Apropant-nos a la celebració del Nadal visquem aquest temps meditant la grandesa d'aquest gest del Senyor: s'ha encarnat per a portar la pau als homes que ell estima. I si vivim així, cercant la pau que Ell ens porta...no construirem un món millor? No farem possible que es vagi estenent l'estimació entre els homes? La vinguda de Crist per a cada home és una crida a acollir TOTS els germans. Déu els estima, no podem deixar d'estimar nosaltres també els propers i els llunyans.
PAU ALS HOMES QUE ELL ESTIMA.
Però l'àngel els digué: No tingueu por. Us anuncio
una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui,
a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies,
el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant
faixat amb bolquers i posat en una menjadora. I de sobte s'uní
a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu
cantant: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als
homes que ell estima. Llc 2, 10-14
Reflexió
És clar que no puc "sentir" exactament el mateix per
a totes les persones però l'amor del que Déu ens parla va
més lluny del sentiment. Tenint present aquesta forma d'estimar,
estimo tothom?
Sóc veritable constructor de pau per a facilitar aquest corrent
d'amor entre les persones?
Me n'adono que seguir Jesucrist, com se li va demanar al jove ric, suposa
deixar les meves "riqueses" (comoditats, seguretats, consumisme,...)
per a oferir-me més lliure als altres?
Altres textos
Ef 1, 3-6
Mt 19, 16-21
Mc 12, 28-34
1 Jn 5, 1-5
Rm 15, 7-9
SALM 107
Els pobres, els que pateixen -d'una forma o altra- són els preferits
del Senyor. "Jo no he vingut a curar els sans sinó els malalts".
És quan descobrim la nostra petitesa i la nostra necessitat que
ens obrim a acollir l'amor de Déu que contínuament es dóna.
I allò que hem rebut ha fet que esdevinguéssim instruments
del seu amor. Que el nostre viure sigui un oferiment continuat d'estimació
als altres.
Enaltiu el Senyor: que n'és,
de bo!
Perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui el Senyor ha redimit,
els rescatats del poder dels tirans;
ell els ha aplegat de tots els països,
de llevant i de ponent,
del nord i de migdia.
Uns, perduts pel desert, vagant per l'estepa,
no trobaven cap lloc habitat,
patien fam i set
i els flaquejaven les forces.
En les seves penes van cridar al Senyor
i ell els salvà d'aquell perill:
els guià per una pista segura
fins a arribar en un lloc habitat.
Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes:
calmà la set dels assedegats,
sacià de menjar els famolencs.
D'altres vivien en un lloc tenebrós,
presoners de la dissort i les cadenes:
s'havien rebel·lat contra els plans divins
i havien menyspreat els designis de l'Altíssim.
El seu cor defallia, afeixugat;
queien, i ningú no els ajudava.
En les seves penes cridaren al Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
trencà les seves cadenes
i els tragué d'aquell lloc tenebrós.
Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes;
que l'exalcin enmig del poble reunit,
que el lloïn en el consell dels ancians.
Transforma en estanys el desert,
en dolls d'aigua la terra eixuta;
la dóna als afamats perquè hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.
Sembren els camps, planten les vinyes
i en cullen cada any el fruit.
Ell els beneeix, i es multipliquen a desdir,
i no minva el seu bestiar.
Però quan no es multipliquen,
abatuts per penes i desgràcies,
ell mateix, que confon els poderosos
i els fa errar en un desert sense camí,
aixeca els pobres de la misèria
i augmenta, com els ramats, les seves famílies.
Que els justos s'alegrin de veure-ho,
i tota maldat clogui la boca.
Que els intel·ligents ho conservin en el cor
i comprenguin els favors del Senyor!
