| Ressenya |
Com un educador/a social que acompanya
processos, l'autora acompanya al lector, cap a la comprensió
de "què vol dir això de la didàctica
de l'educació social" i l'acompanya fent
un guiatge, ple de pistes sorprenents, pels recorreguts
posssibles de la pràctica educativa.
És un llibre coherent i congruent. Coherent en
el què diu i en el com ho diu. I congruent perquè
la teoria està basada en praxis educatives diverses,
extretes de la realitat mateixa.
És un llibre què sorprèn, que suggereix
i que possibilita. I això ho aconsegueix justament
perquè transita i alhora integra diferents llenguatges
i expressions d'allò humà (relat, poesia,
fotografia, dibuix...). Ben segur que en les seves pàgines,
la memòria del lector hi troba quelcom que li
ressoni particularment. I és just aquí,
en aquest acte d'identificació, on es creen els
punts d'inflexió que possibiliten l'emergència
de nous significats de la pròpia vivència
professional. Perquè la seva lectura atorga valor
a aquelles petites coses que sovint no són reconegudes
ni com a pròpies i que en realitat esdevenen
l'instrument més poderós a l'hora de promoure
elements de canvi.
Sense oblidar mai que és la persona el centre,
el nord i el nostre company de viatge educatiu. |
