|
|
|
|
|
L’educació en el lleure: cruïlla de camins
Parlar de l’educació en el lleure demana aturar-se a analitzar el creixement dels darrers anys. Reordenar aspectes claus a l’entorn de les seves finalitats educatives, així com les formes de gestió, les activitats proposades i la interrelació amb el medi social que l’acull.
Administracions públiques i organitzacions d’iniciativa social semblen haver compartit l’objectiu d’universalitzar l’educació en el lleure, alhora que ha anat creixent una oferta comercial diversa. Aquesta realitat, dinàmica i canviant, ha accentuat els discursos a favor d’una clarificació del concepte, així com la demanda de criteris clars que permetin ordenar el sector.
Una mirada retrospectiva ens ajudarà a evidenciar que la tensió per a la definició ha acompanyat, des de fa temps, l’àmbit de l’educació en el lleure. Fins i tot podem reconèixer part d’aquesta tensió a la mateixa capacitat creativa d’un model organitzatiu i social proactiu, atent a les necessitats emergents i prou flexible com per assajar nous formats. Identificar els elements que han fet possible el teixit social, associatiu i educatiu vinculat a l’educació en el lleure, hauria de permetre prioritzar les accions a realitzar per al seu enfortiment.
Entendre l’educació en el lleure com una cruïlla de camins no equival a renunciar al repte de la clarificació, ans el contrari, ens proposem accentuar la vigència d’un model d’intervenció socioeducativa que ja forma part de moltes ciutats i pobles i que ha esdevingut patrimoni col·lectiu.
