"El sagrament de l'Eucaristia i jo"
Pregant, pregant, l'altre dia m'adonava del fet que tinc motius sobrats
per assistir a l'Eucaristia. Penso que la Missa em proporciona moltes
coses bones que convido a compartir a tot aquell que hi tingui interès.
Segur que cadascú podrà dir-ne de noves.
Per exemple, l'Eucaristia em permet tenir un contacte únic amb
tots aquells que, arreu del món, hi participen com jo. I que hi
fa si no els conec de res? Tant se val, si me'ls trobo pel carrer i no
ens saludem! Sé de sobres que algun dia, si a Déu plau,
compartirem una existència d'eterna felicitat al Cel, tal com ara
compartim la taula del Senyor. Serà un veïnatge llarg i dolç,
i tot perquè Déu, que ens hi convoca, sí que ens
coneix a tots pel nom, perquè és el nostre Pare i el nostre
Amic. I en això ens fem iguals: tots els creients del món
compartim taula a casa del Pare. No ens assemblem els uns als altres,
ni parlem la mateixa llengua, ni tenim la mateixa edat... però
és igual: anem tots junts a compartir el tresor que el Pare de
tots plegats ens dóna. Trobo que aquest miracle és gran,
i impossible de trobar en cap altre fenomen del món. Només
l'Eucaristia pot unir persones en aquesta intimitat.
És gran també que tots els participants ens enriquim de
la mateixa saviesa a través de la Litúrgia de la Paraula,
que escoltem l'homilia, que preguem tots junts i que, per una estona,
dirigim al Cel i clamem tots junts els nostres pensaments i esperances.
Tampoc és quelcom que es vegi gaire sovint al món.
Però, si alguna cosa trobo necessària l'Eucaristia, és
perquè no puc arribar a contemplar la grandesa del sacrifici que
diumenge a diumenge, dia a dia, a tot arreu del món, el Senyor
fa a l'altar, fent-se present i lliurant-se a la creu per tots i cadascun
de nosaltres. Jo necessito aprofitar-ho. Entenc que Ell ha vingut a buscar-me
a mi, i que cal seguir-lo on em digui, lliurar-li les meves misèries,
els meus anhels, les preocupacions i, també les alegries, els goigs
i les pregàries. Per això, i per a no gaire cosa més,
Ell s'ha fet present avui a l'Eucaristia. D'això sí que
no l'he vist una cosa semblant enlloc més que aquí, en l'Eucaristia.
Així doncs, convido qualsevol que senti dir aquest testimoni a
desitjar participar de l'Eucaristia i, sobretot, a compartir-la amb tothom,
també aquells que no han vingut. El profit d ela Missa, em va dir
un savi, és més gran quan ets conscient que hi vas de buit
i que, en canvi, en surts ple de pau i amor per a repartir, durant la
setmana, entre els qui t'envolten. Talment com el miracle de la multiplicació
dels pans i dels peixos. Diumenge vinent, o demà mateix, el Pare
t'espera per a tornar a carregar el dipòsit.
Màrius Sorribes.
27 anys.
Moviment Cristià de Joves a Terrassa.
Necessitem l´Eucaristia per estar en
comunió amb Crist
Molt sovint, als cristians que anem a Missa, ens diuen que el nostre comportament
és pitjor que el de persones que no hi van. I, malauradament, si
ens analitzéssim veuríem que, a vegades, és així.
Nietzsche deia que totes les persones que creien en Déu eren febles.
I potser és veritat, no ens enganyem, però aquesta feblesa
té un sentit molt més profund. Reconeixem que no som "super
homes", que necessitem l´ajuda d´un Ésser transcendent,
un Déu que doni sentit a la nostra vida. És doncs, per aquest
motiu que els cristians necessitem l´Eucaristia, és a dir,
la presència del Crist ressuscitat.
La unitat en aquest Crist ressuscitat es fa realment palesa amb els nostres
germans, amb tota la humanitat, sense cap discriminació racial,
cultural, social... El Crist ressuscitat ho és per a tothom (encara
que es visqui de diferent manera). Perquè en cadascú dels
homes i dones hi ha Déu, això ens hauria de fer més
humils i reconèixer que pel fet de ser cristians, estem tan lluny
i tan a prop de Crist i del seu missatge com aquells que no n´han
sentit a parlar mai i són fidels a les seves pròpies creences.
Així doncs, la meva idea queda ben resumida en la carta de Sant
Jaume (2, 14 - 19), on s´explicita que la fe són obres. Necessitem
l´Eucaristia per estar en comunió amb Crist, però
aquesta no seria honrada si la nostra pregària no fos la nostra
forma de vida.
Montserrat Cano
3er Filosofia
