"No sóc jo qui visc, és Crist qui viu en mi" Aquesta expressió de sant Pau hauria de ser el que tinguéssim contínuament present en la nostra vida: com ajuda i suport, com a crida per viure coherentment la fe, etc... Cal deixar que la paraula de Déu resti dins nostre, cal que anem sovint a Jesucrist i creiem en Ell per a tenir vida i una vida plena.

ANAR A JESÚS PER A TENIR VIDA
Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror. Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat. I el Pare mateix que m'ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida. Jn 5,35-40

Reflexió
Puc afirmar, com Sant Pau, que Crist viu en mi?
Crec en Jesucrist? Tinc fe en Ell? Me n'adono que és la única condició que Ell posa per a viure en nosaltres?
Jesús afirma també que la vida és conèixer Déu? El conec?
Joan arriba a dir que qui té Déu no peca. Demanem que cada vegada més el tinguem dintre nostre per a poder vèncer les temptacions del dia a dia.

Altres textos
Gal 2, 19-21
Col 3, 3-4
Jn 17, 1-5
1Jn 5, 10-12
1 Jn 5, 18-20

SALM 73
"Jo no em separo mai de tu". Deixar que Crist visqui dintre nostre vol dir desitjar no estar separats mai d'Ell. Ell és la nostra roca i el nostre refugi com els agrada dir als salmistes; "amb Ell a la dreta mai no cauré". Ens cal alimentar la confiança en la seva presència al nostre costat, al nostre interior. "...per a mi, és bo d'estar prop de Déu, de cercar en el Senyor, Déu sobirà, el meu refugi".

Realment, Déu és bo amb Israel,
és bo amb els qui són sincers de cor!
Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d'enveja que sentia pels injustos,
veient el benestar dels insolents.
Mentre el meu cor s'exasperava
i se sentia irritat dintre meu,
jo era incapaç d'entendre-ho:
davant teu era estúpid, com les bèsties.
Però jo no em separo mai de tu:
tu em dones la mà,
em guies amb el teu consell,
i després em prendràs a la glòria.
Qui trobo al cel fora de tu?
Si et tinc a tu, res no desitjo a la terra.
El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu, la roca del meu cor,
serà sempre la meva possessió.
Però, per a mi, és bo d'estar prop de Déu,
de cercar en el Senyor, Déu sobirà, el meu refugi
i de contar totes les seves gestes.