"Déu, estima tant el món, que ha enviat el seu Fill únic". L'amor immens de Déu envers nosaltres ha fet que, fins i tot, el mateix Fill s'hagi fet home per a poder-nos comunicar l'amor del Pare. Necessitàvem paraules humanes, gests humans... i l'amor visible de Déu fins a donar la vida. Déu estima tots els homes; només el rebuig del seu amor, i l'estil de vida que això comporta, pot fer que s'arribi a la infelicitat. Escoltem el Fill i el seu missatge que ha vingut perquè tinguem vida i la tinguem a desdir.

ELS QUI EM VEUEN A MI VEUEN EL QUI M'HA ENVIAT
Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m'ha enviat; i els qui em veuen a mi veuen el qui m'ha enviat. Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la fosca. Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no sóc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he predicat, la que els condemnarà el darrer dia, perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m'ha enviat, m'ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m'ho ha comunicat. Jn 12, 44-50

Reflexió
Sóc conscient que, per conèixer Déu, m'haig d'apropar més a Crist?
M'alimento de la seva Paraula i intento fer-la vida?
Crist, com a missatger del Pare no buscava la seva glòria sinó la de Déu, faig jo el mateix?

Altres textos
Jn 3, 13-17
Jn 7, 16-18
Jn 8, 14-18
Jn 11, 49-53
Jn 15, 18-25

SALM 144
Jesucrist ens ha portat la salvació, ens ha alliberat dels nostres mals profunds i ens ha donat la vida. Des de la nostra petitesa alcem els ulls vers Déu per a demanar-li que continuï essent la nostra roca, la nostra fortalesa. I ho fem convençuts que ja ho tenim concedit, abandonant-nos a les seves mans amoroses.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca,
és l'amor i la muralla
que em deslliura i em salva;
és l'escut que m'empara.
Senyor, què és l'home per a fixar-t'hi?
Què és un mortal perquè el tinguis en compte?
L'home s'esvaeix com el fum,
els seus dies es fonen com una ombra.
Allarga la mà des de dalt,
salva'm i allibera'm de l'aiguat,
de les mans dels estrangers,
que parlen de déus que no són res
i alcen la dreta jurant falsament.
Déu meu, et dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant.

Feliç el poble que té el Senyor per Déu!