La proposta de sant Pere és un bon programa de vida, però cal partir de la fe, és el primer requisit. Des de la fe i la confiança en Déu tindrem la força que ens permet viure en la virtut, en el domini propi, en la constància i en la pietat que ens facilitaran el camí per a practicar amb valentia i fins a l'extrem l'estimació fraterna. Així també estimarem més a Déu. Però és cert que som febles i que pequem. La gran notícia de Déu és saber que sempre ens perdona, que mai ens retira el seu amor: sempre ens està esperant, no triguem a respondre-li.
REFERMAR EN VOSALTRES LA CRIDA
Per això mateix, heu de treballar amb tot l'esforç perquè
la vostra fe vagi acompanyada de la virtut; la virtut, del coneixement;
el coneixement, del domini d'un mateix; el domini, de la constància;
la constància, de la pietat; la pietat, de l'estimació fraterna;
l'estimació fraterna, de l'amor. Perquè, si posseïu
en abundància aquestes qualitats, no quedareu inactius ni sense
fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. El qui no les posseeix
no hi veu, és un curt de vista, i s'oblida que ha estat purificat
dels seus pecats d'altre temps. Per tant, germans, esforceu-vos més
encara per refermar en vosaltres la crida i l'elecció de Déu;
si ho feu així, mai no caureu, i us serà concedida generosament
l'entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist. 2
Pe 1, 5-11
Reflexió
Em sé cridat i elegit de Déu per a rebre el seu amor?
Confio en el seu perdó immediat quan me'n penedeixo? O "dono
voltes" sobre mi mateix dificultant la seva acció salvadora?
Freqüento els sagrament de la reconciliació com a font de
salvació i aliberament?
Altres textos
1 Te 5, 8-11
Ac 10, 34-43
He 9, 24-28
Ac 5, 29-32
Rm 4, 19-25
SALM 73
A vegades ens plantegem la diferència entre nosaltres com a creients
i els que no ho són, o entre els que intentem actuar bé
i els que no ho fan. Potser alguna vegada hem tingut la temptació
de pensar que ells viuen millor. Cal tenir present sempre la joia del
perdó, la seva pau i el seu confort interior, l'alegria que es
comunica. Aquesta experiència profunda ningú fora de Déu
ens la pot donar. No oblidem mai que Ell mai no ens oblida, que sempre
és present, vetllant per nosaltres.
Realment, Déu és
bo amb Israel,
és bo amb els qui són sincers de cor!
Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d'enveja que sentia pels injustos,
veient el benestar dels insolents.
Què en traiem, de guardar pur el cor
i de rentar-nos les mans
en senyal d'estar nets de culpa,
si a cada instant hem de sofrir,
si ens hem de veure castigats tot el dia?»
Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els teus fills.
M'esforçava per entendre-ho,
m'hi esforçava inútilment,
fins que, entrant al santuari de Déu,
he comprès el destí dels injustos.
Mentre el meu cor s'exasperava
i se sentia irritat dintre meu,
jo era incapaç d'entendre-ho:
davant teu era estúpid, com les bèsties.
Però jo no em separo mai de tu:
tu em dones la mà,
em guies amb el teu consell,
i després em prendràs a la glòria.
Qui trobo al cel fora de tu?
Si et tinc a tu, res no desitjo a la terra.
El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu, la roca del meu cor,
serà sempre la meva possessió.
Però, per a mi, és bo d'estar prop de Déu,
de cercar en el Senyor, Déu sobirà, el meu refugi
i de contar totes les seves gestes.
