|
Aquest text hauria de ser una interpel·lació
constant a la nostra vida. La nostra fe, el nostre viure cristià,
el presentem amb el goig d'haver venut tot el que som i tenim pel tresor
de l'Evangeli?. Si fos així és molt probable que donéssim
a conèixer més fàcilment aquest tresor a aquells
qui ens envolten. L'alegria veritable només pot venir de viure
amb profunditat aquesta unitat profunda amb el Crist que il·lumina
tots els racons de la nostra ànima.
EL TRESOR AMAGAT
Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home
que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el
que té i compra aquell camp. Mt 13, 44
Reflexió
Què hi ha en la meva vida que sigui un tresor per a mi?
On rau la veritable font del meu goig?
Com comuniquem als altres allò de més profund que vivim?
Altres textos
Jn 16, 19-22
2 Co 13, 5-9
Fl 4, 4-7
1 Te 5, 16-22
1 Pe 1, 3-9
SALM 30
La Pasqua és la gran festa del
goig i l'alegria. El nostre Senyor ha ressuscitat: alegrem-nos i celebrem-ho!
Amb la renovació de les promeses del Baptisme hem tornat a néixer
de nou. És possible una nova vida on el cant i la dansa són
oferts al nostre Déu com a signe de la nostra profunda alegria.
I això es comunica als altres de forma natural dient-los implícita
o explícitament: "Somriu, Déu t'estima". Que siguem
veritables testimonis d'aquesta actitud de vida.
Amb quin goig t'exalço,
Senyor!
M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava
i no has permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.
Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida.
Canteu al Senyor, els qui
l'estimeu,
enaltiu-lo recordant que ell és sant.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.
Has mudat en danses els meus planys,
m'has tret el dol i m'has vestit de festa.
Per això el meu cor
et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.
|