La felicitat és el bé que, conscientment
o inconscient tots busquem. Però... què és la felicitat?
Jesús en parla sovint: feliços els qui veieu tot això,
feliços quan actueu gratuïtament, feliç el qui creu
sense veure-hi, feliç el qui escolta la paraula de Déu,...
Nosaltres creiem en el Crist, en certa manera el veiem, i això
ens empeny en la nostra vida, però ho fem des de la fe, des del
no veure. Escoltar la paraula ens permetrà conèixer més
Jesucrist, apropar-nos a Ell i mantenir-nos en el seu seguiment: donant
gratuïtament, construint pau al nostre voltant, essent portadors
de bones noves... "La nostra alegria ningú no ens la prendrà"
perquè la donem lliurement als altres.
SORTOSOS ELS QUI ESCOLTEN LA PARAULA DE DÉU
Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre
la gent i li digué: Sortoses les entranyes que et van dur i els
pits que vas mamar! Però ell va respondre: Més aviat sortosos
els qui escolten la paraula de Déu i la guarden! Llc 11, 27-28
Reflexió
Quina felicitat cerco?
Veig felices les persones que, per a mi, són un testimoni de vida
cristiana?
Per què crec que, viure seguint Jesucrist porta a la felicitat
ja en aquest món?
M'he preocupat d'entendre i viure les benaurances?
Altres textos
Mt 13, 16-17
Llc 14, 12-14
Jn 20, 26-29
Rm 12, 14-21
1 Pe 1, 3-9
SALM 40
"Com has pensat en nosaltres,
Déu incomparable! Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu
meu!" Aquest salm ens demana una actitud de contemplació i
de lloança des del silenci. I dels nostres llavis brollarà
un cant d'agraïment al nostre Déu que vol la nostra felicitat.
Tenia posada l'esperança
en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.
M'ha tret de la fossa profunda,
del llot i del fangar.
Ha plantat els meus peus sobre la roca
i m'hi sento segur.
Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
Tots els qui ho veuen veneren el Senyor
i posen en ell la confiança.
Feliç l'home que confia en el Senyor
i no busca l'ajut dels idòlatres,
que es refien d'esperances enganyoses!
Com has pensat en nosaltres,
Déu incomparable!
Quantes meravelles has fet,
Senyor, Déu meu!
Si em proposava d'explicar-les,
no les podria ni comptar.
Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.
Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
Anuncio amb goig la salvació
a tot el poble reunit.
No puc deixar d'anunciar-la;
tu prou que ho saps, Senyor.
No he amagat la teva salvació
dins el meu cor;
he fet conèixer el teu ajut fidel,
la lleialtat del teu amor,
a tot el poble reunit.
I tu, Senyor, no apartis la teva misericòrdia;
que el teu amor fidel em guardi sempre.
Són tants els mals que m'envolten
que no es poden ni comptar.
Senyor, vine a ajudar-me,
cuita a defensar-me, Senyor!
Que puguin alegrar-se i celebrar-ho
els qui et cerquen de debò;
que els qui estimen la teva obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran, el Senyor!»
Jo sóc pobre i desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
Ets tu qui m'ajuda i m'allibera.
Déu meu, no triguis més!
