No hi ha dubte que estem en un moment de crisi a molts nivells, especialment el religiós. Tant com a col·lectiu com individualment, ningú no escapa a la negativitat de l'entorn, en més o menys grau, segons circumstàncies.
Déu sap prou bé en quines situacions ens toca viure en general, i més avui els cristians compromesos amb l'evangeli, que estem en minoria en front de la massa manipulada per una élite influent i poderosa. Aquesta élite té poca fe, per no dir gens, i un gran materialisme. Déu se n'adona que no és el mateix lluitar en un ambient més respectuós amb els creients que ne un altre d'agressiu. També entén les nostres caigudes, fruit de l'entorn, i ens ajuda a superar-les i a tirar endavant.
No podem caure en una postura resignada, tirats en el fang i esperant de la comprensió de Déu. D'entrada, no podem tancar els ulls i ignorar el que ens envolta, sinó saber on som, qui som nosaltres mateixos i què passa al nostre voltant a tots els nivells. Amb aquest esperit, crític i lúcid, podrem després avançar amb més seguretat.
Malgrat que la crisi ens sembli molt fonda I sense sortida, cal dir que s'estan buscant solucions i que es comença a veure una escletxa de sortida. Però per a sortir jo, personalment, de la crisi, he de començar amb la meva fe, sentint en la meva sang l'amor que Déu em té. També haig d'estimar de cor a cor, dialogant, pregant, a "l'Amor que no és estimat" com deia sant Francesc, arribant a tenir intimitat amb ell i en la mesura de les meves possibilitats. També estimar els que m'envolten, de manera pacient i dialogant. En el treball, responsabilitat; en el descans, capacitat per distreure's. Aquest amor, doncs, amb les seves derivacions, és la solució eficaç i personal a la crisi des de la fe cristiana i amb ell es comença a posar fil a l'agulla, malgrat la fredor de l'entorn.
També ens fa bé saber que no estem sols davant la crisi. Hi ha persones que estan lluitant amb fe i amor, a l'estil de Jesús, millorant realment la situació actual.
Dit d'una altra manera: la millor aportació que podem fer com a cristians per superar la crisi és ser sants. Sense bateries, complicacions o voluntarismes. Sants com ens demana l'evangeli i com va ser-ho Jesús. Units profundament al Pare i, al mateix temps, dialogants, tolerants i comprensius, és a dir, humans.