La pregària de cada dia - Quarta setmana - Amb Ell, en el goig i l'alegria

Aquest text hauria de ser una interpel·lació constant a la nostra vida. La nostra fe, el nostre viure cristià, el presentem amb el goig d'haver venut tot el que som i tenim pel tresor de l'Evangeli?. Si fos així és molt probable que donéssim a conèixer més fàcilment aquest tresor a aquells qui ens envolten. L'alegria veritable només pot venir de viure amb profunditat aquesta unitat profunda amb el Crist que il·lumina tots els racons de la nostra ànima.

EL TRESOR AMAGAT
Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. Mt 13, 44

Reflexió
Què hi ha en la meva vida que sigui un tresor per a mi?
On rau la veritable font del meu goig?
Com comuniquem als altres allò de més profund que vivim?

Altres textos
Jn 16, 19-22
2 Co 13, 5-9
Fl 4, 4-7
1 Te 5, 16-22
1 Pe 1, 3-9

SALM 30
La Pasqua és la gran festa del goig i l'alegria. El nostre Senyor ha ressuscitat: alegrem-nos i celebrem-ho! Amb la renovació de les promeses del Baptisme hem tornat a néixer de nou. És possible una nova vida on el cant i la dansa són oferts al nostre Déu com a signe de la nostra profunda alegria. I això es comunica als altres de forma natural dient-los implícita o explícitament: "Somriu, Déu t'estima". Que siguem veritables testimonis d'aquesta actitud de vida.

Amb quin goig t'exalço, Senyor!
M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava
i no has permès que se n'alegrin els enemics.

Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.
Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida.

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu-lo recordant que ell és sant.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.

Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.
Has mudat en danses els meus planys,
m'has tret el dol i m'has vestit de festa.

Per això el meu cor et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.

Tancar
Imprimir