· Els fruits de l'oració

L'oració no és un recurs per a resoldre problemes ni un remei amb finalitats terapèutiques. L'oració és "eficaç", no perquè aconsegueixi que es compleixin els nostres desigs, sinó perquè els fa més humans i més cristians.


La trobada amb Déu obre el nostre cor a l'escolta sincera de la seva Paraula. Ens centra en ell. Ens allibera d'aquest egoisme desordenat que ens porta a acaparar les coses i les persones per a sotmetre-les al nostre propi jo com el seu destí últim. Ens ajuda a viure en la veritat mantenint una actitud lúcida i vigilant en un entorn a vegades superficial i frívol. Ens permet integrar la vida des d'una esperança última. L'eficàcia de l'oració es concreta, sobretot, en la nostra conversió.

· El sentit de l'oració de petició

Per això, hem d'entendre bé el sentit de l'oració de petició. Les nostres súpliques concretes expressen la nostra necessitat de salvació i la nostra confiança radical en Déu.

Si preguem és per a deixar-nos transformar per la seva gràcia i voluntat salvadora. Allò que li demanem és saber actuar i viure des de la seva gràcia, la seva bondat i veritat. Per això, el veritable orador experimenta la proximitat de Déu de moltes maneres, independentment de com es resolguin els problemes. És de Sant Agustí aquesta sàvia advertència: "Déu escolta la teva crida, si el busques a ell. No t'escolta, si a través d'ell busques una altra cosa."

· La confiança en la Providència

Per això, hem d'entendre bé la confiança en la Providència. El cristianisme creu en l'amor provident de Déu. El Pare no abandona ni es desentén d'aquells que crea, sinó que sosté les seves vides amb amor fidel, vigilant i creador. No estem a mercè de l'atzar o de la fatalitat, sinó sostinguts per l'amor d'un Pare que vol i busca el nostre bé. Així ens exhorta Sant Pere. "Descarregueu en Déu tota l'angoixa, que a ell li interessa el vostre bé" (1 Pe 5, 7). Però això no significa que Déu "intervingui" en la nostra vida com hi intervenen altres persones o factors. Déu no és algú qualsevol. És el Creador del qual ens està arribant l'ésser i la gràcia perquè orientem la nostra existència cap al bé. Amb aquesta acció Déu no ens condiciona a precipitar els esdeveniments de la nostra vida, ni tampoc elimina la nostra llibertat, sinó que respecta les nostres decisions i el tarannà del món. D'altra banda, tot i que cadascú pot captar signes de l'amor provident de Déu en experiències concretes, la seva acció resta sempre inescrutable. Allò que ens sembla avui dolent, pot ser demà font de bé. Nosaltres no som capaços d'abastar la totalitat de l'existència; se'ns escapa el sentit final de les coses, no podem comprendre el menor esdeveniment en les seves últimes conseqüències. Tot queda sota el signe de l'amor de Déu que no oblida cap de les seves criatures. Ell es el senyor de la vida i de l'Univers, i de les seves lleis. "En ell vivim, ens movem i existim" (Ac 17, 28). Tot i que
ens resultin inescrutables, ell sempre troba els camins per a atendre les peticions del seus fills i filles, orientant-ho tot cap al bé concret i real de cadascú.