultat de Ciències de la Educació (1998-2001 i 2001-2004) i coordinador del Laboratori de Mediació i Resolució de Conflictes de la Universitat de Lleida.

Lola Montejo, Treballadora social i mediadora. Postgrau en Mediació, Fundació Pere Tares. Formada en el Centre de Resolució Alternativa de Conflictes del municipi de Moron, província de Buenos Aires (Argentina)

Maria Munné, Pedagoga i mediadora, consultora en mediació i supervisora dels mediadors/res ciutadans/nes.

Yolanda Muñoz, Llicenciada en psicologia per la UPB. Mediadora Comunitària. Responsable de l'Observatori del Conflicte de l'Ajuntament de Bilbao.

Arcadi Oliveres, Dr. en Ciències Econòmiques, professor de la UAB, president de Justícia i Pau.

Pablo Peralta, Mediador comunitari.

Mª Eugenia Ramos, Llicenciada en Dret, mediadora comunitària i organitzacional. Responsable de l'Observatori del Conflicte de l'Ajuntament de Bilbao. Fundadora de FOMED, Instituto para el Fomento de la Mediación.

Gabriela Rodríguez, Mediadora. Cap de l'Àrea Resolució de Conflictes i Sistema Penal de l'OSPDH (Universitat de Barcelona); membre de l'equip d'investigació Espai urbà, delinqüència i percepció ciutadana (UDL-UB)

Irma Rognoni, Llicenciada en Dret, màster en Mediació i Resolució de Conflictes. Co-fundadora d'Aequitas, centre de Mediació.

Anna Vall, Llicenciada en Dret. Mestratge en "Gestió i Resolució de Conflictes: Mediació" de "Les Heures" Fundació Bosch i Gimpera, Universitat de Barcelona. Des de juliol de 2004, directora del Centre de Mediació Familiar de Catalunya

Núria Villanueva, Psicòloga i mediadora. Presidenta de l'ACDMA, Associació de mediadors/es professionals de Catalunya.

Javier Wilhelm, Llicenciat en Psicologia. Coordinador del Màster de Mediació de Les Heures de la UB. Mediador de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Soci fundador de MyC, Mediación y Convivencia.

Liliana Zanuso, Metgessa psiquiatra, mediadora i terapeuta familiar. Assessora psicològica del Jutjat 25 de Buenos Aires. Consultora en conflictes de nens i adolescents amb pertorbacions.

15 d'octubre de 2011: Acte d'inauguració de Màsters i Postgraus Propis i presentació de l'e-campus

Descarrega't la informació del Màster en Gestió dialogada de conflictes i mediació. Especialitat comunitària i organitzacional en format pdf